A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acumbuài , vrb: acumburai, acumerare, cumerare* Definitzione si narat de is animales candho cràchidant artzandho ambos cúmburos impare, giare cumeradas, mescamente candho s'animale no bolet andhare (in cobertantza, si narat fintzes de gente chi cadredhat); pònnere is cúmburos in terra a cicire Sinònimos e contràrios acromai, arrebedhai, calchedhare, carcinai, screnciai / arrampedhai, arrebbellai / sècere Frases su burricu est acumbuendi ca non boit a dhu tocai 2. ita ses fadendi, ti ponis a acumburai?! (D.Maccioni)◊ si ndi est andara acumbuendi parèt un’ègua in domas, ma ge dha passat! 3. las aiat atzapatas una ritza e s'àtera acumerata in terra ◊ a su fitzu l'aiat bistu, a s'ingrenucata comente fit, acumerànnesi supra sos carcantzos Tradutziones Frantzesu regimber, ruer Ingresu to kick (out) Ispagnolu cocear Italianu ricalcitrare Tedescu ausschlagen.

acumbulàre acolumàre

acumburàda acumbaràda

acumburài acumbuài

acumentadúra , nf Definitzione su acumentare Ètimu srd.

acumentàre , vrb Definitzione coment'e cumbinare, torrare paris, èssere cuncordu Sinònimos e contràrios cuncodrai | ctr. iscumentare Tradutziones Frantzesu concorder Ingresu to coincide Ispagnolu coincidir Italianu collimare Tedescu zusammenpassen.

acuméntu , nm Definitzione su acumentare / apèrrere una chistione po arribbare a rematu de acumentu = pro lòmpere a sos concruos de s'argumentu Ètimu srd.

acumeràre acumbuài

acumetàre acometàre

acumiàda , nf Definitzione su acumiai 2. no nci bollaiaus crei, ma de su sartu de Cea-Mulaxa impannau de s'àcua de sa diga seus acanta de si ndi fai s’acumiada.

acumiài , vrb Definitzione coment'e pèrdere o menguare de fortzas, de gana e fintzes de ànimu Sinònimos e contràrios abbatire, arrèndhere.

acuminientziàu , agt Definitzione chi istat a códumu, chi tenet is cumbénias, is comodidades Sinònimos e contràrios acumbeniadu.

acúmiu , nm Definitzione su si acumiai, acunnortu de gente binta, de chie at pérdiu s'isperàntzia o s’ibertu Sinònimos e contràrios aconnortu, cufortu, resignu Ètimu srd.

acummàssu acumàssu

acummessionài , vrb Definitzione cumandhare o incarrigare in su sensu de giare trebballu a fàere Frases est bennia sa sorga a mi acummessionai is cratzonis po su génneru.

acumodài acodomài

acumódu acómodu

acumonài , vrb: acumonare Definitzione arregòllere o pònnere totu impare, totu a unu (bestiàmene, àteru), a cumone; giare su bestiàmene a contivigiare a mesu pérdia e a mesu badàngiu, a mesapare; su si pònnere impare Sinònimos e contràrios aggregare, assotziai Frases parte de sas abbas de cussu riu est intubbada: su restu est acumonada pro abbare campos e frutales ◊ si boleis guadangiai de prus, acumonaisí in sotziedadi! Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réunir Ingresu to aggregate Ispagnolu juntar, poner en común Italianu aggregare, méttere in comune Tedescu zusammentreiben, Vieh in Halbpacht haben

acumonaméntu , nm Definitzione su acumonai; su giare a cumone su bestiàmene / a. de genti = atóbiu de gente Sinònimos e contràrios mesapare Ètimu srd.

acumonàre acumonài