A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acupài , vrb: cupai* Definitzione fàere o ammesturare is cartas e ispartzire su matzu in duos o prus muntonedhos Sinònimos e contràrios ilgupare, smatzai 1 Tradutziones Frantzesu couper un jeu de cartes Ingresu to halve Ispagnolu barajar, cortar Italianu smezzare le carte Tedescu abheben (Kartenspiel).

acupài 1, acupàre , vrb: aggupare Definitzione si narat de unos cantu ebrúgios (es. latuca, càule) chi si serrant comente a bòcia, cun is fògias cracas; fàere coment’e a cupu, nau de sa manu fata a cofu serrandho unu pagu is pódhighes / aggupare sas oricras = allutai is origas po intèndiri o ascurtai bèni Sinònimos e contràrios aggupulare, aupare 2. est aggupanne sa manu a un'oricra ca no intendhet ◊ cun is manus acupadas abetàt a dhi calai sa gràtzia e… aici est aturau! ◊ aggupanne sas oricras acurtzu potites intènnere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu taller Ingresu to head Ispagnolu acogollarse Italianu accestire Tedescu bestauden.

acupàu , pps, agt: ocupau 1 Definitzione de acupai 1 Sinònimos e contràrios aggupidu, aupadu.

acupedhàre , vrb Sinònimos e contràrios acupedhinare.

acupedhinàre , vrb Definitzione fàere a bisura de cubedha, tundhatzu, nau de ccn. in su sensu de ingrassare Sinònimos e contràrios illussionare Ètimu srd.

acupèta , nf: cupeta Definitzione genia de latuca chi faet acupada Sinònimos e contràrios cupetone, lantuca, làtia Terminologia iscientìfica rbzc Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu laitue Ingresu lettuce Ispagnolu lechuga Italianu lattuga Tedescu Kopfsalat.

acupintàre , vrb: agupintare Definitzione trebballare orrobba cun s'agu po dha fàere prus bella, totu a figuras (fatas cun àteru filu) Sinònimos e contràrios abbordai, obrare, recamai Frases at agupintu de oro su zipone 2. su chelu est prenu de istedhos acupintandhe de lughes sas penas de sa note Ètimu srd.

acupíntu , agt Definitzione chi est pintau cun s'agu, trebballau cun s'agu Sinònimos e contràrios abbordau Ètimu ltn. acupictus Tradutziones Frantzesu matelassé Ingresu quilted Ispagnolu bordado Italianu trapuntato Tedescu bestickt.

acuponàre , vrb Sinònimos e contràrios incubonare, incubae | ctr. irmustare, iscubonare.

acúra , nf Definitzione atentzione, su giare atentzione a calecuna cosa mescamente po no àere o no fàere calecunu dannu Sinònimos e contràrios atenscione, incuru / prudéntzia Frases dona acura, fillu miu, candu passas ingunis! ◊ giae acura ca cuss'animale no est sèmpere chi est a is bonas!◊ mammai at tentu po mimi unu fai amorosu, cun fuedhus de consolu e acuras.

acurciàre acoltziàre

acúrciu acúltu

acurpài acrupài

acúrrere, acúrri, acúrriri , vrb Definitzione cúrrere, andhare impresse a unu logu, fintzes atobiare, riunire; rfl., su si betare impresse a pigare cosa, fàere a tempus Sinònimos e contràrios acodie, cúrrere / assortire 2. no apo acurtu a pigai su trenu ◊ mancu mali mi seu acurtu, assinuncas no agatamu prus nudha ◊ che intruxu famiu candu apubat pegus noedhu ti ses acurta, morti levaditza! (S.Mossa)◊ seu andau a pigai su purma ma no dh'apu acurtu ◊ de piricocu no nd'eus acurtu nudha: o si dh'ant papau is pillonis o si ndi dh'ant furau Ètimu ltn. accurrere.

acurruxonài aculigionài

acursiài acoltziàre

acúrsu acúltu

acúrta , nf Definitzione su acúrrere, su andhare currendho a unu logu; fintzes isceda, cosa chi si andhat a giare a ischire Sinònimos e contràrios acudida Frases una funtana o una brassa, pro nàrrere un’acurta apare de abba, at a èssere límpia 2. biendho a babbai chi istaiat male fut torrau a bidha a portare s’acurta (I.Patta).

acurtiàre acoltziàre

acurtzài, acurtzàre, acurtzàri , vrb Definitzione segare cosa faendhodha prus curtza; acostire, andhare o bènnere prus acanta Sinònimos e contràrios cercinae, chertzinare, chirchinare, incruciai / acostai | ctr. illongare 2. como acurtza a innoghe ca ti allumo su fogu e ti callentas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raccourcir Ingresu to shorten Ispagnolu acortar Italianu accorciare Tedescu verkürzen.