A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afònti , nf: fonte* Definitzione su lacu inue, in crésia, si ponet s'abba benedita po batiare is pipios.

aforài, aforàre , vrb Definitzione giare s'aforu, cabarras, antibitzare una parte de su prétziu po una cosa chi si bolet comporare Sinònimos e contràrios acabarrare Frases cussu at aforadu su bestiàmine meu ca lu so bendhindhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accaparer Ingresu to hoarn Ispagnolu dar una señal Italianu accaparrare Tedescu einen Handel durch eine Anzahlung abschließen.

aforrài , vrb: aforrare, forrare Definitzione pònnere sa forra, unu pígiu de cosa po fortilesa, po carragiare mancàntzias, fartas, po bellesa / aforrai de arrobba, de màrmuri, de linna Sinònimos e contràrios iforrare 1 Frases si aforrat sa linna druci (modhi) cun linna forti ◊ su bestire mi dh'aforro a seda Ètimu spn. aforrar Tradutziones Frantzesu doubler Ingresu to line Ispagnolu forrar Italianu foderare, impiallacciare Tedescu füttern, furnieren.

aforrainài , vrb Definitzione segare ferràina, abbroendhare a forràina Ètimu srd.

aforràre aforrài

aforratzài , vrb: farratzai 1 Definitzione si narat de su late candho si morit coendhodhu (si càgiat ma a granos coment'e faendhosi a casu, che casu tratagasau, a farinos) Sinònimos e contràrios acasare Ètimu srd.

aforredhàda , nf Definitzione foghilada, fogu mannu e cosa cota in su fogu deasi Sinònimos e contràrios fochilada Frases candho prandhiant inie faiant calecuna aforredhada de castagna (C.Arangino) Ètimu srd.

aforrínzu , nm Definitzione su forrare, pònnere sa forra Sinònimos e contràrios forrada 1 Ètimu srd.

afórriu , nm, nf: aforru, anforra Definitzione pígiu de orrobba prus fine chi si ponet a sa bandha de aintru de unu bestimentu; pígiu de cosa (es. linna tostada) chi si ponet po afortimentu Sinònimos e contràrios forra, iforru, unforru Frases nd'iscosit s'afórriu de su bistiri ◊ dh'apu postu unu frochixedhu me in s'aforru de sa giaca ◊ una pariga de francus mi dhus iu cuaus in s'anforra de sa giacheta ◊ teniat una tzamarra, a pilu a intro e chena aforru Ètimu ctl., spn. aforro Tradutziones Frantzesu doublure Ingresu lining Ispagnolu forro Italianu fòdera, impiallacciatura Tedescu Futter, Furnierung.

aforrotulàda , nf Definitzione su aforrotulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fagotage Ingresu bundling up Ispagnolu hacinamiento Italianu affastellaménto Tedescu Anhäufen.

aforrotulàre , vrb Sinònimos e contràrios afasciai 2. indunas, intrat a campusantu, duritendhe, e annoditat sa puba aforrotulada de un'isconnotu rutu intro de una tuda.

afórru afórriu

afórru 1 , nm Sinònimos e contràrios dibbetu, irgarru.

afortiadúra , nf: afortigadura Definitzione su afortire, fàere prus forte Sinònimos e contràrios afortiamentu, arrefortzu Ètimu srd.

afortiài , vrb Definitzione aciúnghere fortzas, giare fortza, fàere o essire prus forte, pigare fortza; nau de is binos, pigare ardore, ispuntu, cumenciare a si aghedare Sinònimos e contràrios acadriare, afoltigare, afortire, afortzare, arrefortzai, fortalèssiri, infortiai / achedare 1 | ctr. abblandai, irdebbilitare Frases su bentu est afortiendi, no fait a nci parai! ◊ Luxia si afórtiat cun d-una chirriella de fuedhus chi non istant ne in celu ne in terra…◊ sa broca portat unu círculu de ferru chi dhi afórtiat su fundu ◊ imbèciat sa cusciéntzia de sa genti curpa de s'afortiai de sa mandronia intelletuali ◊ primu chi torrit a afortiai s'àcua incapat mi ndi andu! 2. tupa sa carrada ca su binu si afórtiat! ◊ su binu cun àrculu meda si podit afortiai ma no pudescit Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fortifier Ingresu to strengthen Ispagnolu reforzar Italianu afforzare Tedescu verstärken.

afortiaméntu , nm: afortimentu Definitzione su giare o pigare fortzas, dónnia genia de cosa chi serbit a giare fortilesa, amparu, nau fintzes de su chi giaent is majàrgios a pònnere in dossu nanca po no àere dannu de fatúgiu Sinònimos e contràrios afortiadura, afórtigu, arrefortzu / breu, breve, contramazina, foltilesa, fortile, pastagna, punga, scritu 2. l'ant isparadu ma zughiat afortiamentu e no li at intradu balla ◊ est andhadu a sa majarza e si at fatu fàghere afortimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu renforcement, consolidation Ingresu strengthening Ispagnolu refuerzo Italianu rinfòrzo Tedescu Verstärkung.

afortiàra , nf Definitzione su essire o fàere prus forte, su pigare fortza Sinònimos e contràrios afortiamentu Frases su bentu at fatu un'afortiara e at fatu dannu a su materi Ètimu srd.

aforticàre afoltigàre

aforticàre 1 , vrb: afortigare 1 Definitzione segare a fórtighes, a serros; nàrrere male de àtere Sinònimos e contràrios aferritai, afolfigare Frases su mastru de pannos est semper aforticandhe telas e cosindhe Ètimu srd.

afortída , nf Definitzione su essire o fàere prus forte, su pigare fortza: si narat fintzes de su foedhare candho unu artzat sa boghe coment'e arrennegandhosi Sinònimos e contràrios afortiamentu, afortiara Ètimu srd.