aconnóschidu , pps Definitzione de aconnòschere.
aconnóstu acconnórtu
aconomígiu , nm: economizu* Sinònimos e contràrios aorru, rispàrmiu | ctr. istrubberia, sperdítziu.
aconsillài , vrb: acunsillai, acuntzillai, consigiai Definitzione giare cossígios, inditare a unu su de fàere, de nàrrere o àteru 2. cussa est genti mali acuntzillada! Ètimu srd.
acontèssere, acontèssi, acontèssiri , vrb: acuntèssere,
acuntessi,
acuntèssiri,
cuntessi Definitzione
su si fàere o bènnere de sa cosa, de is fatos, de is chistiones, siat bolendho e siat mescamente desesi, a solos, sentza bòllere
Sinònimos e contràrios
acadessi,
capitai,
costare 1,
cumbinare,
incapitae,
sucèdere
Frases
a su mellus ómini puru podit acuntèssiri de pèrdiri s'alientu ◊ no si acuntessat de bociri! ◊ chi dh'apu fatu una borta, no mi at a acuntessi sa de duas! ◊ at a acontèssiri a mei su chi est sutzédiu a is àterus ◊ lah chi no ti torrit a acuntessi! ◊ comente podet acuntèssere a bogare mintzídios?!
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
se passer,
arriver
Ingresu
to happen,
to occur
Ispagnolu
acontecer,
suceder,
pasar
Italianu
avvenire,
accadére,
succèdere
Tedescu
geschehen.
acontéssiu , pps, agt, nm Definitzione de acontèssere; chi est capitau, cosa capitada, fatu Sinònimos e contràrios capitau.
acontonadróxu , nm Definitzione cómudu fatu a sa bona, in cugigone cuau, apartau Ètimu srd.
acontonàe, acontonài, acontonàri , vrb Definitzione chistire, pònnere a una parte, arrimare in calecunu cugigone, in s'arrinconi, imbarare, arrimare; furriare a bidha, a domo, fintzes crocare, cuare Sinònimos e contràrios achizolare, arreconai, cuai, partare / acotzai, arrambare Frases is pudhas si furiant acontonadas asuta de su forru ◊ sa piciochedha si est acontonada ispiulada de prantu avochendi su babbu ◊ una noti, acontonau in sa barraca, si ndi fut iscidau a corpu ◊ mi seu acontonau in sa muredha a pasiai Ètimu srd.
acontonàu , pps, agt Definitzione de acontonare; postu a una parte, in calecunu cugigone Sinònimos e contràrios arrenconau 2. acontonau a un'ala fit pessandhe a su chi li aiant nau ◊ acontonau in domu, mi nd'iant iscidau piciochedhus chi grimillànt e istriulànt (P.Doneddu)◊ sa piciochedha est acontonara in d-unu furringoni gioghendi a bicus.
acontramessèmpre , avb: contramessempre Definitzione a contra m'est sempre = a su contràriu / èssere, essire, faedhare a. = in contràriu.
acontràre , vrb Definitzione su s’incrarare, su si fàere a bíere Sinònimos e contràrios acarare, acerare, acherare, afaciai, incarai, iscampiare | ctr. cuai Frases su sole sighiat a ndh'essire, acontràndhesi in sas arzolas de Frida ◊ tiu Batoi si fit acontradu, frimmàndhesi in su zannile de coghina (Q.Falchi)◊ si est acontradu a su bracone a bíere sa zente Ètimu srd.
acóntu , nm Definitzione
parte chi si pagat o chi si giaet de unu tanti chi si depet
Frases
apo bocau sa cartera pro li dare un'acontu pro sa tanca
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
acompte
Ingresu
down payment
Ispagnolu
anticipo
Italianu
accónto
Tedescu
Anzahlung.
acóntu 1 , avb Definitzione istare a s'a. = donai o fai atentzioni, pònnere imprastu o incuru a… Sinònimos e contràrios atentu Frases ista a s'acontu chi no bibas vinu! ◊ istade a s’acontu chi non bi siant íscios! Ètimu srd.
acontzabbròcas , nm Definitzione chie acònciat istrégiu de terra Sinònimos e contràrios aconciacóssiu Ètimu srd.
acontzàda aconciàda
acontzadòre aconciadòre
acontzadúra aconciadúra
acontzàe aconciài
acontzalabiòlos, acontzalapiòlos aconcialabiòlus
acontzaméntu , nm Definitzione su aconciare, agiustare; su si pònnere de acórdiu candho duos tenent diferéntzia o ant fatu dannu s'unu a s'àteru Sinònimos e contràrios acontzu, arràngiu / acódriu Frases custa testimonia iscrita est lassada coment'est essida, chena pònnere manu a perunu acontzamentu Sambenados e Provèrbios prb: menzus acontzamentu lanzu chi no senténtzia rassa Ètimu srd.