A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acolembràre , vrb: acolombrare, colembrai Definitzione nau de su linnàmene, atrotigare, allachedhare, fàere colembru Sinònimos e contràrios atrotiai, atzumborai

acoliadróxu acoiladórgiu

acoliài, acoliàre acobiài 3.

acolichiài , vrb rfl Definitzione su si pònnere impare, cuncordare po calecuna faina pagu límpia Sinònimos e contràrios tramassai Frases tres óminis de malu sentidu si fiant acolichiaus apari po ndi furai unu tziu chi teniat s'òru a cuarras (E.Sanna/M.B.Lai) 2. custu iat allupau s'arrexoni in su binu e biviat acolichiau a sa tassa Tradutziones Frantzesu comploter Ingresu to plot Ispagnolu conspirar Italianu complottare Tedescu komplottieren.

acoliósu , agt Definitzione chi acasàgiat, chi arrecit bene, chi praghet a dhue istare, nau de logu Sinònimos e contràrios acasagiadore Frases tenit una domu acoliosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hospitalier, confortable Ingresu cosy, hospitable Ispagnolu acogedor, confortable Italianu accogliènte Tedescu gastfreundlich, gemütlich, komfortabel.

acóliu acóbiu

acòlla , nf Definitzione frucàgiu postu apostamente po acapiare animales de magiare (crastare) / èssiri a s'a. = a su puntu chi si bidet cantu balet unu, a s'ora de sa proa, de s'apretu Ètimu srd.

acollàda , nf: acollara Definitzione su giare un'ispinta, su fàere fortza a cropu o totus impare Sinònimos e contràrios acirrada, afracada, assuprida, colpu, imberta, impédhida, incollada, ispinta, lómpia Maneras de nàrrere csn: dhi at donau un'acollada!… = l'at fatu un'assuprida!…; un'a. de àcua = una bufada manna de abba, acirrada Frases s'aradu tichirriaiat a donzi acollada forte de su giuo ◊ at pigau un'acollara in sa vetura e de sa dí at cumentzau a sciolloriai ◊ dhi at donau un'acollada, in s'oru de su mari, e ci dh'at ghetau a s'àcua ◊ toca, mulleri mia, ca est s'úrtima acollada! 2. torrat a domu, pigat sa cullera e via àteras duas o tres acolladas de cudha cosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poussée occasionnelle Ingresu push with the shoulder Ispagnolu empujón Italianu spintóne, spallata Tedescu heftiger Stoß, Stoß mit der Schulter.

acolladòre , agt Definitzione chi serbit a giare un'acollada, un'ispinta, a fàere fortza, chi est forte / su cadhu a., o ebba acolladora = su cuadhu chi si fait camminai a fiancu de su cuadhu o ègua in domas Frases un'ebba betza curridora, chi est torrada dae fora cun su gradu de acolladora, mi at fatu custu cumbidu Ètimu srd.

acolladúra , nf Sinònimos e contràrios acollu.

acollàe, acollài , vrb: acollare Definitzione acapiare, pònnere o pigare in pitzu a càrrigu, po tirare; giare un'ispinta, un'atacu; imbucare a fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios addossare, carrigai, imbucai Maneras de nàrrere csn: acollare su pudhecu = prèndhere unu cadhu a s'àteru pro lu domare; fàchere cuforma l'acollat = fai acomenti dh'acucat, segundhu su meledu; acollai a corpus = leare a corpos Frases a su pòburu Deus ndi dhi acollat de prus! 2. acollai, ca nc'est de ndi fuliai custu muru! ◊ su segrestanu nd'ispicat sa gruxi manna de linna e dhus acollat a cropus! 3. dhu pigant e dh'acollant a itzabai coment'e canis ◊ is paisanus infrascaus dh'acollant a itzérrius e ispintas ◊ acollant a itzerriai: Est unu fantasma! ◊ e acollat a tirai bentu… gei nd'at fatu pagu! 4. acostindhe s'ebba e bàtindhe su sedhatzu po su pudhecu ca dhu acollamos! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu charger, tomber sur qqn. Ingresu to saddle, to charge, to attack Ispagnolu cargar, empujar Italianu accollare, dare addòsso Tedescu aufbürden, herfallen.

acollaméntu , nm Sinònimos e contràrios acolladura, acollu Ètimu itl. accollamento.

acollanàre , vrb Definitzione coment'e pigare aifatu a collana, nau in su sensu de si pigare o tènnere a ccn. fintzes candho si sentit prus coment'e ifadu chi no a praxere Frases como chi bi est, cust'àteru fizu, nos l'amus a acollanare: isperemus chi siet assumancu unu màsciu! Ètimu srd.

acollàra acollàda

acollàre acollàe

acollàu , pps, agt Definitzione de acollare; chi est acanta, a costau, coment'e imbarau a calecuna cosa Frases che pudhedredha, acollada cun funes de perdiscione, fit in cussa ocasione che sueta in suatzone! (G.A.Cossu) 2. dhoi at una domu acollada a sa roca: a una parti fata a matonis, a s'àtera unia a is grutas Tradutziones Frantzesu adossé Ingresu leaning Ispagnolu arrimado, adosado Italianu addossato Tedescu aufgebürdet.

acollegài , vrb: collegai* Definitzione pònnere impare, aunire duas cosas, una cosa cun s'àtera, andhare cun su pentzamentu de una cosa a s'àtera candho s'una faet pentzare a s'àtera e is duas tenent calecunu acàpiu o raportu Sinònimos e contràrios atacai, camedhare.

acòllere , vrb Sinònimos e contràrios acoglire*, arragolli 2. donnu Deu nos ndh'at fuliadu in su mundhu e una die depet torrare a noche acòllere (Z.A.Cappai).

acollidòre acoglidòre

acollídu acoglídu