A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbràssidu, abbràssiru, abbràssu abbràntzu

abbratàre abbrantzàre

abbratzàda , nf: abbratzata Definitzione su abbratzare; fintzes genia de fasche, cosa chi si podet pigare cun is bratzos s’unu a cara a s’àteru, fintzes cun d-unu ebbia Sinònimos e contràrios afianzada, imbrassada / aratzada, arratada, bartzada, fratada 2. portat un'abbratzada de froris ◊ andu a portai un’abbratzadedha de linna po su fogu ◊ nche l'ant bistu intro de un'ortu chin d-un'abbratzata de latuca chi de cantu fit manna lu caratzaiat totu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embrassement Ingresu embrace Ispagnolu abrazo Italianu abbràccio Tedescu Umarmung.

abbratzài, abbratzàre abbaltzàre

abbratzàta abbratzàda

abbratzèta , avb: abbratzete, brasseto Definitzione manera de si pigare intrandho apare donniunu su bratzu suo in su cuidu cun su bratzu de sa persona a costau, camminandho Frases leat sas féminas a s’abbratzeta e las mintet a buteghinu ◊ Zubanne e Pepina sunt tucaos a s'abbratzete ◊ sas copiedhas sunt totu passizandhe a s'abbratzeta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bras dessus, bras dessous Ingresu arm in arm Ispagnolu del brazo, de bracete Italianu sottobràccio Tedescu Arm in Arm.

abbratzetàre , vrb Definitzione pigare a s'abbratzeta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre bras dessus, bras dessous Ingresu to be arm in arm with s.o. Ispagnolu cogerse del brazo Italianu prèndere sótto bràccio Tedescu sich einhängen.

abbratzetàu , pps, agt Definitzione de abbratzetare; leadu a bratzeto Sinònimos e contràrios imbratzetau 2. is serbidoras essiant a deventali imbidonau, in conca a mucadori ricamau e in arrenghera bèni abbratzetaras (C.Musio Costa)◊ àteros sunt a boches, caminandhe abbratzetaos.

abbratzète abbratzèta

abbràtzidu, abbràtzu abbràntzu

abbraulàre , vrb Definitzione isciúndhere a meda Sinònimos e contràrios abbangiuledhai, abbanzulare, abbatussiare, abbrautinare, abbrontare 1.

abbrautinàre , vrb Definitzione fàere isciustura, murigare in s'abba Sinònimos e contràrios abbangiuledhai, abbanzulare, abbraulare.

abbrebadòri abbervadòre

abbrebài, abbrebàre abberbàre

abbrebbelài , vrb Sinònimos e contràrios atordire, istronae.

abbrebebài , vrb Definitzione fàere o istare coment'e incantau, leau a brebos, chentza cumprèndhere o atuare bene Sinònimos e contràrios abbabballocai, abbrabbalucai, ammammalucai, incantai Frases ma ita idea dhi est benida a conca, de si fai abbrebebai de cussa picioca! Ètimu srd.

abbrebebàu , pps, agt Definitzione de abbrebebai; prus che àteru, chi est coment'e incantau Sinònimos e contràrios abbebbellecadu, allampadu 2. nosu piciochedhus dh'ascurteiaus abbrebebaus po is contus chi nd'isciat bogai a foras Tradutziones Frantzesu ébahi Ingresu dazzled Ispagnolu pasmado Italianu abbagliato, abbarbagliato Tedescu geblendet.

abbrebesciàu , agt Definitzione chi no tenet gana, fortza o capacidade de fàere cosa Sinònimos e contràrios allacanadu, allechiau, allizadu, ammalmiadu, ammortiginau, arramàsidu, arréndhidu, isbriadu | ctr. spretu Frases cussas piciocas funt totu abbrebesciadas Tradutziones Frantzesu faible Ingresu weak Ispagnolu flojo Italianu fiacco, móscio Tedescu matt, schlaff.

abbrebiàre abberbàre

abbrébius , nm pl: abbrebus, aberbus, belvos Definitzione foedhos fortes, genia de pregadorias crétias meraculosas / no tènniri abbrébiu de nudha = no àere gana o fortza de fàghere nudha Sinònimos e contràrios faedhu, paràgula, pregantu Frases is abbrebus e afumentus mi ant torrau a abbiatzai ◊ naedhi cust'abbrebu a su cuadhu ca gei dhi passat luego su male! Terminologia iscientìfica sntz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mot, parole Ingresu word, exorcism Ispagnolu conjuro Italianu scongiuro Tedescu Beschwörung.