A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acossài, acossàre , vrb: acotare, acotzae, acotzai, acotzare, cotare Definitzione pònnere sa o is cotzas, assentare una cosa ponendhodhi cotzas (asuta, in mesu); imbarare una cosa a un'àtera po si aguantare apare, o acostindhodha a unu logu e, nau in cobertantza po gente, cricare o giare un'aprigu inue istare, giare unu diritu a praxere; su si arrangiare Sinònimos e contràrios acocedhai, arrambare, imbarare, incumandai, intrare / acostai | ctr. scotzai Maneras de nàrrere csn: acotzai sa terra a su fundu = afranzare, acurtziare sa terra cun su tzapu a su fundhu; acotzai su picu = pònnere cota a su picu (a sa màniga in su tretu de s'ogru) Frases sa carrada boit acotzada po chi abarrit firma ◊ seu acotzendumí su marroni ◊ su muru dhu torrant a fai cun sa perda totu acotzada a ciumentu 2. fiat caminendi mòri mòri e a s'acotza acotza ◊ acotzadí a s'enna, lessast intrai a nisciunus! ◊ sa càscia est acotzada a su muru ◊ si fiat firmada e acossada a unu murixedhu ◊ in sa picada ti tocabo de puntorju ca tue ti acotzabas! ◊ po abarrai istrantaxu mi acotzu a unu baculedhu 3. si sunt cojados e acotados in d-una domita ◊ si est acotada in su letu ◊ chie istat male si acotet! ◊ tia Larenta e su maridu si sunt acotados in coghina (B.Mazzone)◊ acotant sa provista de sa linna in sa chentina ◊ ant acotadu su mortu in su baule 4. truncat is nais acotzendisidhas a unu genugu ◊ at acotadu s'ebba a su giannile pro si che sètzere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étayer Ingresu to buttress Ispagnolu apuntalar Italianu puntellare, sprangare Tedescu stützen, verriegeln.

acossàre 1 , vrb Definitzione its, acossai? (S'Ischíglia 6,1985, 183; acossu = apretu, bisonzu, fintzas itl. costrizióne) Frases ti acossant sas manias minetosas, ti assustant su meudhu in sa carena e t'incurcudhis cun trimida lena cun s'ànima in bideas dubbiosa (A.’e Sozu).

acossiàre acosiàre

acóssu , nm Definitzione istadu de bisóngiu mannu Sinònimos e contràrios aprentu Frases postu in sa lughe, restas a s'iscuru, in acossu sas dies ti ant sighidu ◊ sos malos de como, chi no sunt in acossu, no furant pro si azibbare Sambenados e Provèrbios smb: Accossu Tradutziones Frantzesu état de besoin, pauvreté Ingresu constraint, poverty Ispagnolu estrechez Italianu costrizióne, stato di bisógno Tedescu Zwang, Notlage.

acostàda , nf: acostiada Definitzione su acostare Sinònimos e contràrios acurtziada, arribbada, lómpia | ctr. istesiada, istirida Frases dhoi fàciu s'acostiada mancai a iscurigadórgiu ◊ dogni megnanu tiatia faghet s'acostada a crésia Ètimu srd.

acostadórju , nm Definitzione sedile de pedra po cicire fora in s’orruga; muru o àteru a ue si faet acostire su cuadhu e si artzat po si che cicire Ètimu srd.

acostàdu , pps: acostau, acostiau Definitzione de acostare, -ai, acostiare.

acostadúra , nf: acustatura Definitzione su acostai Sinònimos e contràrios acostamentu Ètimu srd.

acostài , vrb: acostare, acostari, acostiae, acostiai, acostiare, acrostiare, acustiare Definitzione acostire, andhare acanta, pònnere prus apresu Sinònimos e contràrios acodie, acoltziare, acosiare, acostire, apresiai, apriodhai, aprobiai | ctr. istesiare Frases Antoni at agatau su prontu de si acostiai a dha fuedhai ◊ bai e acostadí a tzerriai a Bissenti! ◊ a is pipius dhus nant cosa po no si acostari ◊ seus acostiendi a Castedhu, seus giai a Déximu ◊ bollu chi si acosteis, fillus mius! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu approcher (de) Ingresu to draw near Ispagnolu acercar, arrimar Italianu accostare, abbordare, avvicinare Tedescu nähern.

acostaméntu , nm Definitzione su acostare; logu o trastu inue pònnere a ccn. a crocare Sinònimos e contràrios acostadura, acurtzionzu | ctr. istesionzu Frases pro dh'ammantare no portànt pannos: de pàgia dhi ant fatu acostamentu, unu lachedhu fatu che brassolu Ètimu srd.

acostanàdu , pps, agt: costanadu Definitzione de acostanare; si narat de sa persona, de s'animale e de su frutuàriu Sinònimos e contràrios malesanu, pitigadu.

acostanàre , vrb: costanare* Definitzione fàere costanas, freaduras Sinònimos e contràrios malandrare, piticare.

acostàre, acostàri acostài

acostàu acostàdu

acostazàre acoltazàre

acostiàe, acostiài, acostiàre, acostiàri acostài

acostiàu acostàdu

acostíre , vrb Definitzione andhare o bènnere acanta, prus apresu Sinònimos e contràrios acodie, acoltziare, acosiare, acostai, acotziare, apriodhai, aprobiai, aproghilare | ctr. iscostai, istesiare Frases s'àinu acostit su runcu a s'abba, ma no bufat ◊ candho si est acostiu at pigau cropos issu puru ◊ ndhe at acostidu unu margiane ◊ sa festa est acostindho e ti faes su bestire nou ◊ acostidindhe a su fogu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu approcher Ingresu to draw close Ispagnolu acercarse Italianu accostare Tedescu nähern.

acóstiu , nm: acostu 1 Definitzione su acostire; logu inue si pònnere a bívere, domo po istare Sinònimos e contràrios acóbiu, acotu, alabinna, domo Frases picapedreris e mastros de muru tribàgliant pro fàghere acóstios pro sa zente ◊ malesas e rualzos, tanas e furrighesos e conchedhas, acóstios, reparos intendhiant tremendhe su rembumbu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abri Ingresu shelter Ispagnolu refugio, vivienda Italianu rifùgio Tedescu Unterkunft.

acostonadúra , nf Sinònimos e contràrios frazadura, freadura, iscaldidura, piticada, piticadura Ètimu srd.