A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aciúnta , nf: agiunta, azunta Definitzione sa cosa o su tanti chi si aciunghet a un’àtera; cosa chi si narat, chi si contat in prus de su chi est su contu; in s'arau de linna cun sa timona in duos orrugos, sa parte de sa punta cun sa carícia (s'àtera est su pei) postas impare a bisura de innestu chi narant coja, una in pitzu de s'àtera, poderadas impare cun obbilos, craos / min. agiuntighedha; s'agiunta de su palinedhaju (bendhindhe cosa)= cosighedha de perunu contu, nudha Sinònimos e contràrios agianta, agiúnghida, agnanta, agualamentu, annànghida, annatura, annunta, insertu 1 | ctr. iscontu, méngua, mímina, scómputu Frases dónnia aciunta est bona, che cudhu chi pisciada a mari! ◊ po aciunta seo cegu puru camminandho a bachedhu a manu in muru (F.Mereu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu adjonction Ingresu addition Ispagnolu añadidura Italianu aggiunta, integrazióne Tedescu Zusatz.

aciuntài , vrb: agiuntai, agiuntare, ajuntare, azuntare Definitzione aunire una cosa cun àtera, una a s'àtera a manera chi abbarrent coment’e una cosa ebbia, totu a unu, assardaos: azuntàresi si narat fintzes po si fidantzare Sinònimos e contràrios aciúgnere, agiànghere, annúnghere / assardare | ctr. arrogai, innànghere, irjànghere Frases is manus agiuntada e a Maria s'invocada fendi pregadoria ◊ torrat agiuntai custa carri segada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu joindre, unir Ingresu to join Ispagnolu juntar Italianu congiùngere Tedescu vereinigen.

aciúntu , pps, agt: atuntu, azuntu Definitzione de aciungi Sinònimos e contràrios annuntile, annuntu Frases e ita ti at atuntu? ◊ at aciuntu un'atru delitu a is atrus chi iat fatu ◊ at aciuntu isceti custus fuedhus ◊ Deo puru protesto! — aiat azuntu Tatanu Tradutziones Frantzesu ajouté Ingresu added Ispagnolu añadido Italianu aggiunto Tedescu hinzugefügt.

aciuntúra , nf: agiantura, agiuntura, atzuntura, azuntura, giuntura, zuntura Definitzione su aciúnghere, su pònnere impare duas cosas a manera de ndhe fàere una ebbia; tretu inue una cosa est o paret aciunta (in sa carena, totu is annoigadòrgios), su singiale de comente dh'ant aciunta; sa parte aciunta; fintzes sa cosa aciunta, sa de prus Sinònimos e contràrios agiuntadura, annaghidura, annantura / annodricadorju, annuadórgiu, arte 1, innoigadórgiu, nigradroxu Frases cust'aciuntura est mali fata ◊ los aiat apitzicatos goi vene chi non si latiat mancu sa taca de s’agiantura 2. s'agiuntura de sos benujos, de sos pes, de sos pódhighes 3. sa nura est aciuntura, in sa parentalla Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu articulation Ingresu joint Ispagnolu juntura, articulación Italianu giuntura, articolazióne Tedescu Verbindung, Gelenk.

aciupàda , nf Sinònimos e contràrios aciupadura Ètimu srd.

aciupadòre , agt Definitzione chi est adatu po aciupai, po che suspire abba, tinta o àteru deasi Sinònimos e contràrios aciuposu.

aciupadúra , nf Definitzione su aciupai Sinònimos e contràrios aciupinzu, impapadura, suspidura, suspimentu / cdh. aciupatura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu absorption Ingresu absorption Ispagnolu absorción Italianu assorbiménto Tedescu Aufnahme.

aciupàe, aciupài, aciupàre , vrb: atzupare 1 Definitzione ciupire, suspire o frobbire abba o cosas deasi cun istràciu, paperi, o coment'e a surbidura; su che intrare de unu lícuidu a pagu a pagu in calecuna cosa asciuta o chi si podet ufrare de abba o cosas deasi; imparare a mente, su ndhe bodhire cun sa mente su chi si liget o s'intendhet Sinònimos e contràrios aciupiri, assupare 1, assuspiri, imbibbiri, impapare, inciupai, sultzire, sulviare, surbare 1, surbiri, suspiare / bodhiri, imparai Frases dhui iat pani cun butiru e cafè cun lati de aciupai ◊ aciupa s'àcua chi ti nc'est arruta a terra! ◊ su chírciu de sa mesina, candho arrivat a atzupare, tet èssere saboridu…◊ at budhiu is ossus e papau pani aciupau 2. sa cantzoni chi at cantau cussa piciocona ndi dh'apu aciupada sa primu borta chi dh'apu inténdia Ètimu spn. chupar Tradutziones Frantzesu imbiber, absorber Ingresu to absorb, to soak Ispagnolu embeber, absorber Italianu imbévere, inzuppare, assorbire Tedescu einweichen, aufnehmen.

aciupéri , agt, nm Definitzione chi o chie che suspit (o pinnigat) totu, chi no lassat nudha, unu chi bolet su suo e s'angenu puru Sinònimos e contràrios aggantzadu, assuriu, ingurdone, issotzigadore, limidu, soridu, susuncu / sfrutadori, suciadori Frases cussus funt meris ricus e aciuperis Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

aciupínzu , nm Sinònimos e contràrios aciupadura, suspimentu Ètimu srd.

aciupíri , vrb: atzupire, ciupire Sinònimos e contràrios aciupai, assuspiri, imbibbiri, inciupae, sultzire, sulviare, surbiri Frases cust'ozu atzivit meda e sa cosa chi fries no ndhe atzupit nudha.

aciupósu , agt Definitzione chi che suspit s'isciustura, s'abba o cosas deasi; si narat fintzes de cosa chi portat súciu, chi faet a dha suspire / paperi a. = pabilu pro assutare sa tinta de s'iscritura Sinònimos e contràrios aciupadore, spongiosu / abbosu, suciosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu absorbant Ingresu absorbing Ispagnolu absorbente Italianu assorbènte Tedescu aufsaugend.

aciurrufàe, aciurruvài , vrb Definitzione pigare o segare a meda, a orrugu mannu, coment'e faendho a umpridura (o fintzes a furadura) Sinònimos e contràrios aciurruvonai / imbèlghere Frases cun is tamàtigas, in custu tempus, no tocat a aciurruvai meda, ca costant caras! ◊ eh, tui aciurruva, e poi ti lamentas ca coitat a isparessi cussu casu! ◊ no est chistioni de aciurruvai meda, cun su dinai, ca est pagu! Ètimu srd.

aciurruvonài , vrb Definitzione su si pònnere in mesu de cosas o chistiones faendho, forrogandho, tocandho fintzes ue no si depet Sinònimos e contràrios aciurrufae Frases ita ses aciurruvonendi ingunis, tui?! Ètimu srd.

aciusàre , vrb Definitzione crujare, crosai, nau in su sensu de fàere sa cosidura de un'iscórriu in s'orrobba sentza de dhue pònnere unu tzàpulu, acostindho e cosindho is duos oros.

aciuvàda , nf Definitzione su aciuvai, su che afundhare in calecuna cosa mescamente in s’abba o àteru modhe) Sinònimos e contràrios acabussada Ètimu srd.

aciuvài aciufàe

aciuvaméntu , nm Sinònimos e contràrios aciuvu, afundamentu Ètimu srd.

aciuvàre aciufàe

aciuvàu , pps, agt Definitzione de aciuvai; chi ch'est afundhau, intrau a mesu, abbasciau, chi faet a cofu Sinònimos e contràrios infossau 2. portat is cantrexus aciuvaus, is ogus aciuvaus Tradutziones Frantzesu enfoncé, coulé, creux, enfoncé Ingresu ditched, embedded, hollowed out Ispagnolu hundido, ahuecado Italianu affondato, infossato, incavato Tedescu versunken, eingesunken.