A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acrabiunàdu acrabionàdu

acrabudhàu , agt Definitzione chi est crepandho de su tzacu Sinònimos e contràrios arrennegadu, incogoristidu, incrapudhiu Ètimu srd.

acracàdu , agt Sinònimos e contràrios afissu, calcu, cutzu, fitu, incalchidu, intipidu, subélciu Frases bi fit sa zente acracada in sas fronestas e in sos passizos, abbaidanne Ètimu srd.

acracài , vrb: calcai Definitzione coment'e cracare, iscúdere, afracare: si narat atzitzandho is canes a ccn. Sinònimos e contràrios corpare, istriulare, perseghire Frases lah, Murrixedhu, acracadhu! buscamidhu! Ètimu srd.

acracangiadúra , nf Definitzione su acracangiai, catzigada, pistadura Sinònimos e contràrios acracangiamentu Frases dhi apu donau un'acracangiaduredha dèu puru Ètimu srd.

acracangiài acarcangiài

acracangiaméntu , nm Definitzione su acracangiai; genia de brulla chi si faet a su cojuau nou candho che leat s'asciugàriu a domo sua Sinònimos e contràrios acracangiadura Ètimu srd.

acracangiolài , vrb Definitzione fàere a cracangiolu, che a su cracangiolu, ma nau prus che àteru de su colore (biancu), de gente chi no leat mai sole; nau de làuna, de boto, aggatare, pistare, fàere totu a giúmburos che cracangiolu totu acancarronau comente creschet asuta de terra o àteru pesu Sinònimos e contràrios irbianchire / aggatare | ctr. acotiau, niedhudu, regotu 2. genti acracangiolada est perigulosu de si abbruxai, cun custu soli budhiu Ètimu srd.

acracangiólu , nm: carcangiolu* Definitzione pigionatzu de gureu crocau e suterrau apostadamente o comente est acontéssiu arandho, acancarronau ma biancu e modhe po papare.

acracaxài , vrb Definitzione cracare, pessighire, cúrrere aifatu de ccn. cun idea mala de dh’iscúdere o fàere male, apretare e immarrire (nau fintzes po trubbare e fàere essire sa fera in cassa) Sinònimos e contràrios suberiare Frases Iostu, su fillu de Amsícora, candu dh'iant acracaxau is Romanus si nci fiat acorrau a Cornus ◊ no mi acracaxist ca seu totu avolotara, ge ndi dha seu istudendi cussa televisioni! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stresser Ingresu to put under stress Ispagnolu estresar Italianu stressare Tedescu stressen.

acracigadúra , nf: cacigadura* Sinònimos e contràrios carcadura, carcamentu, càticu.

acracigài acacigài

acracígu , nm Definitzione su catzigare, su pònnere is peis apitzu, a catzigadura Sinònimos e contràrios apeisinzu, apeítigu, apeitu, càticu Ètimu srd.

acradangiàe acadrangiài

acradàre , vrb Definitzione essire o bogare sa conca po castiare, po bíere Sinònimos e contràrios acrarare, inciarare, iscampiare Frases si sunt acradados a sa fronesta ◊ se zente fit acradada a fronestas e ispassizos, abbaidanne ◊ lassant sa faina e si acradant a sa zanna ◊ cudha màchina betza dh'ant acradada a una roca e dh'ant dadu sa essida! ◊ sa vida est un'acradada de fronesta Ètimu srd.

acradiàda , nf Definitzione su acradiare, su fàere de prus, cun prus lestresa, cun prus airu o fortza Sinònimos e contràrios incradiada, incrispiada | ctr. abbacada, abbrandhada Frases como in su triballu amus dadu un'acradiada si bi la podiaimus fàghere a che lu finire impresse Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accélération Ingresu acceleration Ispagnolu arrancada, esfuerzo Italianu accelerata Tedescu Beschleunigung.

acradiadúra , nf Definitzione su acradiare, pònnere presse, mòvere o fàere mòvere prus lestru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accélération Ingresu acceleration Ispagnolu aceleración Italianu accelerazióne Tedescu Beschleunigung.

acradiàre acadriàre

acradiàre 1 , vrb: cradiare Definitzione pònnere is cràdios, s’arraiga, a sa cosa prantada, po dha mantènnere in artu de terra o prus segura Sinònimos e contràrios acerbonai, arradicare, arrochitare, impalai Ètimu srd.

acràdu , nm Definitzione su acradare; logu de ue faet a bíere o abbaidare logu meda, tretu a craru, in artu Sinònimos e contràrios incraradorza Frases arratza de zassu de acradu est custu!…(Z.Porcu) Ètimu srd.