acontzàre aconciài
acontzaxólu , nm Definitzione maistu chi faet acòncios, chi acònciat aparícios, màchinas o àteru chi tenet guastu o at fatu iscónciu Sinònimos e contràrios aconciadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réparateur Ingresu repairer Ispagnolu reparador Italianu riparatóre Tedescu Reparateur.
acontzedhàre , vrb Definitzione aconciare, agiustare a sa bona Sinònimos e contràrios aconciai Ètimu srd.
acontzímu, acontzínu aconcímu
acontzínzu , nm Sinònimos e contràrios acónciu, acontzadura, acontzamentu Ètimu srd.
acóntzu acónciu
acontzúra , nf Definitzione trebballu chi si faet po torrare a comente fut innanti o fàere méngius calecuna cosa Sinònimos e contràrios aconciadura, acónciu, aderetzu, arràngiu | ctr. iscónciu, iscunsertu Frases a manu a manu chi sos mastros de muru finint carchi acontzura, lassant su locu intunicatu e pulitu (T.Cherchi)◊ nemos de nois cumprendhet de fràicos e de acontzuras Ètimu srd.
aconziminàre , vrb: conziminare Definitzione aconciare, agiustare a sa bona Sinònimos e contràrios arragnare Tradutziones Frantzesu ajuster tan bien que mal Ingresu to repair as best one can Ispagnolu arreglar a la diabla Italianu aggiustare alla bèlla mèglio Tedescu so gut es geht instandsetzen.
acopiàda , nf Sinònimos e contràrios acopiamentu, audhidura, giunghinzu, lobada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu union Ingresu union Ispagnolu unión Italianu unióne Tedescu Paarung.
acopiadúra , nf Sinònimos e contràrios acopiada Ètimu srd.
acopiài , vrb: acopiare Definitzione pònnere a loba, a duos a duos impare, andhare a duos a duos; betare su mascu a sa fémina Sinònimos e contràrios acrobai, agiobare, allobae, aparigai / saltiare, zúchere Tradutziones Frantzesu accoupler Ingresu to pair Ispagnolu juntar, emparejar, aparear, acoplar Italianu accoppiare Tedescu paaren.
acopiaméntu , nm Definitzione su acopiare, su pònnere impare a duos a duos, a loba Sinònimos e contràrios acopiada, acópiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accouplement Ingresu matching Ispagnolu apareamiento Italianu accoppiaménto Tedescu Paarung.
acopiàre acopiài
acópiu , nm Definitzione su si acopiai, su cobèrrere, nau de ómine (o de mascu) e fémina Sinònimos e contràrios acopiamentu, zuchinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coït Ingresu copulation Ispagnolu coito Italianu còito Tedescu Beischlaf.
acopòre acabòre
acopulài acapulài
acoràdu , pps, agt: acorau Definitzione de acorare, acorai (e de acorai 1) Sinònimos e contràrios afligidu, contribbuladu, iscoradu, iscoridu.
acoradúra , nf Definitzione su si pònnere a coro unu dannu, unu male, unu dispraxere, su dhu sentire forte Sinònimos e contràrios abbatimentu, aflissione, afrigimentu, doloju, pesari, scoramentu, triltura Ètimu srd.
acoràe , vrb: acorai, acorare Definitzione su si dha pigare a coro, istare dispràxios, pònnere in pena, fàere sufrire (ma si narat fintzes acoraisí de disígiu, de allegria, de su fritu) Sinònimos e contràrios afligire Frases lampos e tronos acorant su pastoredhu fatu de s'ama ◊ mancari su babbu no cherjat, si Deus cheret za bos cojubades: lassae de bos acorare! ◊ no maltrates sas criaduras, ca su babbu e sa mama si ndhe acorant! ◊ acoranne de su fritu, tocaiat a sas giannas petinne focu (A.Pau)◊ candho at lézidu cudha lítera, si est acorada e morta! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu affliger, peiner Ingresu to grieve Ispagnolu afligir, apenar Italianu accorare Tedescu betrüben (tief).
acoragiài , vrb rfl Definitzione pigare coràgiu, su si fàere forte, crobare ànimu Sinònimos e contràrios acoragire Frases ti bolemu chistionai, ma nci fut fradi tuu e no mi dh'apu acoragiara! Ètimu srd.