acumpojàre , vrb Definitzione cojuare, su si pònnere cun fémina po fàere famíglia, pònnere apostu (fintzes po comente unu si bestit); fichiresiche in chistiones e allegas Sinònimos e contràrios apasai, assetiai Frases pentzaedhoe bosàteros a dhi cricare fémina, a Bore, gasi si acumpojat e che essit de sas cumpanzias malas! (M.Deiana)◊ nadhi chi si càmbiet e si acumpojet, ca comente est cumbinau no mi praghet! 2. za ti connosco chi ses acumpojadu in donzi cosa, tue!
acumuladóre , nm Definitzione prus che àteru, genia de bateria fata cun materiales chi suspint e mantenent elétricu, a manera de ndhe pòdere pigare candho o inue mancat sa currente.
acuncàta aconcàda
acunconàe , vrb Definitzione fàere a muntone in calecunu logu o tretu Sinònimos e contràrios afachiare, ammuntonae Frases sa malesa acunconachedha in su furaentu prima de dh'abbrujae! (T.Cau) Ètimu srd.
acuncujài , vrb Definitzione acuncurronai, coment’e piegare, istare conca a…, acanta a…, conca apare, acostire apare / a. is trunchedhus in su fogu = acurtziàrelos apare, unu conca a s'àteru a manera de tènnere Sinònimos e contràrios aconcae Frases mammai est acuncujada in s'oru de sa forredha 2. unu crobu fiat acuncujau asuba de unu pirastu Ètimu srd.
acuncurronài, acuncurrionài acancarronàe
acunfàiri , vrb: cufàchere Definitzione fàere bene, andhare a favore de su crèschere o de su istare bene de unu, de una cosa / pps. acunfatu Ètimu srd.
acungonàu , agt Definitzione chi est arregortu o apartau a unu cugigone, o fintzes solu chistiu Sinònimos e contràrios achizoladu, acuzonadu, arrenconau Frases su pistoni est acungonau in s'armàriu Ètimu srd.
acunnàdu , pps, agt: acunnatu,
acunnau Definitzione
de acunnare; nau de ómine, chi istat sèmpere in crica de féminas; chi faet fainas de fémina, chi istat tropu aifatu de sa fémina
Sinònimos e contràrios
feminari
3.
fradi tuu est sempri acunnau in domu!
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
efféminé
Ingresu
effeminate
Ispagnolu
afeminado
Italianu
effeminato
Tedescu
weichlich.
acunnadúra , nf Definitzione
su si acunnare
Sinònimos e contràrios
acunnamentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
effémination
Ingresu
effeminacy
Ispagnolu
afeminación
Italianu
effeminatézza
Tedescu
Verweichlichgung.
acunnaméntu , nm Sinònimos e contràrios acunnadura Ètimu srd.
acunnàre , vrb Definitzione
andhare in crica de féminas, istare aifatu de is féminas, fàere fainas de fémina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
s'affaiblir
Ingresu
to become weak
Ispagnolu
ser mujeriego,
afeminar
Italianu
infiacchirsi,
effeminare
Tedescu
werweichlichen.
acunnàtu, acunnàu acunnàdu
acunnóltu aconnórtu
acunnortadòre , nm Definitzione
chie giaet acunnortu, consolu, faet coràgiu a s'àteru
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
consolateur
Ingresu
comforter
Ispagnolu
consolador
Italianu
confortatóre
Tedescu
Tröster.
acunnortàdu , pps, agt: acunnortau Definitzione
de acunnortare; chi ndhe dhi est passada s'idea, de calecuna cosa, chi no si ndhe incurat prus, chi calecuna cosa chi dispraxiat dh'at leada cun passiéntzia e aguantu
Sinònimos e contràrios
resinnadu
Tradutziones
Frantzesu
réconforté,
résigné
Ingresu
comforted,
resigned
Ispagnolu
consolado,
resignado
Italianu
consolato,
rassegnato
Tedescu
getröstet,
resigniert.
acunnortadúra , nf Definitzione
acunnortu de gente binta, de chie at pérdiu s'isperàntzia
Sinònimos e contràrios
aconnortu,
acúmiu,
cufortu,
resignu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
résignation
Ingresu
resignation
Ispagnolu
resignación
Italianu
rassegnazióne
Tedescu
Resignation
acunnortàre aconnoltàre
acunnortàu acunnortàdu
acunnórtu aconnórtu