A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

àciu , agt Definitzione nau de gente e de cosa, chi est cabosu, chi tenet abbiléntzia, chi est adatu po unu bisóngiu Sinònimos e contràrios àbbile 1, abbistu / addatu Sambenados e Provèrbios smb: Acciu Ètimu itl. accio.

aciúa , nf: anciua, antzua, atzua Definitzione genia de pische pitichedhu de petza licante chi chistint in sale o in ógiu Sinònimos e contràrios aixi, anciova Maneras de nàrrere csn: istare che atzua = in afissu; leare antzua (nadu in sensu irónicu)= leare cadha, pelea manna Frases como sunt in abbolotu ca no podent campare, obbligados a istare che atzua in su caltinu (A.D.Migheli) 2. l'apo leada s'antzua, faghindhe totu cussu caminu barriadu che àinu!… Terminologia iscientìfica psc, engraulis encrasicholus Ètimu itl.l anciua Tradutziones Frantzesu anchois Ingresu anchovy Ispagnolu boquerón, anchoa Italianu acciuga Tedescu Sardine.

aciuài acioàe

aciuciudhàe, aciuciudhài , vrb: atzutzudhai Definitzione ateterare is tzudhas, su pilu, pònnere sa tzudha de sa timória o de àteru: si narat fintzes de animales chi si afracant apare gherrandho (gatos, pudhos e àteru) e po cussu si narat fintzes po si afracare a gherrare, fintzes furriandhosi a unu mannu o a unu prus forte Sinònimos e contràrios altudhare, altudhire, assunciudhai, aturtudhire, atzudhai, atzultzudhare / atzuntzudhare, incaboniscai Frases citassí ca mi funt giai atzutzudhendi is pius! ◊ dogna borta chi dh'intendu mi atzutzudhant is pius ◊ mi ndi est atzutzudhara sa carri 2. si dhoi fustis aciuciudhaus bèni, gherrandu cun cussu ◊ de sa briga de cussas duas isciu ca si funt aciuciudhadas a tretu légiu! ◊ gei est unu caboniscu… deretu si atzutzudhat, bellu inchighiristau! 3. is piticus si atzutzudhant contra de is mannus Ètimu srd.

aciudhài , vrb Definitzione artzare, istentargiare, supesare, tirare in artu (fintzes pigandho cosa de carrigare apitzu) Sinònimos e contràrios atuai Frases ita s'intendit, mali? aciudhit, no fatzat aici! ◊ comenti podit dhi torrat a aciudhai sa conca, ma cudhu est arréndiu ◊ s'iat acuau sa faci asuta de is lentzorus, si fiat inténdiu unu plantu…: figuraisí comenti ci fiant aturaus candu iant aciudhau is lentzorus ◊ mi praxit a aciudhai apitzus de is matas po papai sa figu ◊ fatuvatu aciudhàt sa camisa po fai biri su trincu chi dh'iat lassau una balla in su costau (I.Murgia)◊ est aciudhendinci is liàunas de su lati asuba de su mobenti Ètimu srd.

aciufàe, aciufài , vrb: aciufari, aciuvai, aciuvare, atzufare 1, atzuvai Definitzione intrare a s'abba, calàreche a fundhu (in s’abba o in àteru modhe deasi etotu o meda), afundhare una cosa / aciuvai su fundu a una carrada = bogarebbichelu Sinònimos e contràrios afundae, afangare, afungai 1, ammodhigare, aputare, atafai, inciuviri, intofare Frases si nci aciuvat totu su chi no abarrat apitzus de s'àcua ◊ no passis me ingunis ca sa terra est tropu modhi e nci aciuvas ◊ nci seu aciuvau in sa ní ◊ is bòis atzuvant su bruncu in sa pica ◊ atzufat sos pódhighes in s'abba e si faet sa rughe ◊ nci ant atzuvau is navis comenti dhas ant bombardadas 2. in custu matalafu tropu modhi nci aciuvu Ètimu itl. attuffare Tradutziones Frantzesu couler Ingresu to sink Ispagnolu hundir Italianu affondare, immèrgere Tedescu versinken, eintauchen.

aciufài 1 , vrb: atzofare, atzufare Definitzione aggarrare, aferrare a pilos, brigandho e iscudendhosi apare Sinònimos e contràrios acanciofai, atzuntzudhare, incabigliare, tipiliare, tipilire Frases l'atzufat e li lompet airadu ei sas piús pumas bellas li at tiradu (D.Ena)◊ li atzufat torra e l'agganguglitat chi cudhu ndhe bogaiat donzi oju che pirastru! ◊ a mie sa prepoténtzia cumbenit ca mi atzufo sa prima chi mi benit! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu attraper Ingresu to seize Ispagnolu agarrar, coger por el pelo Italianu acciuffare Tedescu beim Schopf fassen.

aciufàri aciufàe

aciufegài , vrb Definitzione su si pigare a ispítzulos, a cropos, a pilos, s'unu cun s'ateru brigandho Frases si ti pigu t'aciufegu! ◊ duas féminas si funt aciufegadas in mesu de s'arruga, certendi e benemindi! ◊ aciufegau siast!

aciufetài , vrb Sinònimos e contràrios aciufai 1 Ètimu srd.

aciufetàu , pps, agt Definitzione de aciufetai; chi portat unu matucone de pilos, unu chirrione (in conca) Sinònimos e contràrios cucurucianu.

aciúgnere , vrb: aciúngere, aciúnghere, aciunghi, aciungi, aciúngiri, agiúnghere, agiúngiri, assungi, atzúgnere, atzúnghede, atzúnghere, atzúnghiri, atzúnnere, azúnghere Definitzione sighire a pònnere de sa matessi cosa, pònnere cosa in prus; aunire apare duas cosas; lòmpere a calecunu logu cun is manos o cun calecuna cosa Sinònimos e contràrios aciuntai, additzionare, agiànghere, agnànghere, ammedare, annatare, annúnghere, summai / arribbai, lòmpere | ctr. bocare, leai Frases aciunghe una pariga de tzitzones a su fogu! ◊ si aciúngiat chi de sa lana ndi at fatu mígias bellas ◊ sa bestimenta dhi aciunghet bellesa a sa fémina ◊ male apitzu de male no mi as a cherre atzúnghede!◊ cheriu atzúnghiri una cosa a su chi as nau tue ◊ atzunghidhi sale a s'olia in sa brúina!◊ azunghindhe deghe bortas custu matessi tantu faghet suma manna!◊ pro lòmpere a s'àtera parte custos filos curtzos cherent azuntos 2. boliat manigiai s'arau ma aciungiat apenas a is manutzas ◊ tui ses bascitedhu e no aciungis a pigai cussa cosa in artu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ajouter Ingresu to add Ispagnolu añadir, incorporar Italianu aggiùngere, integrare Tedescu hinzufügen.

aciumài , vrb: aciummai Definitzione bufare a meda, a cantu tirat cannada Sinònimos e contràrios abbumbare, acirrai, atzuntzurrare, bufae, bufetare, cionciare, imbreacare, inciummare, ingúllere, sorgonare, trincai Tradutziones Frantzesu pinter Ingresu to tipple Ispagnolu empinar el codo Italianu sbevazzare, tracannare Tedescu unmäßig trinken, saufen.

aciumentài acimentài Ètimu srd.

aciummài aciumài

aciumonàre , vrb Definitzione giare o fàere tzacu / aciumonau (nau de birdura) = tuvonatu, a bisura de prumone, passau Sinònimos e contràrios afelonare, aprummonare, imprumonare. 2. sa síndria est aciumonada candho mancari cota abbarrat làvida e chene gustu.

aciúmu , nm Definitzione su bufare a meda, imbriagandhosi Sinònimos e contràrios cochera, coichina, coidura, cota, cotua, imbreachera Frases a su primu chi at fatu s'aciumu dh'as ispintu tanti a forti chi unu sonnu símili a sa morti in sa tenda dh'at isterrinau (Matta) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cuite Ingresu tippling Ispagnolu el beber mucho hasta emborracharse Italianu sbevazzata Tedescu Saufen.

aciunciulídu , pps, agt Definitzione de aciunciulire Sinònimos e contràrios atzutzurradu, pinnichedhau Tradutziones Frantzesu pelotonné, recroquevillé Ingresu curled up Ispagnolu acurrucado Italianu rannicchiato Tedescu zusammengekauert.

aciunciulíre , vrb Definitzione su si pònnere o istare coment’e allorigaos Sinònimos e contràrios acoconare, aconcolai, acuconare, acuculiare, acugutzare, acuculiedhare, aculigionai, ammacionai, pinnichedhare Tradutziones Frantzesu se pelotonner Ingresu to crouch Ispagnolu acurrucarse Italianu rannicchiarsi Tedescu sich zusammenkauern.

aciúngere, aciúnghere, aciúnghi, aciúngi, aciúngiri aciúgnere