A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acótzu acótu

acotzulàre , vrb: cotzulare Definitzione cicire in terra cun is cambas a grughe, a cotzulinu Sinònimos e contràrios acorbulare, allorigare Frases su pitzinnu si est acotzuladu in coa de sa mama ◊ si fit acotzulatu a supra de sos carcantzos ◊ mi so acotzulatu a un'oru e mi so postu a mannicare Ètimu srd.

acovadhàre acabadhàre

acovardàdu , agt Definitzione chi faet vilesas, chi no tenet su coràgiu o sa face de fàere su giustu; chi dh’ant fatu a bregúngia Sinònimos e contràrios cobardu / abbirgonzadu 2. sos chimbanta literados intrados in disputa cun Caderina restant acovardados Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lâche Ingresu cowardly Ispagnolu acobardado Italianu vigliacco Tedescu feig.

acovardài , vrb: acovordai Definitzione fàere cobardu, prus che àteru nau in su sensu de si ammandronare Sinònimos e contràrios acochinai, ammandronae, ammandronire, arraigai, impraitzai Ètimu srd.

acovàre , vrb Definitzione serrare, isserrare, aguantare in logu totu serrau de pàrrere chi allupat; a logos, nàrrere calecuna cosa a briga, fàere citire a ccn. (coment'e pònnere asuta de cove (crobe) Sinònimos e contràrios inserrai / abbucare, assamudare, irbrunchiare, ispochiare 3. pro unu sennore sétzidu intro de bàtoro muros acovados totu cussu no at importu ◊ si imbucat a pròere, bogademiche luego a foras, ca mi sento totu acovada (Z.A.Cappai)◊ su caldu acovadu ti faghet male.

acovatzàdu, acovatzàtu , agt Definitzione fatu a cobatza, nau de animale chi istat crocau allorigau Sinònimos e contràrios acoconau, acocorrodhau, acuguciau, allorigadu Frases s'intendhent in sas badhes sas toncas mimulosas e ranas totu a càderas acovatzadas in s'oru de su poju (B.Truddaju)◊ su gatu est acovatzatu acurtzu a su fochile Ètimu srd.

acovecài acavacài

acovécu , nm: cobecu* Definitzione tupone ladu, unu pagu copudu, po tupare un'istrégiu ponendhosidhu in pitzu Sinònimos e contràrios cabertore, cavacu, tavacu / apetigu.

acovonài , vrb Definitzione pònnere a modhe s'orrobba in s'abba po dha samunare Sinònimos e contràrios incovonai Frases est in domu acovonendi pannus e pannixedhus.

acovordài acovardài

acozolàdu , agt Definitzione chi est o istat a una parte, in su cozolu o cugigone Sinònimos e contràrios acuzonau, afurrungonau, arrenconau, ingronau Frases si che istaiat acozoladu in sa tziminea Ètimu srd.

àcra , nf: arraca, raca 1 Definitzione su sorrogu chi s'intendhet de unu candho est morindho Sinònimos e contràrios pilisca 1, póleu, randha 1, sarragu, sórriga, tórulu / cdh. frasconi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu râle Ingresu gasp Ispagnolu estertor Italianu ràntolo del moribóndo Tedescu Röcheln.

acrabbússu , nm Definitzione giogu chi si faet cun d-unu cannedhu de samucu imboidau inter duos nodos), ue si ponent duas ballas de ortigu, una in s’istampu a una parte e una a s'àtera, intradas a fortza po tupare bene: tandho si faet intrare una crae de linna ispintore o fritighissa) chi ispinghet una balla chi cun sa pressione de s’ària che faet essire s'àtera a cropu, che dh’isparat Sinònimos e contràrios ischirtzarolu, isciapete, istichinajolu, tzicaloru, tzocadore Terminologia iscientìfica ggs.

acrabinàdu , pps, agt Definitzione de acrabinare; chi si movet o faet che un'irbariadu, chentza giare atentzione nudha (coment’e abbaidandho a crabas) Sinònimos e contràrios abbundhoradu, assurviladu, foraldómine, incóglidu, indemoniadu, indiaulau, spiridau 2. tia chèrrere imperriare tentorzas acrabinadas… Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu hasardé, inconsidéré, irréfléchi Ingresu reckless Ispagnolu atolondrado Italianu avventato, spiritato Tedescu unbesonnen, besessen.

acrabinadúra , nf Definitzione su acrabinare, nau de sa manera de fàere Ètimu srd.

acrabinàre , vrb: crabinare Definitzione andhare coment'e abbaidandho a crabas, sentza fàere atentzione Sinònimos e contràrios incrabinare Ètimu srd.

acrabionàdu , pps, agt: acrabiunadu Definitzione de acrabionare; chi est a crabione (figu ancora crua), maduru e tostau che crabione 2. gighet sos ojos acrabionados.

acrabionàre , vrb Definitzione ammadurare is ogos, fàere is ogos che duos crabiones, isprepedhaos Sinònimos e contràrios apinnulare, apirastare, ispalpedhare, sparrunchiai Frases comente at bidu gai at acrabionadu sos ojos Ètimu srd.

acrabistài, acrabistàre , vrb: acrapistare Definitzione pònnere su crabistu a un'animale; acapiare sa bide noa po no che dha betare is bentos fortes Sinònimos e contràrios abbrunchilare, imbrunchidare, incrabistae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enchevêtrer Ingresu to tie with a rope Ispagnolu encabestrar Italianu incapestrare Tedescu anbinden.