A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbruscàre , vrb: abbruschiai, abbruschinai, abbuscai, bruscae Definitzione còere in sa braxa, in sa fràmula, coment’e lassandho abbruxare unu pagu, si est cosa de papare, o abbruxandhodha deunudotu si est cosa de fuliare Sinònimos e contràrios abbrugiai, abbruschillai, aframuscai, ulciare / aflachilai, aframatzare, allampiai 1, summuscrare Frases tui, terra salia chi pesas pudhecus sena de frenu, ti abbrúschiant sa pedhi e no fuedhas? ◊ su procu si depit abbruschiai po ndi dhi arrasigai is tzudhas ◊ is ponidoris de fogu ant abbuscau sa Sardigna una meca de annus (G.Desogus)◊ ti ses totu abbruschinau cun cussa braxa! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu faire griller Ingresu to toast Ispagnolu tostar Italianu abbrustolire Tedescu rösten.

abbruscàre 1 , vrb Definitzione pigare o aciapare cropos Sinònimos e contràrios bruscare* Frases tanno comintzaiant sas brias e carcunu nche las abbruscaiat e metas vias n'apo bistu volànnenche a branca in susu e carcunu totu male bullonatu.

abbruschetàre , vrb: bruschetare Definitzione fàere bufare bruschete, imbriagare a bruschete.

abbruschiadínu , nm: abbuscadinu, bruschiadina Definitzione erba, frore de Santa Maria o de Santu Zuvanne, genia de erba linnosa, fragosa meda, fine, bona po allúere fogu, auscare procos, ma fintzes a meighina po prus de unu male Sinònimos e contràrios alchemissa, alluevogu, calecasu, mortidhus, muntedhos, murgueus, saizone 1, simu, usciadina / cdh. buredha Terminologia iscientìfica rbl, rbc, Helichrysum italicum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hélichryse, immortelle d'Italie Ingresu helichrysum Ispagnolu perpetua amarilla Italianu elicriso Tedescu Strohblume.

abbruschiadúra , nf: abbuschiadura Definitzione su abbruschiai; su èssere abbruschiau Sinònimos e contràrios abbruschiamentu, sumuscradura, usciadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grillage Ingresu toasing Ispagnolu abbrustoliménto Italianu abbrustoliménto Tedescu Rösten.

abbruschiài abbruscàre

abbruschiaméntu , nm Definitzione su abbruschiai Sinònimos e contràrios abbruschiadura, usciadura Ètimu srd.

abbruschillài , vrb Definitzione auscare a fogu, abbruxare unu pagu Sinònimos e contràrios abbruscare.

abbruschinài abbruscàre

abbrúschiu , nm Definitzione su abbruschiai; fintzes s'erba linnosa bona po auscare Sinònimos e contràrios abbruschiadura, abbruschiamentu, usciadura / abbruschiadinu Ètimu srd.

abbrusciàda , nf Definitzione su abbrusciare; matzitedhu de cosa chi si podet pigare a una manu 2. chimbe abbrusciadas de lavore fachent una manada e chimbe manadas unu mannúciu Ètimu srd.

abbrusciài , vrb Definitzione fàere bruscerias, fatúgios, maginas Sinònimos e contràrios afatugiare, afaturai, ammaghiare, ammainai, apungare Ètimu srd.

abbrusciàre , vrb: abbrussare, abbrutzai, abbrutzare, abbultzare, abbursai, abburtzai, abburtzare Definitzione tocare su brúciu po connòschere su motu de s'artéria, su tochedhu de su coru; mòvere is bratzos, istrínghere cun is bratzos, cun is brúcios, a logos giare e istrínghere sa manu saludandho Sinònimos e contràrios apulsai, brucitai / anatare Frases bengat, su dotori, a mi abburtzai! ◊ bi at dutore chi ti faghet sa retzeta e mancu ti abbrutzat ◊ mi abbultzo: su coro est martedhendhe ◊ pustis chi si l'at bene abbadiada l'abbrúsciat e fit débbile de motu 2. Tzipirianu si nc'est ghetau a s'àcua: dhu bideis abbrutzendi? ◊ ndhe apo abbrussadu de àrbures, sempre a su piga e fala a segare sida a su bestiàmine!… 3. aus annovau e abbursau is amigus partendu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tâter le pouls au poignet, prendre le pouls Ingresu to feel s.o.’s pulse Ispagnolu tomar el pulso Italianu tastare il pólso Tedescu den Puls fühlen.

abbrussàda , nf: abbultzada, abbultzata Sinònimos e contràrios pulsada 2. sa frebba chin dillírios acutos como ti dat penosas abbultzadas Ètimu srd.

abbrussadúra , nf Definitzione su abbrussare Sinònimos e contràrios abbrussonzu Ètimu srd.

abbrussàre abbrusciàre

abbrussónzu , nm Sinònimos e contràrios abbrussadura Ètimu srd.

abbrutadórgiu , nm Definitzione logu a ue si nche fúliat s'àliga Sinònimos e contràrios muntonàgliu Frases tuchent deretu a muntonarju, abbrutadórgiu a sa bauneesa, si ant galu de trabicare Terminologia iscientìfica bdh Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fosse aux ordures Ingresu rubbish dump Ispagnolu vertedero Italianu mondezzàio Tedescu Müllabladeplatz.

abbrutài, abbrutàre , vrb Definitzione fàere brutu, ingòllere brutore Sinònimos e contràrios abbotinare, afeai, ammusinzare, imbratare, imbudrigai, immusungiai, incrastiare, insuciai, musucare, sordigai | ctr. innetare, limpiai Frases su logu fuat totu abbrutau de sànguni ◊ us pipius si funtis abbrutaus 2. is cosas chi abbrutant s'ómini funt is cosas malas chi fait Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu salir Ingresu to dirty Ispagnolu ensuciar Italianu sporcare Tedescu beschmutzen.

abbrutzàda , nf Definitzione su abbrutzai; fintzes matzu de cosa Sinònimos e contràrios matulada 1 2. at portau un'abbrutzada de isparau Ètimu srd.