A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afúrriu , nm: fúrriu* Definitzione su logu a inghíriu, is logos de acanta.

afurrungonài afurringonài

afuruncài , vrb Definitzione fàghere su furuncu, furare Sinònimos e contràrios arraspinzare, frunciare, furanciulai, aungrare Ètimu srd.

afusàda , nf Sinònimos e contràrios abbusinada, afusigada, afusigonada, afuscu Ètimu srd.

afusadòre , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a istare afusendhe, ponendho cunfusione, avolotu, tréulu de cumportamentos Sinònimos e contràrios afuseri, mintapare, missimpari, tragalleri Ètimu srd.

afusadúra , nf Definitzione su afusare Ètimu srd.

afusàre , vrb Definitzione istare naendho e ponendho cunfusione, fintzes chentza cumprèndhere bene; fàere che unu fusu, téteru che fuste, mòrrere Sinònimos e contràrios fusigare, mummutai, tragagiai / abbusinare, afusigonare Frases in cussa, totus si afusant, tzertos abbóchinant e iscacàgliant, àteros briant 2. timo sa note, timo s'iscuricore fritu chi mi afusat su coro (F.Satta) Ètimu srd.

afusàu , pps, agt Definitzione de afusare; chi tenet unu fàere impressiu e timorosu, preocupau Sinònimos e contràrios afaltadu 2. su dutore fit zovanedhu, essidu pagu tempus dae s'universidade, totu afusau ◊ birgonzosu, afusau che póveru pidore, s'istranzu mi at tochedhau sa zanna ◊ sa mente afusada si afrodhat in tristos fundhacos de fele ◊ duas pessones afusatas che ant cuatu cosa furata in d-unu craticale de chessa Tradutziones Frantzesu cunfus, embarrassé Ingresu confused Ispagnolu confuso, molesto Italianu confuso, imbarazzato Tedescu verwirrt.

afuscài , vrb Definitzione fàere o essire prus iscurosu, de si bíere prus pagu Sinònimos e contràrios imbelare, impannare, inchelare, infuscai, intelai Ètimu srd.

afuscàre , vrb Definitzione pònnere oriolu, pistighíngiu, pentzamentu Sinònimos e contràrios ifadare insudhire Frases pro unu mamentedhu punnaia de bos afuscare chin custu contu Ètimu srd.

afuscàtu , pps, agt Definitzione de afuscare; chi est in pentzamentu Sinònimos e contràrios apensamentau, apinnicadu, orioladu, pistichinzosu | ctr. trancuillu.

afúscu , nm: afusu Definitzione murigu chentza órdine, trummentu, mancamentu de cuncórdia, fintzes axiu, pentzamentu / andhare o mandhare a s'afusa = mandai o andai a cudhu logu, a pasci cocas, innoromala Sinònimos e contràrios abbolotu / afusada, disacórdiu / barrancu, cimbella, pedine Frases in totu cust'afuscu de sa festa carchiunu si nche prischiaiat carchi cosa ◊ za est pacu s'afusu chi zuches!… 2. biviant chene anneos, chene s'afuscu de si colare male sa vetzesa ◊ sos afusos de sa gherra fint reséssios a fàchere irmenticare sa dirgràssia ◊ sos contos s'iscrient pro irmenticare afuscos e anneos ◊ su dolu li prenaiat sa conca de afusu 3. ma chi andhet a s'afusa, chi no ndhe chelzo mancu intèndhere prus! Sambenados e Provèrbios prb: si rinnat s'afusu no si carrant contones! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu confusion Ingresu confusion Ispagnolu confusión, trasiego Italianu confusióne, trambusto, imbarazzo Tedescu Verwirrung.

afuséri , nm: fuseri Definitzione chie costumat a pònnere afusos Sinònimos e contràrios afusadore, contulàgliu, fatitàgiu, mintapare, missimpari, scuceri, tragalleri Ètimu srd.

afusigàda , nf Definitzione inteterada che fusu po morte, su mòrrere Sinònimos e contràrios abbusinada, afusada, afusigonada Frases at fatu s'afusigada ◊ "Ischídadi, mà!" ti naraia, e tue no rispondhias: fit s'última afusigada Ètimu srd.

afusigonàda , nf Sinònimos e contràrios abbusinada, afusada, afusigada Ètimu srd.

afusigonàre , vrb Definitzione fàere s'afusigada, inteterighedhare morindhosi Sinònimos e contràrios abbusinare, afusare, mòrrere Frases si ch'est afusigonadu Ètimu srd.

afussàdu , agt Definitzione chi est agiagarau male, meda, trumbuscadu: afusadu (de afusare)? In Orune sa /s/ ‘sonora’ che dha fúrriant meda a ‘surda’ (pessare = pesare, porossu = porosu, issetare = isetare, pressorju = presorju, e àteros deosi) Frases chie contat s'ispreu de canes, procos, gatos afussados, sichinne galu a s'apellare a Deu, intennet chi duos n'ant intoladu (M.Gattu Soddu).

afussiòne , nf Definitzione festa, festa nodia (Pasca manna, Annunou, Mesaustu e àteras), festa chi torrat cad'annu Frases no ti apo onorau in sas afussiones ◊ sos zovanedhos colant passizandhe a prufessones, a sas afussiones bient e ballant a tropas (L.Loi)◊ a sas afussiones a gustare nos daiant coconedha e casadina ◊ sas carvas po s'afussione abbundhantes incunzas nos promintent Tradutziones Frantzesu fête Ingresu festivity Ispagnolu fiesta Italianu ricorrènza Tedescu Feiertag.

afusticàre , vrb Definitzione iscúdere, atripare a fuste Sinònimos e contràrios ammatzocai.

afustigàdu , agt Definitzione atripau a fuste; fintzes chi est malu a cumbínchere, malu a furriare de s'idea sua Sinònimos e contràrios fusticau Ètimu srd.