A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

acreschimónia, acreschimóniu , nf, nm: creschimónia Definitzione su crèschere, nau mescamente de númeru, de cantidade Sinònimos e contràrios acreschimentu, aumentu, créschida, creschina, crescia | ctr. mímina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accroîssement, croissance Ingresu increase Ispagnolu incremento Italianu accresciménto Tedescu Vermehrung.

acrèsci acrèschere

acrescidòri acreschidòre

acresciméntu acreschiméntu

acrèsciri acrèschere

acresiàre achejàre

acresuràe, acresurài, acresuràre , vrb Definitzione serrare a cresura, isserrare Sinònimos e contràrios acrisionai / acorrae 1, inserrai Frases tancaus de bentu apu a cuncordai, tancaus de bentu acresuraus de amori! ◊ ant acresurau sos àidos 2. cambiamentos de umore e tristuras l'abbandhaint dae sa zente, acresuràndhela in d-unu mundhu suu Terminologia iscientìfica srr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clore de haies Ingresu to fence (in) Ispagnolu rodear con setos Italianu assiepare Tedescu mit Feigenkakteen (meist), Büschen u.s.w. umzäunen.

acrezòne acregiòne

acriadòre acreadòri

acriàre , vrb: agriai, agriare, arghiare Definitzione su si fàere aghedu nau fintzes in su sensu de fàere dispraxere) Sinònimos e contràrios achedare 1, agritzare, argai, axedai, frammentai, imbischidare 2. candho fit sordau, una lisséntzia de bíndhichi dies fit serbia petzi a acriare de prus su distacu de sa parténtzia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigrir Ingresu to sour Ispagnolu agriar Italianu inacidire Tedescu säuern.

acriàu , pps, agt: agriadu Definitzione de acriare Sinònimos e contràrios bíschidu.

acricàe , vrb Definitzione fàere a crica, a cambarada, essire in crica, nau de gente chi si ponet impare po calecunu iscopu (no sèmpere bonu) Sinònimos e contràrios assotziai.

acricài , vrb Definitzione serrare una genna cun sa crica Sinònimos e contràrios agiotulare, incricai | ctr. scricai.

acricài 1, acricàre achicài

acrichidhàda , nf Definitzione trémia de fritu Sinònimos e contràrios arpilia, astudhu, tidilia, titifrius Ètimu srd.

acrichidhài, acrichidhàri , vrb Definitzione fàere mòvere, pesare, pònnere in avolotu fintzes a sa maconatza; trèmere de su fritu, pònnere sa tzudha Sinònimos e contràrios birbillare / altudhare, assunciudhai Frases a bortas dhi acrichidhat su sànguni e parit ca no est in sa terra 2. cussus furint singialis malus e si dhi acrichidhàt sa carena!

acrighidhàe, acrighidhài , vrb Definitzione fàere a unu túturu, coment’e a lómboru, apibiredhare Sinònimos e contràrios atuturae / acoconare, allomborae, allorigare, ammumullonai Frases si acrighidhat s'orrobba posta male ◊ su pipiu si est acrighidhau in su letu (E.Nieddu).

acrigiólu , nm Definitzione genia de obru a caragolu.

acrigiòne acregiòne

acríle , agt, nm Definitzione tretu inue sa terra produet pagu, terra mala, làngia.