A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afungurài , vrb Definitzione fàere prus fundhudu Sinònimos e contràrios aprofundai, devucare, indevucare, istuvucare, tuvucare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu approfondir Ingresu to make deeper Ispagnolu profundizar, rehundir Italianu rèndere più profóndo Tedescu tiefer machen, austiefen.

afunínzu, afunízu , nm Definitzione su acapiare a funes; su acapiare, firmare cun calecuna cosa Sinònimos e contràrios afunamentu, afunonzu Frases custa est sa diga de su riu maléstigu… afunizu! (P.Casu) Ètimu srd.

afunnàre afundàe

afunnàu afundhàdu

afunónzu , nm Definitzione su acapiare a fune; su acapiare, firmare cun calecuna cosa Sinònimos e contràrios afunamentu, afunizu Ètimu srd.

afuntenàre , vrb Definitzione agguantare cun is manos, poderare Sinònimos e contràrios afuntènnere.

afuntènnere , vrb Definitzione poderare, aferrare a manu e agguantare una cosa o a ccn. Sinònimos e contràrios afonterare, ammantènnere, infuntènnere Frases at afuntesu sa manu de sa pitzinna ◊ at leadu sa criadura a manu afuntesa ◊ afuntena custa cosa! Ètimu srd.

afunteràre afonteràre

afuntésu , pps, agt Definitzione de afuntènnere Sinònimos e contràrios aguantau, muntesu 2. babbu e fizu fint a manu afuntesa.

afuntziòne, afuntziòni , nf: funsione* Definitzione pregadorias, missa, pésperu o àteras faturas a onore de Deus e de santos Sinònimos e contràrios ofísciu Frases a dedí in crésia dhue fait s'afuntzioni su predi ◊ s'afuntzione po chie no podet bènnere at a èssere in bidha a is bàtero.

afuràrgiu, afuràrju , nm Definitzione pigione trinu, de turra, de palatu, pigione múrinu o murinatzu Sinònimos e contràrios brufulàgiu, craculeu, fruferarzu, frufurinu, muntonarjari, poforinu, trinedha, tziria Frases at parau su latzitu, v'at ghetau un'afuràrgiu, ispítzulat e tentu! Terminologia iscientìfica pzn, passer hispaniolensis.

afurcàre , vrb Definitzione apicare a sa furca Sinònimos e contràrios ifurcare Ètimu srd.

afurcargiàe, afurcarzàre afrucaxài

afurconàda afruconàda

afurconàre , vrb Definitzione pònnere su furcone, sa népide, genia de maladia chi faet niedhu su granu de is laores Sinònimos e contràrios abboai, achichinare, anneulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nieller Ingresu to affect by smut Ispagnolu atizonarse Italianu ingolpare Tedescu tiefer machen.

afurconàu , pps, agt Definitzione de afurconare Sinònimos e contràrios abboau, anneuladu Tradutziones Frantzesu niellé Ingresu affected by smut Ispagnolu atizonado Italianu golpato Tedescu von Steinbrand befallen werden.

afuriàre , vrb Definitzione pigare o fàere a fúria, aira Frases intrandhe in cussa vidha comintzat a l'afuriare su tochedhu de su coro (T.Cherchi).

afuritài , vrb: furitai Definitzione pònnere su furitu aifatu de un'animale po ndhe dhu fàere essire de sa tana; pònnere presse, apretare Sinònimos e contràrios chilcare, corrovai Frases tocat a dhus afuritai, a custus, assinuncas no ndi faint, de cosa! Ètimu srd.

afurriàre , vrb Definitzione pònnere o andhare a inghíriu, a fúrriu Sinònimos e contràrios inghirare Ètimu srd.

afurringonài , vrb: afurrungonai Definitzione cuare, pònnere o istare in d-unu furrungone, calecunu cugigone, partare a calecunu tretu, aintru Sinònimos e contràrios acantonai, achizolare, achizonare, acorruncai, acorrunconare, acuzonare, aprecolare, arreconai, inchizolare, incozolare, partare 2. a narri ca seu sempri afurrungonara… no, no dhu potzu narri, ca gei essu fatuvatu Ètimu srd.