Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acradiàda , nf Definitzione su acradiare, su fàere de prus, cun prus lestresa, cun prus airu o fortza Sinònimos e contràrios incradiada, incrispiada | ctr. abbacada, abbrandhada Frases como in su triballu amus dadu un'acradiada si bi la podiaimus fàghere a che lu finire impresse Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accélération Ingresu acceleration Ispagnolu arrancada, esfuerzo Italianu accelerata Tedescu Beschleunigung.

apeléu , nm: peleu Definitzione totu su chi unu cricat de fàere, fintzes cun pelea, po arrennèscere in ccn. cosa pruschetotu difícile / pònnere a. = fai nàsciri crosidadi, disígiu de isciri, de biri Sinònimos e contràrios afarru, bataria, impeleu, matana, pelea*, pelei, segamentu Frases t'ispinghet a tantu s'apeleu de cherrer diventare unu portentu? ◊ a lu tenet s'apeleu cun cussa cosa, faghindhe e chentza bi poder resèssere! 2. s'iscusórgiu poniat apeleu a su pastoredhu e po pedire cossígios est andhau a babbai ◊ sa gente ispetàt cun apeleu is festas e sa gara de is cantadores Tradutziones Frantzesu souci, ennui, peine Ingresu trouble Ispagnolu esfuerzo Italianu affanno, briga Tedescu Sorge.

caría, cària , nf Definitzione pelea manna, múngia, sa chi si podet pigare cariendhe (suighindho) ma fintzes in css. àteru manígiu Sinònimos e contràrios cariada, cariadura / antua, atzanu, bataria, cadha, cumbata, demozu, impodha, inzotu, istripa 1, matana, mugna, pista, pistapone, podha, rebbatu, stragu 1 | ctr. discànciu, pasu Frases za mi ndhe ant dadu de cària cussos animales, oe: no los podia agatare, mi ant fatu zirare totu su monte! ◊ pro fàghere una resolza bona bi cheret sa cària sua! Sambenados e Provèrbios smb: Caria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peine énorme Ingresu intense strain Ispagnolu esfuerzo Italianu fatica intènsa Tedescu schwere Mühe.

indoloriméntu , nm Definitzione su indoloriri, dolore chi si sentit a sa carena, a un'arremu, po calecunu isfortzu Sinònimos e contràrios addoliadura, cancaratzoni, dólima Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courbature, engourdissement Ingresu soreness Ispagnolu dolor producido por un esfuerzo Italianu indolenziménto Tedescu Gefühllosigkeit.

irfórtzu , nm: isforsu, isfortzu, issórciu, issortzu, sforsu Definitzione impreu de fortza, prus fortza; trebballu o cosa prus manna de su chi si podet fàere cunforma a is fortzas / min. irfortzighedhu, isfortzaredhu; fàghere donzi i. = fai totu su possíbbili Sinònimos e contràrios sfortzamentu Frases s'àinu, gàrrigu meda, faghiat un'isfortzu mannu pro avassare in cudh'abba alta de su riu ◊ fato un'isfortzu pro mi sabèschere! ◊ bi cheriat irfortzu mannu pro no si lassare falare carchi làgrima candho tucaiat un'emigradu ◊ dae s'àrvore che so achirrau chena issórciu 2. faghindhe isfortzu apo segadu sa màniga de su picu Tradutziones Frantzesu effort Ingresu strain Ispagnolu esfuerzo Italianu sfòrzo Tedescu Anstrengung.

istimpída , nf Definitzione sa pelea chi si leat faendho cosa Sinònimos e contràrios antua, cadha, cumbata, impodha, matana, mugna, pista, podha, rebbatu / cdh. stímpita Frases andhendhe a inie apo leadu una bona istimpida ◊ apo leadu un'istimpida de caldu Tradutziones Frantzesu fatigue Ingresu effort Ispagnolu esfuerzo, tute Italianu fatica, sfaticata Tedescu Mühe.

«« Torra a chircare