A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acheríu , nm Definitzione genia de fatore Sinònimos e contràrios bastante 1 Frases sos acherios manizavant sos benes de sos meres coment'e chi los arent in apaltu, chircavant operajos, afitavant ortos, ritiravant sos afitos (G.Chironi).

acherrài , vrb: achirrai Definitzione nau de is matas candho faent su frore, seberare e mantènnere su frutu (e cumprire puru); nau de gente, mantènnere su segretu, aguantare, baliare calecuna cosa Sinònimos e contràrios achèrriri, aferrai, aggarrai, assocai, atichire, muntènnere, tènnere / babiai Frases sa mata fait su froi e apustis acherrat su frutu ◊ custa mata ocannu no nd'at acherrau, de figu ◊ s'arenara si càrrigat de froi, ma no ndi acherrat meda 2. cussu est peus de unu ciuliru de cerri chi no acherrat mancu una carriadroxa 3. dh'at achirrau a su capotu ◊ seu cumbatendi cun custu tubbu: est papau de s'arrúinu e no arrennèsciu a dh'achirrai 4. issu no acherrat su fragu de su tzúrfuru: po cussu grisat povinas de ammexinai s'àxina ◊ custas matixedhas no acherrant su callenti de s'istadi ◊ si pregontàt comenti iat fatu, issu diaici písili, a acherrai totu cussa malesa sena de si furriai luegus! (F.Carlini) Tradutziones Frantzesu prendre Ingresu to strike root Ispagnolu arraigar, prender Italianu attecchire Tedescu Wurzel fassen.

achèrriri , vrb Definitzione pigare, nau fintzes in su sensu de su chi faent is matas innestadas chi bogant sa linna noa in s'innestu o fintzes chi faent su frutu de su frore Sinònimos e contràrios acherrai, aferrai Frases cudha carcida bècia renescit a achèrriri pagu pagu de àcua e po prèniri sa broca tocat a dha calai tantis bortas a funtana! 2. sa mata at achérriu su frutu.

achérru , nm: achirru 1 Definitzione su acherrai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enracinement Ingresu sprouting Ispagnolu arraigo Italianu attecchiménto Tedescu Wurzelfassen.

achesciàre , vrb: achessiare, achisciare, chensare, ochisciare Definitzione fàere sa lamenta po calecuna cosa; betare su fedu (angiones, crabitos, bitellos) a súere a is mamas / èssere achisciados = (nadu de ómine e fémina) istare a cumpanzinu, amigaus, bivi impari chentza si cojai Sinònimos e contràrios cresciare / afedai, ammamare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se plaindre Ingresu to mourn Ispagnolu quejarse Italianu lamentare Tedescu klagen.

achessàre , vrb Sinònimos e contràrios aggravae, impeorai.

achessàre 1 , vrb Definitzione nau mescamente de pipios e bècios, dormire, pigare sonnu Sinònimos e contràrios drommitai, pintzulare, sonnigai.

achessiadúra , nf Definitzione su pònnere is angiones, is crabitos a súere a sa mama Sinònimos e contràrios ammamadura Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.

achessiàre achesciàre

achéssida , nf Sinònimos e contràrios istrachidúdine, pelea Frases no ti lasses frichinare dae s'achéssida de pensare a su tragu chi as tentu!

achéssidu achénsidu

achessidúmine , nm Definitzione istrachiore mannu, su èssere istracos Sinònimos e contràrios cansesa, fadiori, istrachesa, istrachidúmine, istrachiore, istracúmene Frases recueit a domo resu pro s'achessidúmine e pro su fàmine (G.Addis) Ètimu srd.

achessidúra , nf Definitzione su èssere istracos Sinònimos e contràrios cansesa, istrachesa, istrachiore Ètimu srd.

achéssu achénsu

achésu , pps, agt Definitzione de achèndhere Sinònimos e contràrios allutu, inchesu 2. su sole si ch'est intrendhe cun colore achesu mísciu a grogo in s'aera pulida ispanescada ◊ intendho sempre sos dulches profumos de s'armidha finas candho su chelu est achesu (M.Secchi).

achèta , nf: ancheta Definitzione ebba pitica, ebba giòvona / ancheta rude = chentza domada Sinònimos e contràrios calabrina / vacheta Frases s'acheta mutza mi est ruta e si est bisestrada ◊ s'incòsciat s'acheta, giogat e currullat ◊ chi poniat a menti a mei, babbu, compràt un’achetixedha! ◊ s'intendhet s'istripinzu de s'ancheta ferrada a friscu Tradutziones Frantzesu poulain Ingresu filly Ispagnolu potra Italianu pulédra Tedescu Stutenfüllen.

achetài, achetàre achedàre

achetàre 1 achedàre 1

achetòne , nm Definitzione cuadhu piticu de carena, ma forte, de aguantu Sinònimos e contràrios achetu, cadhitu Terminologia iscientìfica anall Ètimu srd.

achétu , nm Definitzione cuadhu piticu de tempus, giòvono Sinònimos e contràrios cabadhu, cuadhedhu / achetone Frases su pariglianti est prontu a brincai acanta a un'achetu ◊ una die l'aferrei a montes, a bídere su coile, a gropera de s'achetu ◊ est istripizendhe che un'achetu muscadu Terminologia iscientìfica anall Tradutziones Frantzesu petit cheval Ingresu small horse Ispagnolu potro Italianu cavallùccio, pulédro Tedescu Fohlen, Pferdchen.