A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbrentàre abbentràre

abbrentatòre , nm Definitzione chie andhat a pàschere bestiàmene Frases issu fachiat s'abbrentatore: picait su bestiàmene e lu zuchiat a pàschere Ètimu srd.

abbrentedhàre , vrb Definitzione fàere a brentedha, totu bentre, a bentre manna Frases is agnones, in annadas chi is brebès no bugiant late, papaiant cosa dae chentza su tempus, no dh'immartiant, si abbrentedhaiant e ne pigaiant su male de su fenu Ètimu srd.

abbrentedhàu , pps, agt Definitzione de abbrentedhare; chi est bentre manna Sinònimos e contràrios bentrudu matimannu Ètimu srd.

abbrenticoràu , agt Definitzione its, atuturighedhadu? Frases cada impudhile fint bénnios e ca s'àstragu fit a una piza curriant a marrare abbrenticoraos pro su fritu.

abbrenticosàu , agt Definitzione tzatzau, chi at papau meda, tropu; chi est ufrau a bentre po maladia Sinònimos e contràrios abbrentosicau Frases fit a tzaculitos e acriores, abbrenticosau 2. Zesús at picau cudhu abbrenticosau, l'at sanau e l'at dispatzau Ètimu srd.

abbrentischedhàdu , agt Definitzione ufrau in bentre Sinònimos e contràrios abbrentosichedhadu, abbusciotau Ètimu srd.

abbrentosicàda , nf Definitzione una papada manna, de cosa meda Sinònimos e contràrios abbentrada, afraschedhada, atatamacada, sassada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gueuleton Ingresu bellyful Ispagnolu comilona Italianu abbuffata Tedescu Völlerei.

abbrentosicàre , vrb Definitzione papare a meda, fàere una papada manna, fàere sa bente che a unu brentósicu; arribbiri, prènnere sa bentre Sinònimos e contràrios abbentrare, abberchedhare, abbidhiai, abbrentusinare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, afraschedhare, atatamacare, imbrentai, sgagliubbai 2. so colau a butecaria a pedire purgativos pro su cabadhu, ca s'est abbrentosicau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire un plat Ingresu to gut Ispagnolu atiborrarse, tragar Italianu spanciare Tedescu sich vollessen.

abbrentosicàu , pps Definitzione de abbrentosicare Sinònimos e contràrios abbrenticosau.

abbrentosichedhàda , nf Sinònimos e contràrios abbentrada, abbrentosicada, abburbudhu, afraschedhada, atatamacada, atatina Ètimu srd.

abbrentosichedhàre , vrb Sinònimos e contràrios abbrentosicare.

abbréntu , nm Definitzione papada de cosa meda de prènnere bene e tropu puru sa bentre / dàresi un'a. de chistione = fàghere una bella chistionada Sinònimos e contràrios abbentrada, abbuzada, atatada, atatina, imporrada, irbentrada, sassada Frases si at fatu un'abbrentu de patata ◊ cussu teniat sa gana de chimbe e s’abbrentu de duas pessones ◊ tocat de agguantare sa gana e s’abbrentru!◊ che at furadu sa robba anzena pro un'abbrentu! 2. cudhos s’ant dau un'abbrentu de chistione Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gaver Ingresu blow-out Ispagnolu atracón, panzada Italianu scorpacciata Tedescu übermäßige Esserei.

abbrentuscedhàre , vrb Definitzione pònnere bentre, fàere bentre manna.

abbrentusinàre , vrb Sinònimos e contràrios abbrentosicare.

abbrentuxài , vrb Definitzione prnl., cicire cun is cambas istiradas e su dossu unu pagu betau a desegus o a una bandha, in manera pagu séria Sinònimos e contràrios istrasiare.

abbrèschere , vrb: arbesce, arbèscere, arbèschede, abrèschere, arbesci, albèschere, arbèschere, arbèssere, alvèschere, arvèschere, arvèssere, avèschere 1, avrèschere, avrèssere Definitzione cumenciare a fàere lughe, a fàere die; naschire de ccn. cosa / arveschendhe a… = intro de note ma a parte de pudhiles de sa die noa Sinònimos e contràrios albeschire, alburiai, grinare, illuchèschere, illughintinare, intrabatzinare, ispalèschere, ispanescare, ispanigai, obbrèsciri / nàschere | ctr. iscorigai, murinai Frases dai s'alvèschere a serentina istaiat filendhe ◊ est avreschendhe die ◊ chi cras ti avescat cudha die santa! ◊ a su cringone li arvesset die mala! ◊ semus arribbaos a campu sena arbèschere ◊ sa pubidha trabballat che un'ómini dae candho arbescet a candho iscurigat 2. prego pro chi avescat ateruna vida a fizos mios Ètimu ltn. albescere Tradutziones Frantzesu faire jour Ingresu to dawn Ispagnolu amanecer Italianu albeggiare Tedescu tagen, grauen.

abbréschida , nf: albéschida, alvéschita, arbéschia, arbéschida, arbéscia, arvéschida, avéschida, avréschida Definitzione sa fata de sa die, candho cumènciat a fàere lughe su mengianu, abbreschendho / ctr. a s'iscurigada Sinònimos e contràrios abbreschidorza, abburiadroxu, albore, arborinu, chentales, ispanigada, nea, obbréscida, postarva, scampiadórgiu, spanigadroxu | ctr. ingalu, interinada, intríchinu, iscurigantina, murriadrosu Frases tandho sa vida fit un'avréschida: ma como sa die est finida! ◊ a s'avréschida sa lughe nos dat una die noa Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aube Ingresu dawn Ispagnolu alba, amanecer Italianu alba Tedescu Tagesanbruch, Morgengrauen.

abbreschidórgiu, abbreschidòrza, abbreschidórzu , nm, nf: abbressidorzu, albeschidolza, albeschidolzu, albeschidorza, albeschidorzu, albescidólgiu, albescidórgiu, arbeschidorju, arbeschidorza, arbeschidorzu, arbissidórgiu, arveschidorza, arvescidórgiu, avreschidorju Definitzione s'ora chi cumènciat a fàere die, su mengianu chitzo / a s'arvescidórgiu = ante paxi e luxi, abbreschindhe, faghindhe die Sinònimos e contràrios abbréschida, albore, alboriadórgiu, chentales, nea, obrescidórgiu, scampiadórgiu, spanigadroxu | ctr. ingalu, interinada, intríchinu, murriadrosu Frases sa cosa de papae dha preparant a s'abbreschidorza prima de tzucae a campu ◊ fit a s'ora de albeschidorza ◊ ibbabbu s'est isérghiu in su caminu longu de s'avreschidorju ◊ sa gara cun Tucone e Piras agabbaiat a s'arveschidorza (P.Pillonca)◊ seo andhau s'incràs a mengianu a s'abbreschidórgiu Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aube Ingresu dawn Ispagnolu alba, amanecer Italianu alba Tedescu Tagesanbruch, Morgengrauen.

abbréschidu , pps: arvéssiu Definitzione de abbrèschere Sinònimos e contràrios illuchéschiu, orbésciu | ctr. iscuricau Frases est abbréschidu, at abbréschidu.