A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acocoedhài , vrb Definitzione allorigare a lomburedhu, crocare a sa manera de is canes e gatos candho tenent fritu Sinònimos e contràrios acoconare, acuncurrionai, allomburedhai, allorimmedhare.

acocogliàdu , agt Sinònimos e contràrios acoconau, acocorrodhau, acuguciau Frases est acocogliadu suta de una mola de cipressu Ètimu srd.

acocolitài , vrb Definitzione fàere a bisura de lobu, de lóriga, de cocoilla, cocollitu Sinònimos e contràrios alloricare Frases su corou s'est acocolitau.

acoconadúra , nf Definitzione su acoconare Ètimu srd.

acoconàre , vrb: acogonare Definitzione fàere a cocone, a bisura de cocone, allorigare a sa manera de is canes, de is gatos candho si crocant e tenent fritu; crocare Sinònimos e contràrios aciunciulire, acoconedhare, aconcolai, acucai, acuconare, acuculiare, acuculiedhare, acucunniare, aculigionai, acuncurrionai, allomburedhai, allorigare, allorimmedhare | ctr. istirare Frases si acoconaiat in palas de unu trutzu ◊ si fint acoconaos in su gabbanu ◊ su cane s'est acogonadu che matassa de lana afaca a sa mere ◊ si est acoconadu comente a unu eritu ◊ nos corcabamus acoconaos intro de su letu ◊ su pitzinnu si acoconabat in su bancu e non fachiat isperu santu in totu s'ora de sa letzione 2. sos puzones sunt andhandhe a s'acoconare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se blottir Ingresu to crouch Ispagnolu acurrucarse Italianu accovacciare Tedescu sich zusammenkauern.

acoconàu , pps, agt: acogonadu Definitzione de acoconare; coment’e allomborau, fatu a bisura tundha che cogone, totu impare a muntone tundhu Sinònimos e contràrios acocorrodhau, acuguciau 2. ístati che colovra acoconadu, o puru istíchiti in calchi iscusógliu! ◊ sas erveghes fint acogonadas in bidea de si caentare tra issas (M.Pinna)◊ tiu Micheli chircat su pudhu e che l'agatat acogonadu suta de su fenu cun sa conca cuada suta de s'ala.

acoconedhàre , vrb Sinònimos e contràrios aciunciulire, acoconare, aculigionai.

acoconillài , vrb Sinònimos e contràrios acoconare, acuconare, aculigionai Frases si límpiat is manus, si acoconillat asuba de su sedili e si dormit (F.Pilloni) Ètimu srd.

acocoràre , vrb Definitzione abbaidare meda, a ogu firmu, mescamente nau po abbaidare a ccn. candho est persona chi praghet Sinònimos e contràrios apirastare Frases abbisumeu ca cussu mi bolet a isposa, dh'apo cumpréndhiu comente mi acòcorat (I.Patta).

acocorodhàre , vrb Sinònimos e contràrios allaputzai, arrepicai 2, impompitare Ètimu srd.

acocorrodhàu , agt Sinònimos e contràrios acocogliadu, acoconau, acuguciau Frases fiat sétziu acocorrodhau Ètimu srd.

acocovedhàe, acocovedhài , vrb Definitzione incrubare, pinnigare in sèi etotu, fàere a un'arcu, a gobba, comente faet sa gente antziana Sinònimos e contràrios abbajonare, abbrentai, acocobetare, aggobbae, agionedhare, allachedhare, annacai, atrotiai, atzumborai, colembrai, corcobare, inconchedhare, inconcobare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cambrer, courber Ingresu to arch Ispagnolu encorvarse Italianu inarcare, ingobbire Tedescu sich krümmen, bucklig werden.

acocovedhàu , pps, agt: acogovedhau Definitzione de acocovedhai; chi est fatu a giúmburu, coment’e allorigau Sinònimos e contràrios corcobau, giumburudu, gobbosu, tzumbosu 2. est ingunis sétzia, acocovedhada, cun is manus in coa abetendi su trenu Tradutziones Frantzesu voûté, gibbeux Ingresu arched, gibbous Ispagnolu corcovado Italianu ricurvo, gibbóso Tedescu gekrümmt, bucklig.

acodàre , vrb Definitzione acropare sa pedra de s'incodau nou cun su màgiu (o dama) po si assentare bene e abbarrare prus firma; fàere tostau che code 2. sa corda acadhighinada si est acodada ◊ est linna acodada, forte che atarzu Ètimu srd.

acodèdha, acodédhu , nm: ancodedhu, codedhu Definitzione unu bículu piticu / min. acodedhedha Sinònimos e contràrios acantighedhu, arroghedhu, arróncinu, bículu, bucone, incodedhu, incuedhu, mingulitu, pitzuedhu, tanchedhu, uchedhu Frases chi portas una pinna e un'acodedha de paperi t'iscrís s'indiritzu ◊ furànt trigu po si podi fai un'acodedhu de pani ◊ de sa buciachita ndi at bogau un'acodedhu de zigarru ◊ si fiat fatu unu bistiri cun ancodedhus de arrobba ◊ apu allichidiu un'acodedhu de arruga ◊ dhi donat su pani po andai a trabballai ma dhi arrecumandat de ndi torrai un'acodedhedha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit morceau Ingresu little piece Ispagnolu trocito Italianu pezzettino, mozzicóne Tedescu Stückchen, Stummel.

acódhu , avb, iscl: acollu 1 Definitzione est innòi, est bénniu, si bit Sinònimos e contràrios addeallu, allodhu, midhu Frases a s'arbeschidorza acodhos, sos piratas! (G.Sanna)◊ chie tenet dinaris de avassu, de los impiegare acolla s'ora! ◊ che passat una die, duas, tres… a candho acollu totu caratzadu! ◊ si chircas unu padronu, su padronu acollu inoghe! Tradutziones Frantzesu le voici, le voilà Ingresu here he is! Ispagnolu ¡helo aquí! Italianu èccolo! Tedescu Gastfreundschaft, Heim.

acodía , nf: acudida Sinònimos e contràrios acurta, assuprimentu Ètimu srd.

acodiài , vrb Definitzione acoai, andhare unu aifatu de s'àteru Sinònimos e contràrios acoai Frases is làmbrigas si acodiànt a is ogus a trubu, illiscinànt in is tempras e infundiant su càbudu de su mucadori (N.Laconi) Ètimu srd.

acodiàre , vrb: codiare* Definitzione lassare agoa a unu o una cosa camminandho, passandhosiche ainnanti, lassare cosa chentza de fàere, chentza dha pigare, lassare e bastat coment'e candho unu s'imméntigat, lassare coígios Sinònimos e contràrios acadiare, acogiai, cambare, coigiare, incoizare, lassai, scaresci Frases de custa peta no ndhe depides acodiare a cras manzanu ◊ inive che l'as acodiada cussa cosa?

acodíe, acodíri , vrb: acudi, acudire, acudiri Definitzione cúrrere a unu logu po ccn. o calecunu bisóngiu o apretu, bènnere, furriare a domo; fàere a tempus a una cosa, arrennèscere a sighire su chi narat s'àteru, a cumprèndhere luego / pps. acurtu e acudidu; acudi una cosa, de una cosa = fàghere a tempus a ndhe godire, leare, o àteru Sinònimos e contràrios achipire, acosiare, acostai, aprobiai, assuprire, bènnere, ghirare, lòmpere / aúrrere Frases candho l'ant bidu rutu sunt acudidos totu a ndhe lu pesare ◊ acudide a su fogu fuidu! ◊ acudei, sunt bocendi a unu! ◊ zente meda est acudia a dhos bíere ◊ àturus piciochedhus fuant acudendi a biri s'automóbbili ◊ sa zente acudit a su divertimentu ◊ si no acodint is de biginau a dhas istagiai ciai si donant una bona craminada!◊ si fia istada sola, comente aia fatu a ndhe acudire a inoghe?! 2. ndhe acudeint cun binujos e coidales iscalaviados ◊ candho as a acudire in letu de sida a ue est mamma tua sa fàcia frita ti at a iscaldire cun sa sua 3. nu apu acurtu a pigai su postali ◊ a sa sola totu custu traballu no l'acudo ◊ toca e agiudamí ca assinuncas no acudu! ◊ a mesudí no acudu a torrai ◊ cumenti fatzu in cuatru dis a ti acudi pantalonis e giacheta?! ◊ current pro acudire zoronada ◊ tui ca cannoscis sa língua tedesca, dhus acudis a cumprendi su chi narant? ◊ ita totu ses narendi, chi no ti acudu?! ◊ dèu cumentzu a bandai, chi potzu acudi postu ◊ innantis fis a lèpores e pudhas a cantu ndhe potias acudire! ◊ sa missa che at a èssere finia, ma chissai chi l'acuda! ◊ camminai candu teneis sa luxi, prima chi s'acudat s'iscuriu! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu accourir Ingresu to run Ispagnolu acudir Italianu accórrere, fare in tèmpo Tedescu eilen, rechtzeitig schaffen.