A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aconchinàda , nf Sinònimos e contràrios aconcada, acucada Ètimu srd.

aconchinadòri , agt, nm Definitzione chi o chie faet aconchinadas Sinònimos e contràrios aconcaditu, aconcadore, arriscadu, conchedha Ètimu srd.

aconchinàe , vrb Definitzione abbetiare po calecuna cosa, fàere su tostorrudu Sinònimos e contràrios aconchizare, aperrighinare, tostoinare Frases caligunu chi acónchinat si agatat sèmpere!

aconchíu , agt Definitzione nau de ccn., chi at callau a ciorbedhu, arrexonat, cunsiderat is cosas Sinònimos e contràrios acabadu, benatinau, cabosu | ctr. irzudissiadu Ètimu srd.

aconchizàre , vrb Definitzione abbetiare po calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbetiae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner Ingresu to be obstinate Ispagnolu emperrarse Italianu incaparsi Tedescu sich versteifen.

aconciabbraghètas , agt, nm Definitzione chi o chie istat sèmpere segandho sa passiéntzia, giaendho ifadu, istrobbu Sinònimos e contràrios segalatrangas Ètimu srd.

aconciacóssiu, aconciacóssu , nm Definitzione maistu chi acònciat istrègios de terra Sinònimos e contràrios acontzabbrocas Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

aconciàda , nf: acontzada Definitzione su aconciare, su fàere un'acónciu Sinònimos e contràrios aconciadura, acónciu | ctr. iscónciu Frases dare un'acontzada a sa domo, a su fogu, a sa bestimenta ◊ si proades a li dare un'acontzada a martedhu ndhe tenides sa fadiga in debbadas ◊ custa màchina aiat créfidu un'acontzada!◊ fatuvatu sa bècia giaiat un'aconciada a su fogu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réparation Ingresu repair Ispagnolu reparación Italianu riparazióne Tedescu Instandsetzung.

aconciadòre, aconciadòri , nm: acontzadore Definitzione maistu chi faet acòncios, chi acònciat machinàriu guastu Sinònimos e contràrios acontzaxolu Frases su tziu fuit unu bonu acontzadore de tróchidas e de àteros iscontzos (F.Casula) Ètimu srd.

aconciadúra , nf: acontzadura Definitzione su aconciare, su trebballu chi si faet aconciandho calecuna cosa Sinònimos e contràrios aconciada, acónciu, apipadura, arràngiu / cdh. acunciatura | ctr. guastu, iscónciu Frases tra arremacedhos e aconciadura, is cratzolas fut a durare in média un'annu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réparation Ingresu repair Ispagnolu reparación Italianu riparazióne Tedescu Instandsetzung.

aconciagardàxus , nm Definitzione maistu chi acònciat cadhàrgios e àteros istrègios (prus che àteru de arràmene) Sinònimos e contràrios aconcimu, arramanaju, cadhaxaju, cardareri, labiolaju Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

aconciagròbis , nm Definitzione chie acònciat córbulas, crobes o àteru istrégiu de fenu Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

aconciài , vrb: aconciare, aconciari, acontzae, acontzare, agontzare Definitzione fàere acòncios, pònnere bene, apostu, agiustare unu trastu, aposentu, domo, un'aina a manera de ndhe pòdere serbire torra o méngius (ma si narat fintzes po conciare una pedhe); pònnere bistimentu bonu o bellu po essire, su si arrangiare de istare méngius in domo; nau in cobertantza, fàere male, dannu / pps. acontzadu, acontzu Sinònimos e contràrios acussertare, adaretzai, agiustai, arragnare, arremonire / cuncodrai | ctr. guastai, isconciare, iscunsertare Frases sa màchina cheret leada a l'acontzare ca zughet guastu ◊ mamma fit acontzendhe sos pantalones iscosidos ◊ acontza su focu! ◊ a s'àinu acòntzali su bàrriu si li ispendhentat ◊ mischinu de imi, seu totu acòncia acòncia! ◊ cust'iscarpa no si podet agontzare ◊ aite no azes aconciadu su témpiu? ◊ acòncia tela e pannu po nci passari s'annu… 2. acòntzati e bae chin issos a sa festa! ◊ ant fatu che a s'iritu: pro si acontzarent issos che ant bocau fora su connau 3. bae, già ti ant acontza, sa mischina, chi ti ant fatu pèrdere sa bellura! ◊ za lu ant acontzu cun cussos corpos de fuste chi li ant dadu!… Sambenados e Provèrbios prb: acònciat su pannu po ci passai s'annu Ètimu itl. acconciare Tradutziones Frantzesu réparer Ingresu to repair Ispagnolu arreglar Italianu riparare, restaurare Tedescu instandsetzen.

aconcialabiòlus , nm: acontzalabiolos, acontzalapiolos, concialapiolu Definitzione maistu chi faet, acònciat e istàngiat labiolos, cadhàrgios, e àteru istrégiu de arràmene Sinònimos e contràrios aconcimu, arramanaju, cadhaxaju, cardareri, labiolaju Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chaudronnier Ingresu boilermaker Ispagnolu calderero Italianu calderàio Tedescu Kesselschmied.

aconciàre, aconciàri aconciài

aconcímu , nm: acontzimu, acontzinu, contzinu Definitzione maistu chi faet, arràngiat e istàngiat cadhàrgios Sinònimos e contràrios aconcialabiolus, arramanaju, cadhaxaju, cardareri, latarrameri Frases at a bènnere sa die chi amus a bídere s'aconcimu tapulendhe unu melone!… Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chaudronnier, étameur Ingresu coppersmith, tinsmith Ispagnolu calderero, estañador Italianu calderàio, stagnino Tedescu Kesselschmied, Klempner.

acónciu , nm, pps, agt: acontzu, agontzu Definitzione aconciamentu, su trebballu chi si faet aconciandho calecuna cosa chi at tentu dannu, imbeciada, o fintzes po serbire méngius; nau de calecunu trastu, chi dh'ant torrau de pòdere andhare bene, chi dhi ant agiustau su guastu, s’iscónciu; nau de ccn., chi est totu bene postu de bestimentu, chi andhat bene, chi est àbbile, o fintzes su contràriu segundhu comente si narat Sinònimos e contràrios aconciadura, acontzura, aderetzu, arràngiu, mendhada / acontzadu | ctr. gastu 1, guastadura, iscónciu Frases pro fàchere cuss'acontzu a sa tzancheta depiat abbarrare in camisa ca no teniat àteru ◊ dae mastru est torradu a maniale, pro fàghere acontzitos ◊ chin cussu dinare afainent sos acòncios de su témpiu!◊ sa màriga est segada e no nci at acónciu! 2. ant acontzu sa crésia ◊ at acontzu su rellozu impresse ◊ at batidu cantones ca nachi cheriant acontzas ◊ custa est sa bunnedha chi at acontzu 3. a su cuile d'Eumeu gai agontzu andhesit Odisseu ◊ simizante, in corpus e in bestes, a betzitu su piús male agontzu 4. gei ses acòncia, pobidha mia, impentzamentada po cussu!…◊ tue puru za ses acontza: e ite as cumpresu?!…◊ gei ses acónciu: ita est chi ti est capitau? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu restauration, réparation Ingresu restoration, restored Ispagnolu reparación, arreglado Italianu restàuro, riparazióne, restaurato Tedescu Restaurierung, Ausbesserung.

aconcoinài , vrb Definitzione istare sentza fàere, coment'e aconcau, in pentzamentu, dispràxiu.

aconcoinaméntu , nm Definitzione su istare aconcoinaos, tristos, in pentzamentu Sinònimos e contràrios abbatimentu, acoradura, aflissione, afrigimentu, pesari, scoramentu, triltura Ètimu srd.

aconcolài, aconcolàre , vrb Definitzione aprigare, apartare a logu de aprigu; su istare o pònnere coment'e allorigaos, ammontaos bene Sinònimos e contràrios apogiai, apigai / aciunciulire, acoconare, acucai, acuconare, acuculiare, acuculiedhare, acucunniare, ammacionai, atacionai | ctr. istirare Frases suta de custu concale su temporale aconcolaiat gente meda ◊ sunt annaos a si aconcolare dae su fritu e dae su bentu ◊ chie non achipiat a si aconcolare in is logos seguros moriat suta de is bumbardamentos (G.Casula) Ètimu srd.