acrobàdu , agt Definitzione its, chi istat o est coment'e corbu? Frases si ch'est intanadu in duas molas de modhitza, bene acrobadu e cun cabitzana de titione e bidighinzu.
acrobadúra , nf Definitzione su allobare apare duas cosas Sinònimos e contràrios acrobamentu, agiobu, allobamentu Ètimu srd.
acrobài , vrb: acrobare, acrobiai, acropare 1, ciopare* Definitzione pònnere cosas impare a duas a duas, a loba; fintzes aproviare, andhare impare Sinònimos e contràrios acopiare, agiobare, allobae, aparigai | ctr. illobare, iscrobai Maneras de nàrrere csn: acrobai is versus, is fuedhus = fàghere sa rima; grifoni acrobau = cun duas intradas, una de abba frita e una de abba caente Frases s'orizonti est aundi celu e terra, o mari, si acrobant ◊ fuant acrobaus che canis ◊ in bàsciu is duus arrius si acrobant apari 2. como si acrobant chena s'isposare 3. totus is chi bivaiaus in su bixinau acrobiaiaus a domu sua po giogai (M.Simbula).
acrobaméntu , nm Sinònimos e contràrios acrobadura, agiobu, allobamentu Ètimu srd.
acrobàre acrobài
acrobbatzía , nf Definitzione
genia de balentesa, cosa chi a dha fàere est un'ispantu, una prova manna po sa dificurtade
Tradutziones
Frantzesu
acrobatie
Ingresu
acrobatics
Ispagnolu
acrobacia
Italianu
acrobazìa
Tedescu
Akrobatenstück.
acrobecài acobecàre
acrobecàre acavacài
acrobedhàu , agt Definitzione its, acoconadu? acorbuladu? Frases acrobedhau sidhiu cun is origas allutas fendisí prus pitiu su morighíngiu ascurtat.
acrobiài acrobài
acróbiu , nm Definitzione
su pònnere a croba, allobaos a duos a duos
Sinònimos e contràrios
acrobamentu,
allobamentu,
lobadura,
unione
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
appariement
Ingresu
pairing
Ispagnolu
apareamiento
Italianu
appaiaménto
Tedescu
Paarung.
acrocàdu , agt Definitzione fatu a curcudhu Ètimu srd.
acrocàre , vrb Definitzione pònnere su croco a sa porta, serrare cun su croco Frases curret a domo sua, intrat, acrocat sa gianna e s'imbolat in su pedhasu.
acrocoedhàre , vrb Definitzione fàere a unu túturu Sinònimos e contràrios acragallai, atuturae / istirai.
acrocolàre vrb Definitzione istare cicios in terra cun is cambas pinnigadas, apibiredhaos, acanta de pare Sinònimos e contràrios abribidhai, acuconare, apatai Frases is féminas poniant sa broca assuta de su grifonedhu e si acrocolaiant a ciaciarrare ◊ sa gente si est totu acrocolada a giru a giru de is duos giogadores.
acroconài, acroconàre , vrb Definitzione
pigare crocone, arrennegu, dispraxere / acroconàresi de un'idea = incaschetare, tzacaresiche un'idea frimma in conca
Sinònimos e contràrios
arrampedhai
/
abbetiae,
afutare,
airai,
arrabbiai,
arragiolire,
arrannegai,
inchibberare,
inchietae,
inchighiristai,
inchimerai,
infelai,
infuterare,
renignai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
s'obstiner,
se mettre en colère
Ingresu
to get angry,
to become obstinate
Ispagnolu
enfadarse,
emperrarse
Italianu
incaparbire,
arrabbiare
Tedescu
eigensinnig werden,
zornig werden.
acrocongiolài acrancognolàre
acrocongiolàu , pps, agt Definitzione de acrocongiolai; chi est totu pistaduras, giúmburos Sinònimos e contràrios abbultzonadu, bugnosu, giumburudu Ètimu srd.
acrocuài , vrb: corcolai* Definitzione fàere una moida coment'e de abba budhindho, chi si pesat a búdhidu, chi orruet dae artu in mesu de abba etotu Sinònimos e contràrios abbrubudhai, abbrufulai, aggargalai, aggorgotai, borbogliare, froculare, groggolare, gurgulliare.
acrodhàdu , pps, agt: aggrodhadu Definitzione de acrodhare; postu o cuau che unu grodhe 2. acrodhadu suta de un'àlvure, fit imbarendhe pro fàghere una búglia a unu ◊ fit aggrodhadu in su letu, totu bene carrarzadu ◊ mi che intzudhesi in mesu a sos ramos fozidos: a míriu a ue fia aggrodhadu si podiant bídere totu sos chi colaiant.