A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acavannàu , pps Definitzione de acavannai 2. su piscadori tristu est totu acavannau ◊ su pipiu est tropu acavannau: tenit basca!

acavànnu , nm: cavannu* Definitzione cosa, trastu po ammontu Sinònimos e contràrios assacarru, coberta, coguzu, cubutóngiu, cucutzura, cugutzadorza.

acavidàre acabidàe

acavurài , vrb rfl Definitzione su si serrare che unu càvuru, nau de chie est malu a foedhare o no bolet foedhare; su si fàere a unu cancarrone, a unu gànciu, de su fritu Sinònimos e contràrios acancarronae / abbidhiritzai, ateterigare Frases ananti de su professori si est acavurau e no at abertu buca Ètimu srd.

acedhadórgiu , nm Definitzione logu, aprigu po acorrare bestiàmene, pònnere sa chedha Ètimu srd.

acedhàe, acedhài , vrb: achedhare Definitzione fàere a chedha, sa chedha, betare a unu, pònnere totu impare Sinònimos e contràrios abbamare, achedhonare, aggamai, aggrustare, amedhare, arretolare, atropare, atrumare, ingamai | ctr. irgrustiare, istagiai Frases sos sirbonedhos imparabant a si achedhare si bi aiat perículu ◊ acedha totu is brebeis angiadas! ◊ mundhat su furru cun iscobiles de narbutza achedhados e astrintos cun filuverru in pitu a su furcone 2. is cumpàngius si acedhant e torrant a girai de una ruga a s'àtera 3. fiat meda sa genti acedhada acanta de s’ostaria, castiendi ◊ pillonis acedhaus… annada mala! Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réunir Ingresu to aggregate Ispagnolu unir, juntar Italianu aggregare, abbrancare Tedescu eine Herde bilden.

acedhaméntu , nm Definitzione su fàere a chedha, achedhae Ètimu srd.

acédhu , nm Definitzione logu serrau, crocadórgiu ue si ponent is màdrias Sinònimos e contràrios àrula, burra 1, cúmbula, salcone Terminologia iscientìfica pst.

aceíri , vrb Definitzione iscúdere (una cosa) atesu Sinònimos e contràrios imbolare, imbrillai, lampare 1, spòndiri Frases càstia, dona cura ca sa preda aceit a su birdi! (T.Monni)◊ in sa frúndhula si ponit sa preda in su prediali, si molíngiat, si lassat andari unu càbudu e sa preda si aceit atesu.

aceleradòre , nm Definitzione cumandhu (a pedale) chi, incracau, faet andhare prus allestru unu mezu a motore.

acentài, acentàre , vrb Definitzione pònnere s'acentu Tradutziones Frantzesu accentuer Ingresu to accent Ispagnolu acentuar Italianu accentare Tedescu mit Akzent versehen.

acéntu , nm Definitzione genia de marcadura (a. tónicu) chi si faet a boghe in is foedhos a manera chi una vocale (vocale tónica) s'intendhet prus de is àteras; iscriendho, singialedhu (a. gràficu) chi si ponet in pitzu de sa vocale tónica po fàere a cumprèndhere a chie liget chi sa boghe pàusat in cue (o chi si liget prus longa, si distinghet cussa)/ genias de a.: betadu a destra (pro vocale larga o abberta / `/: cenàbara, nàrrere, abbèrrere, mòere, tènniri), betadu a manca (pro vocale istrinta o serrada /´/ : bídere, rúere, lértzinu, cómudu, lúghidu, pótziu, sétziu)/ a./c. in DitzLcs. s'acentu tónicu est marcau cun a. gràficu in totu is lemmas e sèmpere comente si depet pronunciare sa vocale, aperta o serrada; in totu su restu de s'iscritura, s’acentu gràficu est postu cunforma a sa régula mai in postu 2, foras calecunu foedhu chi si iat a pòdere cufúndhere cun àteru si no si marcat sa diferente pronúncia (comente funt scèti e sceti, òru e oru, bòi e boi, cocòi e cocoi, inue sa vocale cun acentu gràficu chi precisat s’apertura iat pàrrere – si est sentza acentu – contr’a sa régula de sa metafonesi), ma sèmpere in postu 1 (es. ajó, arrú, cumò, piús, contamí, trocidí, postigràs), postu 3 (es. ceréxia/ceréxias, cóssiu/cóssius, làcana/làcanas, líchidu, pudésciu, tébidu, tènelu!, tzérriu), postu 4 (abbóghinalu!, iscràbigali!, in imperativu de unos cantos verbos + enclíticu) Tradutziones Frantzesu accent Ingresu accent Ispagnolu acento Italianu accènto Tedescu Akzent.

acèpa , nf Definitzione linna de baulos, prus che àteru in sa manera de nàrrere: Tenit fragu de acepa Ètimu itl.t ceppa.

acepàda , nf Definitzione su si acepare de su sàmbene Sinònimos e contràrios abbeladinadura Ètimu srd.

acepàre , vrb: aceprare Definitzione nau de su sàmbene, fàere a cepa, cagiare Sinònimos e contràrios alleae, apiatare Frases no cretes chi su sàmbene ti acepe, ca malu no lu so!(Budroni) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coaguler Ingresu to coagulate Ispagnolu coagularse Italianu coagularsi (détto del sàngue) Tedescu gerinnen.

acepotéri , agt, nm Definitzione chi o chie est bonu solu a fàere acepotos, improdheri.

acepótu , nm Definitzione orrugu de cosa fine chi si ponet coment'e unu tzàpulu a tupare un'istampu, coment'e taulita de acepa.

acepràre acepàre

acèra , nf Definitzione genia de palanga fata adata po pònnere candhelas allutas Sinònimos e contràrios aceri, àcia 1, candelobbru Ètimu ctl. atxer(a) Tradutziones Frantzesu torchère Ingresu torch holder Ispagnolu antorchera, candelero Italianu torcière Tedescu Fackelhalter.

aceràda , nf: aciarada Definitzione su bogare sa conca, su andhare po bíere, su essire a fora; sa manera de presentare una cosa / s'a. de su manzanu = sa fata de sa die Sinònimos e contràrios acherada, acrarada, incarada, incrarada, iscampiada / presentada | ctr. cuada, iscumpàssida Frases a s'acerada de su Sole, su manzanu, iscumparent sos istedhos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu présentation Ingresu prospect Ispagnolu asomada, el asomarse, aspecto Italianu affacciata, prospètto Tedescu Sich zeigen, Präsentation.