Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

acobbanàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat su cabbanu bestiu, postu de cabbanu Sinònimos e contràrios acapotadu Frases Antoni che fuit essidu cun su bonete e bene acobbanadu.

acobbónu acabbónu

acobecàre, acobercài , vrb: acrobecai Definitzione afacare, betare o pònnere a covecu, betare apitzu Sinònimos e contràrios acavacai Frases a s'intrada de sa gruta dhi ant acrobecau una perda manna Ètimu srd.

acobiài, acobilàre , vrb: acoilae, acoilare, acoliai, acoliare, acubilare, acugliai, acuilai, acuilare, acuvilare, aculiai, aculiare, cubilare Definitzione fàere fúrriu, torrare a cuile, a su crocadórgiu, andhare a crocare, fintzes pònnere in su crocadórgiu; istare o pònnere in calecunu logu, aintru, asuta, po si aprigare o cuare; istare in asséliu, firmu, su si apaghiare Sinònimos e contràrios acoiletare, acojai, acuae, apatai, apogiai, assebiai, impudhilare | ctr. bocare, essire, pesare Frases iscurtabas sos puzones su sero acubilandhe (P.Mura)◊ furriadorzu de istrias, acoilas bobborrotis e tirpias (L.Loi)◊ sas rúndhines sunt aculiadas in su filu ◊ is pillonedhus fiant acobiaus ◊ su pilloni innòi si acúliat a pausai 2. furiat pruendu e po no m'isciundi mi seu aculiau ◊ no ia postu menti a babbu a m'aculiai in domu sua is dis de cussa strasura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se coucher, s'abriter Ingresu to return to the fold to go back to sleep to shelter Ispagnolu cubilar, cobijar Italianu rientrare nell'ovile, ritirarsi a dormire, ripararsi Tedescu in den Stall zurückkehren, schlafengehen, sich unterstellen.

acóbiu , nm: acóliu, acuju, acúilu, acúliu Definitzione crocadórgiu de pudhas e de àteros animales (mescamente arestes), logu inue faet a istare arretiraos, in pàusu Sinònimos e contràrios acoiladórgiu, corcadorju / prudhaxu / acotu, imbaru Frases tocat chi dhi agateus un'acóliu, po crocai ◊ intraus a cust'acúliu e ndi pigaus otu pudhas ◊ is cuatru buchemelis andant a s'acúliu de is pudhas ◊ sos puzones agataiant acúliu in su niu 2. in sa paghe agatiamos acúliu siguru ◊ candu at fatu cuss'alluvioni, sa genti, a chini at pótziu, at circau acóbiu in logu seguru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abri Ingresu shelter Ispagnolu refugio, vivienda Italianu rifùgio Tedescu Unterkunft.

acobomàu acalamàu

acobòre acabòre

acòca , nf: coca Definitzione genia de pigione mannu meda chi si parat puru: rara in Sardigna sa calidade areste Terminologia iscientìfica pzn, anall, anser fabalis, a. anser Ètimu srd.

acocàre , vrb Definitzione foedhandho de ccn., arrèndhere, coment'e pèrdere fortzas, gana Sinònimos e contràrios acalamai, allacanae, ammoltighinare Frases sa frebbe ndhe l'acocat.

acocedhài , vrb Definitzione pònnere un'acotzu, una cota; pònnere o istare tropu acanta, nau fintzes in su sensu de fastigiare Sinònimos e contràrios acossai, imbarare Frases su bancu portat una camba prus crúcia e dhu depeus acocedhai, sinuncas abarrat movi movi (A.Simbula) 2. no bollu bí a fillu miu acocedhau a cussa craba!◊ no abarris acocedhau a mimi: bai a giogai!◊ ge dhoi est un'orixedha acocedhendi, fendi a s'acosta acosta!… Ètimu srd.

acochinài , vrb Definitzione istare chentza fàere, ammandronau Sinònimos e contràrios acovardai, ammandronae, ammandronire, arraigai, cilindronare, impraitzai Tradutziones Frantzesu paresser Ingresu to make lazy Ispagnolu gandulear, vaguear Italianu infingardire Tedescu träg werden.

acociàda , nf Sinònimos e contràrios firmada, istentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu atermoiement Ingresu delay Ispagnolu demora Italianu indúgio Tedescu Zögern.

acociaràdu , agt Definitzione de acociarare; chi est fatu a bisura de cullera, tundhu buidu a parte de pitzu, a cofu Sinònimos e contràrios acogalzadu, cunculutzu | ctr. còrcobe, cucurúciu, cucurudu Ètimu srd.

acociaràre , vrb Definitzione fàere coment’e a lacu che una cullera Ètimu srd.

acociàre , vrb Sinònimos e contràrios afilusigare, afrimai, aisetare, istentae, tricare Frases bènnere, istare, sighire acòcia acòcia Ètimu itl. accucciarsi.

acociocedhàre , vrb Definitzione nau de pipios, istare aifatu de sa mama che unu catzedhu; èssere timiditu che unu catzedhu Sinònimos e contràrios acatedhare, acatzutzare Ètimu srd.

acocoàdu , pps, agt: acocoau Definitzione de acocoare; chi est pitichedhu de carena, chi paret unu cocoi, unu tzintzigorru, fintzes chi est allorigau che cocoi Sinònimos e contràrios bàsciu 1, minoredhu, pitiarredhedhu 2. colorus acocoaus gosant tébidu soli Terminologia iscientìfica zcrn Tradutziones Frantzesu petit de taille Ingresu little Ispagnolu bajo, pequeño Italianu piccolino Tedescu klein.

acocoàre , vrb Definitzione fàere a cocoi, essire pitichedhu de carena Ètimu srd.

acocoàu acocoàdu

acocobetàre , vrb Definitzione istare o pònnere coment'e allorigaos Sinònimos e contràrios abbajonare, acoconare, acocovedhae, acuculiedhare, colembrai, corcobare, inconcobare