A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbrodadúra , nf: bordadura* Sinònimos e contràrios abbordau, abbrodu, borderia, obru.

abbrodàe , vrb Definitzione iscagiare, fàere a brodu; prnl., tímere meda de si ndhe pisciare.

abbrodài abbordài

abbrodhiàre , vrb rfl: abbrudhai, abbrudhare, abbrudhiare, aprudhare Definitzione èssere o istare a murru bocau, pigaresidha, ofèndhere, su si dispràxere Sinònimos e contràrios abbrufulai, abbuscinare, acasidhare, aconchedhare, amprudhiare, annicare, annozare, pirmare Frases mama tua si abbródhiat si no lu càrculas, a frade tuo! ◊ mi abbrudhat abberu a bos fàghere apitare! Ètimu spn. embrollarse Tradutziones Frantzesu bouder Ingresu to sulk Ispagnolu enfurruñarse Italianu imbronciare Tedescu schmollen.

abbrodhiàre 1, abbrodhinàre , vrb Definitzione fàere brodhe, mudhioncu, modhe modhe, a martitzu Sinònimos e contràrios aciupae, arremodhai Ètimu srd.

abbródhiu , nm Definitzione ammurrionadura, su s'intristare primmaos po calecuna ofesa o cosa chi no est pràchia Sinònimos e contràrios annógiu, atrafudhu, bischiza, bústica, corcone, istrugnu, labbrione, pussàgiu | ctr. cuntentesa Frases li fit bénniu un'abbródhiu chi fit gai gai a si pònnere a prànghere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouderie Ingresu sulky expression Ispagnolu morro, hocico Italianu bróncio Tedescu Schmollmiene.

abbrodhosinàu , agt Definitzione nau de cosa de papare, chi est totu abba, de paga sustàntzia Ètimu srd.

abbròdu , nm Definitzione su abbrodai; genia de trebballu chi si faet cun filu de diferente colore po bellesa segundhu su trastu (tiàgias, nentzolos, e àteru) Sinònimos e contràrios abbordau, bordadura, borderia, obru Frases su puntu de abbrodu est unu ricamu antigu chi costumant a fai in Teulada ◊ fiat che abbrodu chi su tempus iat téssiu a filicitus de òru donendidhi sétiu de ispantu Ètimu srd.

abbrofodhàda , nf: abbruvudhada Definitzione ufrada, ufradura, su abbrofodhare Ètimu srd.

abbrofodhàre , vrb: abbrufodhare, abbrufudhai Definitzione fàere a brofodhu, ufrare, su si ndhe pesare de sa pasta po s'aghedadura e fintzes de su late postu in su fogu, o àtera cosa puru Sinònimos e contràrios abbimisonare, abbruvudhare, abbuscinare, agghimisonare, ammalfudhare, ufiare 2. lah, candu abbrufudhat s'àcua de is sitzigorrus, ispumadha! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu regonfler Ingresu to swell (again) Ispagnolu hincharse Italianu rigonfiare Tedescu schwellen.

abbrofodhàtu , pps, agt Definitzione de abbrofodhare; chi est ufrau, fatu a brofodhu Sinònimos e contràrios ufradu.

abbroinàre , vrb Definitzione coment'e imbrutare de brodu, de sutzu Sinònimos e contràrios ammammungiai Frases sos pitzinnos fint cun sa buca piena de macarrones péndhuli péndhuli dae barras, cun sos murros abbroinados de su sutzu de sas arracadas.

abbronchitài , vrb Definitzione immalaidare de bronchita.

abbrontàe, abbrontài, abbrontàre , vrb Sinònimos e contràrios ammanitzare, apariciai / acostire 2. candho su pastore est essiu, in cuile, su cane presu fit abbrontandhe a pessone.

abbrontàre 1 , vrb Definitzione isciúndhere a meda, fàere sa terra balla balla de abba, calare a fundhu, afundhare in logu de abba o tropu modhe Sinònimos e contràrios abbangiuledhai, abbanzulare, abbraulare.

abbróntu , avb Definitzione èssere a. = prontu, prontos, apunta a…

abbroràu , agt Definitzione chi si est isfaendho, chi est a brodu guastandhosi Sinònimos e contràrios abbrouladu Frases cussu est pisci abbrorau, purésciu, no dhu bis?!

abbrossàda , nf Definitzione su abbrossare, su fàere o bogare brossas, pigionatzos.

abbrossàre , vrb Definitzione bogare o fare pigionatzos, cambos noos Sinònimos e contràrios abbrabai, chimire, frunzire 1, inceurrare, ingrilliri, tidhire, tzirriotire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner Ingresu to germinate Ispagnolu brotar Italianu germogliare Tedescu sprießen.

abbrossàu , pps, agt Definitzione de abbrossare Sinònimos e contràrios frunzidu.