A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acurtziàda acortziàda

acurtziadúra , nf Sinònimos e contràrios incurtzadura Ètimu srd.

acurtziài, acurtziàre acoltziàre

acurtziàu , pps Definitzione de acurtziai, -are Sinònimos e contràrios acostiu | ctr. istesiadu, istrizidu.

acurtziónzu , nm Sinònimos e contràrios acostamentu | ctr. allargada, istéxiu, istesiada, istesionzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rapprochement Ingresu approach Ispagnolu aproximación Italianu avvicinaménto Tedescu Annäherung.

acúrtziu, acúrtzu acúltu

acurumàda , nf: Sinònimos e contràrios acucuradura Ètimu srd.

acurumài , vrb Definitzione fàere a cólumu, betare apare is cosas a muntone, fintzes pònnere totu impare bene sa cosa assentada Sinònimos e contràrios arragolli, assentai, coberai 2. est acurumendi sa linna in sa lolla ◊ su fiudu at decíriu de si torrai a acurumai e si est cojau ◊ cun frarixedhu miu si acurumastis bèni po giogai, fustis sempri de acórdiu Ètimu srd.

acurúmu , nm Definitzione cosa acurumada Ètimu srd.

acúsa , nf Definitzione su incurpare a unu de àere fatu calecunu dannu, o fintzes solu su giare o fàere sa denúntzia de unu dannu, de una farta, de unu male, su nàrrere calecuna cosa de dannu e mescamente sa curpa chi unu tenet de dh’àere fata; chie, o sa parte chi, in d-unu dibbatimentu, acusat a un'àteru; genia de giogu a cartas: in bàtoro giogadores, si faet betandho deghe cartas a cadunu e si unu portat assu, duos e tres de su matessi sinnu, cussa est un'acusa, su giogadore tandho si acusat de dha portare e tenet diritu a puntos in prus Sinònimos e contràrios carela, imputu Maneras de nàrrere csn: zúghere s'a. = andhare a iscobiare, a acusare a ccn. a chie bi podet carchi cosa o chi bi at interessu; a. a gàrrigu = su dannu o male chi s'incurpat a ccn. Frases che li ant zutu s'acusa a caserma ◊ a su bixinu portadidhu bèni, si no, as a tenni certus e acusas ◊ no nos podimos dare unu carignu ca nos giughent s'acusa ◊ sa cunfessioni est un'acusa de is pecaus chi unu at fatu ◊ a unu l'ant protzessadu e assoltu dai ogni acusa a gàrrigu, torrèndheli gai sa libbertade Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu accusation Ingresu accusation Ispagnolu acusación, acuse Italianu accusa Tedescu Beschuldigung, Anzeige, Anklage.

acúsa 1 , nf: alcusa, ancusa, arcusa Definitzione istrégiu piticu de làuna inue si ponet s'ógiu po dh'aciúnghere a is candhelas Sinònimos e contràrios ozaloru Frases lea s'arcusa e ammera ozu in sas candhelas! Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. alcuza.

acusadòre, acusadòri , nm Definitzione chie incurpat un'àteru de calecunu dannu o de una farta Sinònimos e contràrios imputadori, incurpadore Tradutziones Frantzesu accusateur Ingresu accuser Ispagnolu acusador Italianu accusatóre Tedescu Ankläger.

acusadúra , nf Definitzione su acusare Sinònimos e contràrios imputassione Ètimu srd.

acusài , vrb: acusare Definitzione incurpare a unu de calecunu dannu o farta, cufessare, fàere ischire de àere fatu male; prus che àteru giogandho a cartas, su si abbogare naendho ite giogu unu portat in manos; fintzes nàrrere a su dutore su male chi si sentit Sinònimos e contràrios acajonare, acriminai, acrupai, imputai, incausai, incrupai / decrarare, nàrrere Frases ita est sa curpa chi seis acusendimidha? ◊ est andau a su cunfessori a si acusai de ai furau ◊ de ite pecadu bos acusades? ◊ mi acuso de sa mala educassione chi apo dadu a fizos mios ◊ sa bíldia dhus acusara po dogna cosa ◊ babbu acuseit a tiu Tottoi chi Frantzischinu s'aiat bodhidu cosa in binza 2. castit ca chini acusat depit portai giogu! ◊ tra cumpantzos si fachiant tzinnos a sa lestra pro acusare sa carta de tirare ◊ chie acusaiat trinta, chie chimbanta, chie chentu erveches mortas (A.Pau)◊ de custa cosa mi so acusadu a su dutore e nachi est de operare 3. sa mastra mi acusaiat a tiu Satta, chi lu relataiat a babbu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu accuser Ingresu to charge Ispagnolu acusar Italianu accusare Tedescu beschuldigen, anklagen.

acusaméntu , nm Sinònimos e contràrios acusadura Ètimu srd.

acusantèra 1 , nf Definitzione arangiolu velenosu chi candho móssigat dolet meda e a tempus longu chi unu agiummai si ndhe ammàchiat: cust'arangiolu faet su niu in terra, in mesu de s'erba Sinònimos e contràrios àglia Terminologia iscientìfica crp, latrodectus tredecim-guttatus.

acusàre acusài

acusatívu , nm Definitzione foedhandho de grammàtica, una de is essias o desinéntzias de su foedhu (nm., agt) in latinu (e fintzes in àtera limba) cunforma a s'idea chi si bolet giare: inditat sa persona, s’animale o cosa chi su sugetu cun s’atzione o operatzione chi faet, nada cun d-unu predicau verbale de forma ativa transitiva, in calecuna manera mudat, càmbiat, leat coment’e ogetu (o deosi paret, o a una cosa deosi assimbígiat, fintzes si podet dipèndhere solu de su manígiu chi si faet de unu verbu) Tradutziones Frantzesu accusatif Ingresu accusative Ispagnolu acusativo Italianu accusativo Tedescu Akkusativ.

acusciàre , vrb Definitzione arretirare a s'aprigu, nau prus che àteru de is canes Sinònimos e contràrios abbuare, aclisare, acuae, afufai, ammacionai, ammagare, apaltare, atrabentare, cuerrai, intanae, intupai, intuvedhare, intuzare, tudai Frases tzertos canes úrulant a sa luna e candho bident su ladru current a s'acusciare! Ètimu itl. accosciarsi.

acuscientziài , vrb Definitzione educare a s'arrespetu de sa cusciéntzia, a fàere is cosas onestamente, abbituare a s'onestade Frases is mamas cicant de acuscienciai is fillus (S.D'Arco).