acrastiàre , vrb Definitzione pigare a cropos de pedra, iscúdere a crastu Sinònimos e contràrios acodulare, apedreare, apedriai Ètimu srd.
acrastighinàre , vrb: crastighinare Sinònimos e contràrios acrastiare, apedriai Ètimu srd.
acratzàre , vrb: cratzare Definitzione papare àghina furada, furare àghina Ètimu srd.
acratzonài acaltzonàre
acràtzu , nm: agratzu, argatzu Definitzione bide areste e s'àghina agheda chi faet (sa var. argatzu agt. = de sabore unu pagu aghedu) Sinònimos e contràrios agresti, ispórula, sarmentuaresti, sporra, tzimpina, zàmpina 2. fintzas su binu mi paret arrànchiu e argatzu, oe! ◊ a nàrrere argatzu est pagu: binu aghedu est, custu! Terminologia iscientìfica mt, Vitis vinifera ssp. sylvestris Ètimu spn. agraz.
acraxobàu acorzolàdu
acreadòri , nm: acriadore Definitzione
chie tenet dépidu de si fàere pagare o cosa de si fàere torrare
Frases
est abarrau acreadori de centu iscudus ◊ su laorzu sou est totu pro sos acriadores
Ètimu
spn., ctl.
acreedor
Tradutziones
Frantzesu
créancier
Ingresu
creditor
Ispagnolu
acreedor
Italianu
creditóre
Tedescu
Gläubiger.
acreantziàre , vrb Definitzione
giare educatzione
Sinònimos e contràrios
annestrare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
éduquer
Ingresu
to bring up
Ispagnolu
educar
Italianu
educare
Tedescu
erziehen.
acrechiài , vrb Definitzione pigare o pònnere vitziedhos, crecus, abbituare male pecia .
acrèdha , nf, nm: arcedha,
arcedhu,
archedha,
artzedha Definitzione
arca o càscia pitica po pònnere trigu o àteru, agiummai sèmpere trebballada a mustras (pigiones, soles, e àteru); fintzes istrégiu piticu po àteru
Sinònimos e contràrios
acregione,
cassiedha
/
cassione
/
murghijola
Frases
in s'aposentu de mamma dhu'est s'acredha, su cumò e su letu ◊ Lenaldu andat aundi est s’arcedha, s’incruat, dh’oberit… líteras: s’arcedha prena! (P.Alcioni)
2.
su pitzinnu bufaiat su late a s'imbentrada dae s'artzedha
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
ltn.
arcella
Tradutziones
Frantzesu
coffre
Ingresu
chest
Ispagnolu
arcón,
arca
Italianu
cassapanca
Tedescu
Truhe.
acreditadòre , nm Definitzione chie faet un'acreditamentu, chie giaet su finantziamentu.
acreditài , vrb: acreditare Definitzione
iscríere in su contu de un'ente, de unu sótziu o de unu privau su finantziamentu chi si dhi depet giare, giare su finantziamentu o àteru dinare
Sinònimos e contràrios
contae
Tradutziones
Frantzesu
accréditer,
créditer (comm.)
Ingresu
to credit
Ispagnolu
acreditar
Italianu
accreditare
Tedescu
gutschreiben.
acreditaméntu , nm Definitzione
su acreditare
Sinònimos e contràrios
acréditu
Tradutziones
Frantzesu
crédit
Ingresu
credit,
crediting
Ispagnolu
abono
Italianu
accreditaménto,
accrédito
Tedescu
Gutschrift.
acreditàre acreditài
acréditu , nm Sinònimos e contràrios acreditamentu.
acregiòne , nf, nm: acrezone,
acrigione Definitzione
cascionedhu, acredha minore
Sinònimos e contràrios
acredha,
cassiedha
Frases
parícias personas giurànt d'essent bistu unu piciochedhu ciciu a cuadhu de un’acrigione prenu de munedas (I.Patta)
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coffret,
écrin
Ingresu
casket
Ispagnolu
cofre
Italianu
scrigno
Tedescu
Schrein.
acrejàre achejàre
acrèschere , vrb: acresci, acrèsciri Definitzione fàere de prus, prus mannu, aciúnghere cosa Sinònimos e contràrios ammanniae, ammannire, crèschere, ilmagnare, immannitare | ctr. miminare, torrare Ètimu srd.
acreschidòre , agt: acrescidori Definitzione chi creschet o faet crèschere Sinònimos e contràrios creschianu Ètimu srd.
acreschiméntu , nm: acrescimentu,
creschimenta Definitzione
crèschere de númeru is personas, is animales
Sinònimos e contràrios
acreschimónia,
créschida,
creschina
| ctr.
mímina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
accroîssement,
croissance
Ingresu
increase,
growth
Ispagnolu
incremento,
crecimiento
Italianu
accresciménto,
créscita
Tedescu
Wachstum,
Vermehrung.