abbrabài , vrb: barbai Definitzione
pònnere barbas, arraighinas, tzeurras, cambos: si narat de sèmenes chi bogant sa tzéurra, naschindho
Sinònimos e contràrios
abbarbigare,
abbrossare,
arrexinai,
chimire,
inceurrare,
ingrilliri,
tidhire
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
prendre racine,
s'enraciner
Ingresu
to root
Ispagnolu
echar raíces,
arraigar
Italianu
radicare
Tedescu
Wurzel schlagen.
abbraballài abbarballài
abbrabalonàu , agt Sinònimos e contràrios abbabballocadu, abbabbiocatu, abballalloadu, ammammalucadu.
abbrabalucài abbabballocài
abbrabballài abbarballài
abbrabbalucài abbabballocài
abbrabiadúra , nf Definitzione
su abbrabiare, su ndhe segare sa braba, su pilu de sa cara a paris de sa pedhe; braba fata, segada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rasage
Ingresu
shaving
Ispagnolu
afeitado
Italianu
rasatura
Tedescu
Scheren.
abbrabiài, abbrabiàre abbarbiài
abbrabuedhài , vrb Definitzione nàrrere, istare naendho, prus che àteru a murrúngiu Sinònimos e contràrios abbrabugliai, morrugnare Frases ma ita seis abbrabuedhendi, no dhu bieis ca seu contendi s’arrestu?! (A.Simbula)◊ mamma, lassadhu abbrabuedhai a solu!
abbrabugliài , vrb: abbreboliare,
abbrebugliai,
abbrebulai,
abbrebullai,
abbrobogliai,
abbrubuliai,
abrebuliai,
abrobolliai,
barbugliai Definitzione
su foedhare de unu chi no est bene ischidau, cumenciare a foedhare (nau de is pipiedhos), murrungiare chentza chi si cumprendhat bene ite est naendho, unu
Sinònimos e contràrios
barbatare 1,
brocoai,
imprabastulare,
morrugnare
Frases
at abbrebulau calincuna cosa a truncu de língua ◊ abrebuliada chene si cumprèndiri su chi naràt ◊ iat abertu su breviàriu abbrebullendu chini iscít eita ◊ s'ómini si ndi est andau abbrubuliendu ◊ Sissi! - iat abbrubuliau s'ómini ◊ est totu abbreboliandho, inchietu ca ant serrau s'abba
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bougonner
Ingresu
to mumble
Ispagnolu
farfullar
Italianu
borbottare
Tedescu
brummen.
abbracàre abbacài
abbradinàda , nf Definitzione su abbradinare.
abbradinàre , vrb Definitzione
fàere su logu totu a unu bràdinu, a lurtzina, isciúndhere totu a meda, betandho o perdendho abba a tropu
Sinònimos e contràrios
ifúndhere
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
envaser
Ingresu
to swamp
Ispagnolu
empantanar
Italianu
impantanare
Tedescu
in einen Sumpf verwandeln.
abbragàre , vrb Definitzione pònnere o chínghere is bragas, is pantalones Sinònimos e contràrios arragare, arraghilare, atrintzai, chígnere Ètimu srd.
abbragàre 1 , vrb: bragai* Definitzione fàere braga, èssere prexau meda e a bàntidu de issu etotu, nau de chie si credet meda Sinònimos e contràrios lantarinare, spamparrai.
abbraghetài , vrb Definitzione abbutonare sa bragheta.
abbragonàu , agt Sinònimos e contràrios ammandronadu.
abbrajàre , vrb Definitzione agiummai coment'e fàere a braxa Sinònimos e contràrios abbrugiai Ètimu srd.
abbramài , vrb Definitzione disigiare, bòllere cun gana o volontade manna, forte Sinònimos e contràrios abbramire, desizare Frases seu tropu cuntenta: ge dh’apu abbramada custa dí!… Ètimu srd.
abbramía , nf Definitzione disígiu mannu, forte, ibertu bellu Sinònimos e contràrios apédhiu, arrepesúmini, bràmidu, bramore Frases candho mai unu zòvanu no tenet peruna abbramia?!