A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acoiladórgiu , nm: acoliadroxu, acujadroxu, acuiladroxu, aculiadorzu, aculiadroxu Definitzione logu a crocare prus che àteru de is animales, niu, tana, logu a ue si che arretirant is pudhas, o fintzes àteros animales, po crocare Sinònimos e contràrios acóbiu, cabonera, corcadorju, cortidórgiu, crochidógiu, prudhaxu, pudhile Frases de cussa mata ndi ant fatu s'acoliadroxu is carrogas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tanière, couche, poulailler Ingresu lair, den, hen house Ispagnolu cubil, cueva, gallinero Italianu covile, covàccio, pollàio Tedescu Bau, Nest, Hühnerstall.

acoilàe, acoilàre acobiài

acoiletàre , vrb: acuiletare Sinònimos e contràrios acobiai, acojai, acuae, apatai, apogiai, assebiai | ctr. bocare, essire, pesare Frases vetzos e irvaliendhados si acoiletant in su cuzolu de campanile, in piata, abbaidendhe a chie passat e lorodhendhe Ètimu srd.

acoillài acogiài

acoitadúra , nf Definitzione su coitare Sinònimos e contràrios acoitamentu Ètimu srd.

acoitài acoidài

acoitaméntu , nm Definitzione su coitare, su fàere in lestresa Sinònimos e contràrios presse Ètimu srd.

acoitàre acoidài

acoítu , avb: acuitu Definitzione a coitu, coitandho, de inoghe a pagu tempus, a pag'ora, ma fintzes chitzo Sinònimos e contràrios allestru, debresse, impresse, luego Frases dae inoghe deo mi ne anno acoitu ◊ cussa cosa si púrdiat acuitu ◊ sa pipia pesat acoitu cummente a sempre 2. issu crocat e pesat puru acuitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tout de suite Ingresu at once Ispagnolu enseguida Italianu sùbito Tedescu sofort.

acoizàre acogiài

acojài , vrb: acujai, acujare Definitzione nau mescamente de animales, intrare o andhare a si crocare in s'acoiladórgiu; nau de gente (mescamente piciochedhos), asseliare, apartare, cuare Sinònimos e contràrios acobiai, acuae, cortire, remonire | ctr. essire Frases a sa mata dhoi fúrriant is pillonis a dhoi acojai ◊ candu cummentzat a fai frius, sa musca s'acujat aintru de domu ◊ is crucuitus carraxosus trigant a s'acojai 2. innanti abboghinamos e poi nos acujamos che catedhos ◊ nci fiat una musca… depit èssi acujada: no dha biu prus ◊ sa morti si est acujara apalas de is murus isderrutus de s'arrexoni! ◊ abarrai in domu acujaus, candu cabat su lampu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se coucher Ingresu to go back to sleep Ispagnolu cubilar, calmarse Italianu ritirarsi a dormire Tedescu schlafengehen.

acojanàre , vrb Definitzione abbarrare o istare acoa, cojanu, a úrtimu Sinònimos e contràrios coigiare Ètimu srd.

acolconàre , vrb: acorconare, acosconare Definitzione tirare acoa, fàere is cosas abbellu coment'e po no dhas bòllere fàere Sinònimos e contràrios acorochinare, atostonare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hésiter Ingresu to delay Ispagnolu tardar, demorar Italianu indugiare Tedescu zögern.

acolcónu , nm: acosconu Sinònimos e contràrios atostonu, stentu, tasinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu atermoiement Ingresu delay Ispagnolu demora Italianu indùgio Tedescu Zögern.

acoldài acodràre

acoldàu , pps, agt: acordadu, acordau Definitzione de acoldai; chi est cun ccn. a serbire, a trebballare, a tzeracu, chi at fatu acórdiu po serbire deasi Sinònimos e contràrios allogadu 2. s'est cojau cun sa picioca chi teniat acordada ◊ su fillu acordau iat coberau dinai po comporai terras ◊ fia acordada in sa famíglia de sos Angioi e bi apo servidu chimbe annos ◊ est pagu ispàssiu su èssi acordau ◊ tèngiu a filla mia acordara a serbirora.

acoldedhàre , vrb Definitzione cosire, arrangiare o aconciare cun cordedhas, cun tiras de cosa Ètimu srd.

acóldiu acódriu

acoldolinàu , agt: acorrorinau Definitzione nau de unu, chi at pérdiu is fortzas, chi est cédiu, no tenet gana de nudha, igragalau e modhe che codrolinu Sinònimos e contràrios acalamau, ammortiginau Ètimu srd.

acóldu acódriu