Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

acarúcu , nm: cadrunfu Frases ita est pighendidha, a custa fémina, su mali acarucu?!

acarvonàre , vrb Definitzione fàere a crabone, abbruxare, passare a fogu Sinònimos e contràrios incarbonai Frases si l'inchendheint sos pes e si acarvoneint fatèndhesi a chijina (G.Addis) Ètimu srd.

acasàdu , pps, agt: acasau Definitzione de acasare Sinònimos e contràrios arrescotau.

acasagiadòre, acasagiadòri , agt, nm: acasazadore Sinònimos e contràrios acasazajolu, acoliosu Frases terra mia, mama acasagiadora! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

acasagiài , vrb: acasatzare, acasazare, acasizare, agasagiare, agasajare, agasazare, aggasajare Definitzione arrecire una persona a domo; fàere bonu a cara, a unu, su dhu pigare in cunfidàntzia e delicadesa: nau cun ironia, su contràriu puru Sinònimos e contràrios acatai 1, acogliensiai, acoglire, arretzetare, carinnare, frandhigare Frases apena los at bidos, Mariànzela est falada a los addobiare e acasazare tocàndhelis sa manu ◊ ite birgonza, fiza mea aperindhe sa zanna a denote pro acasazare su pejus de sa bidha! ◊ amicos e connoschentes mi ant acasazau ◊ l'amus aggasajau comente si tocavat a unu paesanu vene torrau ◊ a isse l’ant acasizadu fatèndheli su bellu in cara 2. si li fit incurbiada supra delliriandhe e acasazandhesilu ◊ sos nuscos delicaos de sos calàbriches acasazant sa natura ◊ mi istringhet ambas manos meas e chin sa dresta mi acasazat sa massidha ◊ sas pitzinnas mannitas las pones a passizare sos fizos, a los acasazare 3. sos poledhos, unu mascru e una fémina, si fin acasazandhe 4. mi acasazo deretu a santu Predu chi mi presentet totu sos poetas 5. mi timu chi siat po ponni cancua tàcia noba, po acabbai de acasagiai su logu! (S.A.Spano)◊ sa mama si nci ghetat circhendi de abbratzai a Cristus in sa cruxi: Fillu miu istimau, gei ti ant acasagiau!…◊ chi trigat a sanai pobidhu miu, gei seus acasagiaus!…◊ no fiat unu de bidha, ma castiendidhu aici acasagiau, arrutu, mi pariat chi fessit unu de domu mia etotu Ètimu spn. agasajar Tradutziones Frantzesu loger Ingresu to give, hospitality Ispagnolu acoger, hospedar Italianu ospitare, fare buòna accogliènza Tedescu zu Gast haben, freundlich empfangen.

acasagiàu , pps: acasazadu Definitzione de acasagiai, acasazare Sinònimos e contràrios acullozidu 2. custu fit unu padrighedhu chircante acasazadu in su cumbentu moresu Tradutziones Frantzesu logé Ingresu sheltered Ispagnolu hospedado, alojado Italianu ospitato Tedescu beherbergt.

acasàgiu , nm: acasazu, agasazu Definitzione su arrecire a unu, su dhi fàere bonu a cara, pigandhodhu, ingollendhodhu; fintzes sa cosa chi si presentat o chi si giaet faendho acasàgiu Sinònimos e contràrios acatu, acasazada, acasontzu, acogliéntzia, arrecia, ospedàgiu, tratonzu / frandhigu Frases Beatrice at dadu acasàgiu a Dante candho est andhadu a l'agatare ◊ bellu acasazu faches a sa zente de fora!…◊ sos amicos m'ant fatu unu bellu acasazu ◊ sos balentes de commo nos pintant milli fàvulas inghisias de frassos acasazos chircandhe manicadorjas de oro! 2. cun cussos issudhos in conca sa mama no est atinandhe mancu a fàchere un'acasazu a sos pitzinnos 3. su manzanu de sa festa sas oberajas che falant totu s'acasàgiu a sa chéjia (N.Fadda) Ètimu spn. agasajo Tradutziones Frantzesu accueil Ingresu welcome Ispagnolu acogida, hospitalidad Italianu accogliènza Tedescu Gastfreundschaft.

acasalàdu , agt Definitzione nau de linna, de mata, chi portat fògia, sida meda Sinònimos e contràrios fogiudu, orgosu, ratudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feuillu Ingresu leafy Ispagnolu frondoso Italianu fronzuto Tedescu dichtbelaubt.

acasàre , vrb Definitzione fàere a casu: si narat de su late candho, coendhodhu, si morit (si càgiat a granighedhos coment’e casu) Sinònimos e contràrios aforratzai, arrecotare, farratzai 1 Terminologia iscientìfica csu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se grumeler Ingresu to congeal Ispagnolu cuajarse Italianu rapprèndersi Tedescu gerinnen.

acasatzàre acasagiài

acasàu acasàdu

acasazàda , nf Definitzione su acasazare Sinònimos e contràrios acasàgiu Ètimu srd.

acasazadòre acasagiadòre

acasazadúra , nf Definitzione su acasazare Sinònimos e contràrios acasàgiu Ètimu srd.

acasazajólu , agt, nm: acasizajolu Definitzione chi o chie giaet o costumat a fàere acasàgiu, chi arrecit o ingollet s'àteru cun praxere Sinònimos e contràrios acasagiadore, acatosu, ospederi Frases Zuannicu fit un'alligrone, semper de mútria bona, acasazajolu: a su contràriu, su tziu fit semprer ingrisau ◊ sa zente fit acasizajola e totu remoniant sos malevadados ◊ sa muzere fit acasazajola chin su maridu, pariant isposos nobos Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hospitalier Ingresu hospitable person Ispagnolu hospitalario, acogedor Italianu ospitale, festóso Tedescu gastfreundlich.

acasazàre acasagiài

acasazàu acasagiàu

acasàzu acasàgiu

acascabellàu , agt Definitzione chi portat cascavellos, ideas badhinosas in conca Sinònimos e contràrios aggrillau, cincirosu, dengosu, schinitzosu | ctr. séliu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu capricieux Ingresu whimsical Ispagnolu caprichoso, antojadizo Italianu capriccióso Tedescu launenhaft.

acascavellàe , vrb Definitzione pònnere su cascavellu, s'ischiglitu in su tzugu a unos cantu animales po dhos intèndhere comente si movent.