A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acrostanadúra , nf Sinònimos e contràrios aggromadura, aggrostadura, aghedhu Ètimu srd.

acrostanàre , vrb: acrostonare Definitzione pònnere o fàere brutore a crosta Sinònimos e contràrios aggromare, aggrostare, aradhare 2. ite mi as carradu a domo, unu brochitolu betzu totu acrostonadu?! Ètimu srd.

acrostàu , pps, agt Definitzione de acrostai; chi at fatu sa crosta, a pígiu grussu tostau a fora 2. seo apompiandhe cussos iscurtzos, cun sos pes acorzolaos e sos cambutzos nuos acrostaos.

acrostiàre acostài

acrostonàre acrostanàre

acrovecài acobecàre

acroxolàri acorzolàre

àcru , nm, agt: agru, argu Definitzione su sabore de unos cantu frutos cruos (es. pruna, àghina); chi est de sabore coment’e de aghedu / agru che lua, che satzaroi = agru meda Sinònimos e contràrios abru 1, àcidu, bíschidu, ragu Frases leat su mezus pupujone, lu màstigat abbramidu e agiummai no ndhe catzat sos carvedhos ca fit agru che teria Sambenados e Provèrbios prb: agru cun agru, dépidu de pagai e dinai pagu Terminologia iscientìfica sbr Ètimu ltn. acrus Tradutziones Frantzesu aigre, acide Ingresu acid Ispagnolu áspero, agrio Italianu àcido, aspro Tedescu sauer, herb.

àcru 1 , nm Definitzione fortza o fintzes abbilesa de fàere cosa, de cumandhare, de s’impònnere a is àteros, de si fàere arrespetare Sinònimos e contràrios àlchida, ànimu, foltza Frases su babbu no giughiat prus acru de dhu brigare ◊ Maria fut sèmpere ammungiada, ma cussu mengianu no giughiat acru de fàere cosa ◊ avertendho cussu disatinu, su preide no teniat acru de chistionare (Deidda/Saderi).

acrucudhài , vrb Definitzione fàere a crucudhu: nau de gente o de animales, acudire, ammuntonare totu a unu logu; avolotare su sàmbene de timoria, de arrennegu, de fastídiu / mi seu acrucudhau = mi seu trémiu paris, portu su sànguini avolotau Sinònimos e contràrios acrucudhiri Ètimu srd.

acrucudhíri , vrb Sinònimos e contràrios acrucudhai Frases si funt totus acrucudhius a igunis Ètimu srd.

acrucúdhu , nm Definitzione chedha, muntone de gente curta a unu logu po calecuna cosa Frases dhoi at un'acrucudhu de genti Ètimu srd.

acrugullonài , vrb Definitzione fàere a crugulloni, apicigare apare comente faet su crugulloni cun su trigu chistiu Ètimu srd.

acrumonàu , agt Definitzione afelonadu, chi sentit gromore, tzacu Sinònimos e contràrios aggromolau Frases acrumonau de tzacu andàt in is sartos de is bidhas apresu po agatare singiale o arrastu, ma de is brebès suas mancu fumu (I.Patta)

acrunnotài, acrunotài aconnoltàre

acrupài , vrb: acurpai, crupai* Definitzione betare a ccn. is curpas o giare sa neghe de calecuna fata de malu Sinònimos e contràrios acriminai, acusai, imputai, incausai, incrupai Frases acurpaus isceti is àterus ◊ totu pagat s'acrupau, fintzas su chi ant fatu is àterus Tradutziones Frantzesu inculper Ingresu to accuse Ispagnolu culpar Italianu incolpare Tedescu beschuldigen.

acrustàre , vrb: acustare Sinònimos e contràrios aiscultare, isciurtare Frases acrústami, lughe chi atzendhes de gosu! (M.Mellino)◊ sos chi amus poetas bonos acrustadu custos metzanos nos faghent dirgustu ◊ acrusta sos cossizos de sos mannos! (M.Dore)◊ ◊ acrusta ite ti narat su dutore! Ètimu srd.

acrutzài acoltziàre

àcu , nf: agu Definitzione genia de aina de atzàrgiu po cosire, finedhedha, cun sa punta a una parte e un'istampighedhu in s'àtera (cossu o ogu, fintzes culu) ue s'intrat su filu; segundhu is bobbois (abe, espu e àteros), arremu de difesa, po púnghere; in d-unos cantu aparícios (balantza, bússola), genia de fritza chi comente si movet inditat unu valore, unu tanti / min. aghixedha, aghixedhu / genias de agu: fine, russa, curtza, longa, de cosire tramatas (banitas) o de crociai, de arrandha, de furesi; agu de siringa = tuvuda de pòdere passare sa meighina; agu de màchina = addata a la pònnere in sa màchina de cosire, zughet s'ogu in punta; agu de croscé = zenia de agu russa e longa ma unchinada in punta, chentza istampa, pro triballare a zisa de ferritu, itl. uncinétto; agu de arretza = zenia de rocu cun sas puntas a zisa de forchidha, addatu pro tèssere retzas pro piscare / agu de mari = agúglia, una zenia de pische Sinònimos e contràrios aguxa Maneras de nàrrere csn: ballàresi in punta de a. = no ischire inue ndh'istare de sa cuntentesa; colare a unu in su culu de s'a. = zenia de frastimu, de si torrai fini che filu; no balet un'agu = no balit a nudha, est cositedha de pagu contu; pònnere su culu a sas agos = fàghere faina chi… neune faghet Frases a cosire bi cheret s'agu ◊ belle e betza bidet a ifilare s'agu ◊ est repuntendu cun s'agu fini is filus de su ricamu ◊ at acanciau s'agu e cosiu su pantaloni ◊ bi at giòvanos chi si punghent cun sas agos de sa droga! ◊ sa pipiedha de istràciu portàt agus fichias 2. chi colet… in culu de sete agos chi lu colent! ◊ issu no at furadu mai un'agu a nemos ◊ tanti gei no pungint cussas agus grussas de su pirastru!…◊ bètadi e faghe custa faina, no as a tènnere de pònnere su culu a sas agos! Sambenados e Provèrbios smb: Agos, Agus Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. acus Tradutziones Frantzesu aiguille Ingresu needle Ispagnolu aguja Italianu ago Tedescu Nadel.

acúa , avb Definitzione a cua, a cuba, a s'acua cua = a iscusi, chentza ndhe bíere e ne ischire nudha àtere, chentza si fàere a bíere / a s'acua de…, a s'acua mia, tua, sua, e gai = a iscusi de…, chentza ndhe ischire geo, tue, issu Sinònimos e contràrios assicua, cuagua Frases màndhigat a sa sola e a s'acua ◊ si sunt acordados a s'acua cua ◊ ma diàulu de búglia, innoramala: no fit solu s'iscusa de sa zenina, ca bicadu at una pudhighina e acua l'at posta suta de s'ala! ◊ a s'acua sua aia iscritu una lítera a Bobbore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en cachette Ingresu secretly Ispagnolu a escondidas, a hurtadillas Italianu di nascósto Tedescu heimlich.