afrachillài aflachilài
afrachílliu, afrachíllu , nm Definitzione su incidai, atzitzare, èssere incidau coment’e candho si tenet gana manna de calecuna cosa; fintzes intzídiu, cosa chi si faet po fàere sufrire de prus s'àteru; pampada de fogu Sinònimos e contràrios disígiu, ganas, spédhiu / agghégiu, incídiu, inzenza / fiamarida Frases no dhi torrat afrachillu de bolai ◊ sa carroga mama isprabaxàt is ogus in s'afrachillu de biri sa pitichedha arrodiendi in celu (E.Sanna/M.B.Lai)◊ in s'afrachílliu de s'arralla cun is amigas s'iscarescit s'ollu in su fogu!◊ gei ti passat s'afrachillu de is féminas, a tui puru! 2. unu tempus, segundu s'imputatzioni, prima de totu custu afrachílliu su cundennau beniat turmentau in milli maneras Ètimu srd.
afrachizàre aflachilài
afracitài , vrb Definitzione mòvere coment'e una frache, faendho unu pagu su movimentu de sa frache messandho, a inghiriadura Frases cudhu si biat afracitendi is cambas, badhendi.
afracitaméntu , nm Definitzione su manígiu o movimentu de sa frache e de sa manu, messandho a manu Frases messendi, in s’afracitamentu su didu pitiu iat ispratu e in sa segada nde dh’iat piscau sa fraci (S.Praxolu).
afracongiài , vrb Definitzione su si pònnere a fàere, a trebballare, su istare sèmpere faendho Sinònimos e contràrios afainai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'empresser avec assiduité Ingresu to busy oneself Ispagnolu ajetrear Italianu lavorare con assiduità, affaccendarsi Tedescu sich beschäftigen.
afracoxàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est ammungiau meda, impreau faendho fainas Sinònimos e contràrios afainadu, infilonzadu, infatzendhau | ctr. ibbàidu, irgaitzu.
afracuài , vrb Sinònimos e contràrios aflachilai, afracae, aframatzare 2. is matas totu a giru fiant afracuadas e abbruxadas Ètimu srd.
afraculoníu , agt Definitzione ruju meru, chi orrúbiu meda in cara Sinònimos e contràrios arrubisconau Ètimu srd.
afradhocài , vrb Definitzione imbrutare, fàere fradhocu, guastare Sinònimos e contràrios afrogongiai, inchirrire Frases ma castiai comenti si at afradhocau su bistiri nou!… ◊ tontu che mobenti, si est postu a mi arropai, gei m'at afradhocau!…◊ cumenti bis ca no m'eis afradhocau… fiais acanta de mi bocí! Ètimu srd.
afradhócu , agt: afrodhocu, fradhocu* Definitzione chi est totu male cumbinau Sinònimos e contràrios malacónciu, malecumbinau, malefraganau Frases at a èssi afradhochedhu…: lassaidhu istai, gei dh'at a fai candu ndi dhu tiru de aundi nc'est arrutu! ◊ gei ses afrodhocu: ita ti ant, carrabbulliau is gatus?
afradiaméntu , nm Definitzione su si cunsiderare frades fintzes sentza èssere fígios de matessi babbu e matessi mama Frases domandai libbertadi e giustítzia, pretendei paridadi e afradiamentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fraternité Ingresu brotherhood Ispagnolu hermandad Italianu fratellanza Tedescu Bruderschaft.
afragellàu , agt Definitzione chi si credet o chi si paret bae e crica ite, de comente si bestit, de comente camminat o faet.
afraicàre , vrb Definitzione apicigare a ccn. logu, atacare agiummai coment'e iscudendho (sa cosa, a unu) a is muros, prus che àteru nau cun tzacu Sinònimos e contràrios afraighinare, apodhai, arbiare Frases videnne sa vetura, si fint afraicatos a su muru che canno esseret istatu colanne su postale ◊ est sempre afraicatu a sa televisione! Ètimu srd.
afraigàdu , agt Definitzione firmu coment'e fatu o postu a fràigu Sinònimos e contràrios afraighinadu, apodhau, arbiadu, atacadu Frases ch'est intro de s'ostera, afraigadu a su fundhu de su banchitu, bufendhe Ètimu srd.
afraighinàre , vrb Definitzione apicigare a ccn. logu, pònnere agiummai coment'e ischedradura a is muros, nau fintzes in su sensu de iscontroriare, giare una briga Sinònimos e contràrios afraicare, apodhai, arbiare Ètimu srd.
afràigu , nm Definitzione totu su chi serbit po mantènnere una cosa agganciada, bene tenta a calecunu logu, coment'e fabbricada Sinònimos e contràrios aggantzadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ancrage, fixation Ingresu anchorage Ispagnolu asidero, agarradera Italianu ancoràggio Tedescu Ankern.
aframàdu , pps, agt Definitzione de aframare; abbruxau, chi est tocau o passau a fràmula (o fintzes coment'e abbruxau de àteru, es. fritu forte) Sinònimos e contràrios abbruxau, afracau 2. ohi, sete frores biaitos aframados de nibe, frade meu!
aframàre , vrb Definitzione aframiai, abbruxare, passare a fràmula de fogu Sinònimos e contràrios abbrugiai, abburare, aframatzare, afocazare Ètimu srd.