A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acolostràu acolostràdu

acolóstu , nm Definitzione logu apartau, aprigu inue faet a si pònnere Sinònimos e contràrios acóstiu, cuvérrinu Frases bah, agatau acolostu at! ◊ candu is guàrdias si funt arróscias de mi cicai seu torrau a bessí a pillu ma tenemu giai s'acolostu (A.Simbula).

acoltazàre , vrb: acostazare Definitzione pònnere is cosas una acanta a s'àtera, a fiancu, acostias apare Sinònimos e contràrios afiancai 1, afianzare Frases est totu bene acostazadu chi no si podet mancu mòere 2. cantos connotu ndh'amus meda mannos, ma sena sa muzere acoltazada! (S.Bertulu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flanquer Ingresu to place side by side Ispagnolu poner al lado Italianu affiancare Tedescu Seite an Seite stellen.

acóltu , pps, agt: acortu, aggoltu, aggortu Definitzione de aggòllere Sinònimos e contràrios acoglidu, arregortu, chistidu, collidu / acasagiau Frases lea una cuba de chelcu o de piraltu, su primu binu ch'in sinu at acoltu: si la pienas de binu gualtu mantenet su difetu fin'a moltu (Piras)◊ in sos ixàminos aia aggoltu cantu aia semenadu ◊ a su chitzo etotu su trigu ch'est aggortu ◊ aus aggortu custu dinare 2. nos at acortu a domo sua ◊ sa domíniga de prammas si ammentat comente ant acortu a Gesugristu intrendhe a Gerusalemme.

acoltziàre , vrb: acortziare, acrutzai, acultziare, acurciare, acursiai, acurtiare, acurtziai, acurtziare Definitzione bènnere, andhare, portare o batire acanta a ccn. o a calecuna cosa; andhare o acostire a unu logu Sinònimos e contràrios acodie, acortzire, acosiare, acostai, acostire, apriodhai, aprobiai, aproghilare, astrínghere | ctr. astesiai, issuzire, istesare, istregire Frases andhent in galera: cussos no cherent acurtziaos! ◊ bois a inoche no bi fizis acurtziada mai ◊ chin cussu fàchere, suber de si los acurtziare, sos ómines, los sichiat a zacarare ◊ tocai ca s'acurtziaus a biri ita portant a bendi, cussus! 2. cheret acurtziadu a binza a bídere si sa ua est coghindhe ◊ acurtziadindhe a domo, istasero, ca chenamus paris! ◊ apenas chi tenzo ora acúrtzio a domo de Bodale a bídere coment'istat ◊ lampu a prétzios artos chi faghet cussu: no faghet a bi acurtziare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu approcher Ingresu to bring near Ispagnolu acercar Italianu avvicinare Tedescu nähern.

acolumàre , vrb: acumbulare, columare Definitzione fàere a cólumu, prènnere un'istrégiu fintzes a oros, pònnere a muntone Sinònimos e contràrios acucuai, acucurrumedhare, ammuntonae, pienare, plèniri | ctr. bocare, iscolomare, leai Frases nues chi si acólumant in istiu batint tempestas chin abba a cadinos ◊ annos de fadigas acólumant sos órrios de sos matimannos ◊ iseto aculumendhe penas e sonnos de fantasias ◊ acolumedas forte una siendha de terra, fraigados, prata e oro! (G.Tidore) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu accumuler Ingresu to amass, to fill up Ispagnolu colmar, amontonar Italianu accumulare, colmare Tedescu anhäufen, füllen.

acolumía acolomía

acólumu , agt Definitzione chi est a cólumu, prenu prenu Sinònimos e contràrios pienu Frases sas fridieras sunt acólumas de oro e de latzinu (S.Fancello).

acomènti , cng, avb, prep: comente Definitzione a comenti, comente.

acometàre , vrb: acumetare Definitzione afracare o atacare a unu, a calecuna cosa, de mala manera coment'e gherrandho po si ndhe fàere mere, pigare cun coràgiu fintzes una dificurtade Sinònimos e contràrios aggreghestare, assaltizare, assitiai, atacai, segudare / asutai Frases pro amore tuo apo secadu sas predas e acumetadu s'àrvore de sa morte 2. cussu est unu pitzinnu tropu bonu pro acometare sa bida militare, no est che a tie amantiosu de sas armas! (L.Pusceddu) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu attaquer, assaillir Ingresu to assail Ispagnolu acometer Italianu assediare, assaltare Tedescu belagern, angreifen.

acométu , nm Sinònimos e contràrios assachinzu, assachizamentu, assàltiu Ètimu srd.

acómi! , iscl Definitzione seo innoghe, seo prontu, ma nau pruschetotu chentza prexu Frases acomi torra su padronu tou: s'última iscurrizada nos faghimus! ◊ acomi tristu a zorronada anzena! Tradutziones Frantzesu me voilà! Ingresu here I am! Ispagnolu ¡heme aquí! Italianu èccomi! Tedescu da bin ich.

acómidu , nm Definitzione totu su chi si tenet de bestimentu.

acomodài acodomài

acomodaméntu , nm Definitzione su acomodare, su pònnere bene, arrangiare, pònnere de acórdiu / a. de caminus = triballu de arranzamentu de caminos, acontzu Sinònimos e contràrios aconciadura, acónciu, arrangiadura, arrangiamentu Tradutziones Frantzesu accommodement Ingresu arrangement Ispagnolu arreglo Italianu accomodaménto, assettaménto Tedescu Ordnung.

acómodu , nm: acumodu Definitzione genia de acórdiu; arrangiamentu Sinònimos e contràrios abbatu 2, acódriu, agiustu, convéniu, patu / acónciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu convention Ingresu convention Ispagnolu convenio, pacto Italianu convenzióne Tedescu Vereinbarung.

acomunàdu , pps, agt: acomunau Definitzione de acomunare, -ai Sinònimos e contràrios abbituadu Tradutziones Frantzesu familiarisé Ingresu familiarized Ispagnolu familiarizado Italianu familiarizzato Tedescu vereinigt, vertraut.

acomunài , vrb: acomunare Definitzione pònnere a cumone, pigare cunfidàntzia cun ccn. o calecuna cosa / cussu si acomunat cun totu = istat o si agatat bene cun totugantos Sinònimos e contràrios abbetuare, abesare, acostumai, arranguai, ingustai Tradutziones Frantzesu lier amitié, se familiariser Ingresu to familiarize Ispagnolu aunar, familiarizar Italianu accomunare, familiarizzare Tedescu vereinigen, sich vertraut machen.

acomunaméntu , nm Sinònimos e contràrios abbitúdine, abesada Ètimu srd.

acomunàre acomunài