A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acrodhàre , vrb: aggradhare 1, aggrodhare Definitzione intanare, cuare comente faet su grodhe, su margiane, ibertandho a furare ccn. cosa, abbasciare, su si pònnere abbasciaos coment’e po no si fàere a bíere Sinònimos e contràrios abbuare, acuae, ammacionai, apatai, atanai Frases si acrodhaiat in d-un'istrintorzu, betaiat sa sanna de su rú a s'anzone colendhe e che lu tiraiat ◊ si est acrodhadu acurtzu a una mata de chessa a fàghere de bisonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se terrer, être aux aguets Ingresu to go back to one's den, to lie in wait Ispagnolu esconderse, estar alen acecho Italianu rintanarsi, stare in agguato Tedescu sich verkriechen, auf der Lauer liegen.

acrogallàe acragallài

acrogogliadúra , nf Definitzione su si acrogogliai, nau de fògia chi si atzirbisonat igragalada sicandhosi o po maladia Sinònimos e contràrios atuturadura, atuturighedhadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froissement Ingresu curling up Ispagnolu arrugamiento Italianu accartocciaménto Tedescu Kräuselkrankheit.

acrogogliài acragallài

acrogógliu acragàllu

acrogolliàre acragallài

acroiài acloài

acróidu , nm Definitzione sa boghe de is pudhas Sinònimos e contràrios cacàriu Terminologia iscientìfica bga.

acrolàju , nm: arcobaju, arcobarju, arcolari, arcolarju, arcolau, arculau, ocrolaju Definitzione genia de aina chi girat e ue s'imbestit sa madassa po dha fàere a lómboru Sinònimos e contràrios bíndhalu, chíndhalu, isciollidrama, sciortori, sorbidorzu, tocubaju, tzíngalu Frases in cogina dhue tenet un'arculau e un'adhaolu Terminologia iscientìfica ts, ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu dévidoir Ingresu wool winder Ispagnolu devanadera Italianu arcolàio Tedescu Garnwinde.

acromài, acrommài , vrb: crumare Definitzione nau de animale, artzare is cúmburos crachidandho; coment’e fàere arresisténtzia cadredhandho po no fàere sa cosa, o fintzes su si firmare ca mancant is fortzas Sinònimos e contràrios acumbuai, calchedhare, calchidare, callidare, carcinai, screnciai / arrampedhai, arrebbellai, arrebedhai Frases unu bòi no si est mancu móviu, ca s'est acromau ◊ no ti acromis immoi chi eus acabbau! 2. no abarreis innòi acromaus: fueisí totus! Ètimu srd.

acroncognolàre acrancognolàre

acronnài , vrb Definitzione fai s'ala, fàere is partesas a ccn.

acronnoadúra , nf Sinònimos e contràrios abbatimentu, acoradura, acornou, afrigimentu, pesari, scoramentu, triltura / dolu | ctr. conciolu Ètimu srd.

acronnoàu , agt Definitzione chi tenet acornou, chi est sentindho dispraxere mannu Sinònimos e contràrios acoradu, afligidu, iscoradu, iscoridu | ctr. contentu, prexau.

acronnotàu , agt Definitzione nau de ccn., chi no sentit bregúngia Sinònimos e contràrios abbirgonzadu, ibregungiu, sbragungiu | ctr. bergungiosu Frases bellas bagadias, acronnotadas, mancu su letu eis fatu, oi! Ètimu srd.

acrónzu , agt: agrognu, arghionzu Definitzione nau de sabore, chi est unu pagu aghedu Sinònimos e contràrios acriolu, agrestinu, agritu Terminologia iscientìfica sbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigrelet Ingresu rather sour Ispagnolu áspero Italianu asprigno Tedescu säuerlich.

acropài, acropàre acorpài

acropàre 1 acrobài

acrosàu , agt Definitzione chi crosat, chi andhat bene, cuncordat, est adatu, intonau bene a calecuna cosa Sinònimos e contràrios cuncordiu Frases cussa cravata est acrosara a sa bestimenta de lussu.

acrostài , vrb Definitzione fàere sa crosta a is papares po chi essant orrúbios, coment’e orrostios a fora Sinònimos e contràrios arrubiai, incrostai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rissoler Ingresu to brown Ispagnolu dorar, saltear Italianu rosolare Tedescu anbraten.