àcua àbba
acuàcia, acuàciu , nf, nm Definitzione istidhigadura, abba bruta, súciu (fintzes abbadúgia) Frases candu sa corda est coendi, su codru si unfrat, si prenit de acuàciu e si depit pungi po ndi dhu bogai ◊ s'acuàciu de sa cora est prenu de cerpius ◊ mi nci ant istichiu aintru de cuss'acuàcia arrúbia! Ètimu srd.
acuàda abbàda
acuadèra , nf Definitzione trastu cumbeniosu mescamente de is coghinas inue dhu’est su grifone cun s'abba, fatu cun d-unu paris a pònnere cosa e una o duas bartzitas po pòdere samunare istrégiu o cosas de papare: podet èssere fatu a móbbile o fintzes fabbricau; fintzes su cundhutu po che bogare s'abba bruta Sinònimos e contràrios lavandinu Ètimu spn. aguadera Tradutziones Frantzesu évier Ingresu sink Ispagnolu fregadero Italianu lavèllo Tedescu Spülbecken.
acuadéri , nm Sinònimos e contràrios abbajolu 1, acuadori Ètimu spn. aguadero.
acuadhigài , vrb Definitzione pònnere subràbare (es. is cambas), cicire a cuadhu Sinònimos e contràrios acabadhare, imperrai, incadhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu croiser Ingresu to overlap Ispagnolu cruzar, montar a caballo Italianu accavallare Tedescu übereinanderlegen.
acuadhinadúra , nf Definitzione su acuadhinae, su fàere is rempellos Sinònimos e contràrios cadredhamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu intolérance Ingresu intolerance Ispagnolu intolerancia Italianu insofferènza Tedescu Unduldsamkeit.
acuadhinàe , vrb Definitzione fàere cuadhos, fàere su rempellu Sinònimos e contràrios arrampedhai, arrebedhai, cadredhai, calchedhare Ètimu srd.
acuadínu , agt Definitzione nau de tempus, chi istat a su proe proe, chi portat abba Sinònimos e contràrios pioinosu, proghinosu, proíxinu / úmbidu Frases unu mesi de maju acuadinu fait dannu in su sartu ◊ in annadas acuadinas ingunis no fait a passai a pei ca dhoi calat àcua meda ◊ dhoi at terras asciutas e terras acuadinas Ètimu srd.
acuadórgiu , nm: acuadroxu 1, cuadorzu* Definitzione logu inue faet a cuare Sinònimos e contràrios acucadolzu, costoidorzu, cuadina, remunidorzu.
acuadórgiu 1 abbadógiu
acuadòri , nm Definitzione chie tenet s'impreu de carrare abba Sinònimos e contràrios abbajolu 1, acuaderi Ètimu spn. aguador.
acuadrènti , nf: acuardenti Definitzione s'ispíritu chi si faet de su binu, de sa binatza Sinònimos e contràrios abbardente, pitziosa Terminologia iscientìfica bfg.
acuadrigliàre , vrb Definitzione fatu, disegnau, a cuadretedhos Sinònimos e contràrios cuadretare.
acuadròxa, acuadróxu abbadógiu
acuadróxu 1 acuadórgiu
acuadrúlla , nf Definitzione genia de abba chi si sèberat in is bubburucas de abbruxadura, in sa carre Sinònimos e contràrios abbadruxa, abbaoga, abbatiza Ètimu srd.
acuadúra abbadúra
acuàe , vrb: acuai 1, acuare, cuai Definitzione pònnere o fàere cosa a manera chi nemos dha potzat bíere e ne ischire nudha Sinònimos e contràrios abbuare, acucai, afufai, apaltare, apatai, cuerrai, imbusare, impertusare, intuzare, istichire, tudai | ctr. ammostai, essire Frases sas anades si sunt acuadas suta de s'abba candho ant intesu su fragassu ◊ sa luna si est acuada in palas de una nui ◊ tanti no dha isciu sa cosa, mancai mi dh'acuis!…◊ po nosi acuare nosi poneus su fachile in cara Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cacher Ingresu to hide Ispagnolu esconder Italianu nascóndere Tedescu verstecken.
acuagòta abbacòta