A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acomunàu acomunàdu

aconàdu , pps, agt Definitzione de aconare; nau de ccn., chi est de mala gana, chi provat coment'e àscamu, ifadu, dirgustu po calecuna cosa, dispràxiu Tradutziones Frantzesu dégoûté Ingresu disgusted Ispagnolu disgustado Italianu disgustato, nauseato Tedescu angeekelt.

aconàre , vrb: conare Definitzione fàere a conos, a bómbitos, fàere a gana lègia de caciare Sinònimos e contràrios abbolotai, afastiai, agrungiai, ascamare, colloviare, contomiare, ilvilire, isbolotiare, iserare, istomacare, tolocare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégoûter Ingresu to nauseate Ispagnolu dar náuseas, disgustar Italianu nauseare Tedescu anekeln.

aconcàda , nf: aconcara, aconchiada Definitzione decisione o cosa chi si faet chentza dhue istare pentzandho meda meda, mescamente si est cosa de importu o chi costat, ma fintzes decisione chi costat meda e arrechedet sacrifíciu mannu; cosa chi benit a conca; fintzes atumbada cun sa conca Sinònimos e contràrios aconcu, acucada, ancada, ciancarronada, isconcata, isconchinada, meleda / cdh. acuncata Maneras de nàrrere csn: fàghere s'aconcada, fàghere aconcadas = pigai decisionis atrivias; aconcada maca = detzisione leada a sa maconatza, pro cosa grave Frases si unu faiat s'aconcara de cambiai sa moda, depiat atzetai de dhu nàrriri ca si fiat ammachiendi ◊ no ndhe fetas de aconcadas macas, ca ti ndhe as a impudare! ◊ già l'apo fata bella s'aconcada, pro una bolta chi mi bi so postu, a bogare sa limba! ◊ at fatu s'aconcada de leare cussa tanca, ma no fit a tretu de lu poder fàghere 2. custos festamentos, cun d-un'aconcada de presuntzione, no totu mi ndhe los irmenticabo 3. su sirboni dhi fiat asuba…, dhu mossiàt, dhi ghetàt aconcadas cun is sannas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étourderie Ingresu heedlessness Ispagnolu disparate, barbaridad Italianu sventatézza, decisióne grave, azzardo Tedescu Leichtsinn, schwere Entscheidung, Wagnis.

aconcadàssu , agt Sinònimos e contràrios aconcaditu, aconcadore Ètimu srd.

aconcadítu, aconcadítzu , agt: aconcaitzu, aconcaritzu Definitzione chi costumat a fàere aconcadas, a fàere is cosas chentza dhas pentzare bene, a si pònnere in perígulu, a fàere s'atriviu Sinònimos e contràrios aconcadore, aconcadassu, aconcajolu, aconcau, aconchinadori, arriscadu, atreviu / cdh. abbingosu | ctr. gudrebi, pensaditu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu imprudent Ingresu imprudent Ispagnolu imprudente, aturdido Italianu imprudènte, impulsivo Tedescu unvorsichtig.

aconcadòre, aconcadòri , agt, nm: aconcaroi Definitzione chi o chie faet aconcadas Sinònimos e contràrios aconcaditu, aconcau, aconchinadori, arriscadu, atreviu, conchedha, sconcau / cdh. acuncadori Frases ses aconcadori e prenu de atrivimentus ◊ sempri aconcaroi cussu piciochedhu, passendi in pícius de cudha tauledha perigulosu de si segai!◊ cussu no est aconcaroi e innantis de fai comenti dh'apu cuntzillau nci at pentzau meda! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu inconscient Ingresu rash person Ispagnolu imprudente, desaconsejado Italianu sconsiderato, temeràrio Tedescu unbesonnen, Draufgänger.

aconcadúra , nf Definitzione su aconcare Sinònimos e contràrios aconcada Ètimu srd.

aconcàe, aconcài , vrb: aconcare Definitzione decídere de fàere una cosa dificurtosa o perigulosa; pònnere o imbarare sa conca a calecuna cosa o logu, a ccn., istare a conca apare; fintzes pigare a briga a unu Sinònimos e contràrios acucae / aconcalare Maneras de nàrrere csn: aconcaisí a contai dinai = istare a conca bassa contendhe; aconcai a… (calecuna parti)= èssere fache a…, a cara a… Frases ómine macu, as aconcadu a leare una fémina impedida! (Daga)◊ dae tempórios so pessendhe a mi cojare: no mi che colat s'istiu chentza bi l'aconcare! ◊ s'est aconcau a fai medas cosas ◊ canno pariat a punta a aconcare s'irvortaiat 2. ispaciada s'acuadrenti: chi no ti aconcas a sa broca de s'àcua, immoi!…◊ su pipiu si est aconcau in is genugus de sa mama e si nc'est drommiu ◊ fúrrias, no papas, ti aconcas, chen'e chi mai no nci pentzis! ◊ cussu piciochedhu si aconcat a s'istúdiu chi fait prexeri! ◊ cussus funt a tota dí aconcaus a sa televisioni! ◊ sa terra mia cun sa sua aconcant apari ◊ in is arrugas ci funt is màchinas aconcadas 3. sa mulleri mi dh'at aconcau de mala manera ca nd'est torrau a domu istòntonta istòntona 4. is montis de Santu Leoni aconcant a Assémini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu oser, risquer Ingresu to hazard Ispagnolu arriesgar Italianu azzardare Tedescu wagen.

aconcaítzu aconcadítu

aconcajólu , agt, nm Sinònimos e contràrios aconcaditu, aconcadore, aconcau, arriscadu, atreviu, conchedha | ctr. gudrebi Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

aconcalàre , vrb Definitzione nau de duos, acostire sa conca apare coment'e iscusietandho, po intèndhere méngius su chi si narant Sinònimos e contràrios aconcae Frases sas àteras sorres si fint aconcalatas apare pro intènnere mentzus su chi aiat de nàrrere Ètimu srd.

aconcàra aconcàda

aconcàre aconcàe

aconcarítzu aconcadítu

aconcaròi aconcadòre

aconcàtu, aconcàu , pps, agt Definitzione de aconcare; chi est cun sa conca incrubada, chi est conca a…; chi est a conca bàscia po pentzamentu, po annicu / èssiri, èssere aconcau a… = cun sa conca imbarada, imbassiada, arrumbada subra de… (pro sonnu, dólima e gai), o fintzas a ogros a terra (pro birgonza, dispiaghere, pessamentu), o bene frimmos in carchi idea, abbaidendhe a carchi cosa Sinònimos e contràrios aconcalatu / aconcaditu, aconcadore, arriscadu, atriviu, conchedha, sconcau / orioladu, pispinnidu / decídiu, resinnadu, resolutu 2. aditzu aditzu ndi apu acudiu una frochitada de cussus macarronis: dh'apu agatau aconcau a is forredhus ingurtendi! (A.Garau)◊ fillu bonu, no abarris aconcau a is libbrus, ca ti fait mabi a s'istògumu! ◊ gei no at a bolli chi abarreus totu sa dí aconcaus a sa barraca?!◊ cussos sunt aconcaos a sa televisione! 3. oi mamma est aconcada, timendi ca dha depint operai ◊ babbu s'est aconcau a sa mesa e si at fatu unu surtidedhu ◊ no seu abarrau aconcau in bidha, ma ingiriendi po agatai sorti 4. bos chèglio aconcatos a custu ostinu: nudha bos devet irvortare! ◊ cusse est aconcatu a cambiare pulítica Tradutziones Frantzesu hasardé, irréfléchi Ingresu rash Ispagnolu atolondrado Italianu avventato Tedescu unbesonnen

aconchedhàre , vrb Definitzione istare primaos Sinònimos e contràrios abbrodhiare, annicare, annozare, ingromorare, pirmare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouder Ingresu to sulk Ispagnolu enfurruñarse Italianu ammusire, imbronciare Tedescu schmollen.

aconchedhàu , agt Definitzione chi est fatu a conchedha, a bisura de conca, concudu Sinònimos e contràrios cucurúciu, cucurudu Frases su pastori fut sèmpiri a peistanti acotzau a su fusti aconchedhau de ollastu (P.Caredda).

aconchiàda aconcàda