A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbuadúra , nf Definitzione su si abbuai, guastare, nau de frutu chi si sicat chentza cumpriu po efetu de sa népide; su frutu etotu candho est guastu deosi Sinònimos e contràrios abboamentu Ètimu srd.

abbuài abboài

abbuài 1 , vrb Definitzione su abboghinare de is boes, de su bestiàmene bulu Sinònimos e contràrios abbubbiai, ammuilare, borridare, corrinai Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.

abbuàre , vrb: abbubare, buare Definitzione cuare in sa buada, istare o abbarrare coment'e cuaos Sinònimos e contràrios abbusare 1, acuae, acusciare, afufai, ammacionai, ammagare, atanai, atracare, atupare, impertusare, incalancare, intanae, intupai, intuvedhare, intuzare, istugiai, tudai / asciuconare Frases chie l'ischit ite s'abbubat in sa mente de su poeta in cada mamentu de sa die e de sa note? (G.Piga) Tradutziones Frantzesu se terrer, se cacher (fig) Ingresu to go back Ispagnolu esconderse Italianu rintanarsi Tedescu sich verkriechen.

abbuàu abboàu

abbubàre abbuàre

abbubbiài , vrb Sinònimos e contràrios abbuai, ammuilare, borridare, corrinai Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.

abbubbulicàre, abbubbullicàre abbobbolloncàre

abbubburrociài , vrb Definitzione isprepedhare, ammadurare de ogos, fàere is ogos de pàrrere prus matucos aperindhodhos meda Sinònimos e contràrios acrabionare, apinnulare, ispalpedhare, sparrunchiai.

abbubburustàre , vrb Definitzione nau de gente, pònnere o istare abbibbirinaos, coment’e fatos a bubburustu Sinònimos e contràrios abbibbirinai, acoconare, apatai / aciunciulire, aculigionai Ètimu srd.

abbucaciài , vrb: abbucagiare Definitzione nàrrere cosa a unu coment'e a briga, faendhodhi iscàndhalu ananti de gente, fàere callare o istare mudu, citiu Sinònimos e contràrios abbucai, abbufiare, certai, irmurrare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reprocher Ingresu to reprove, to rebuke Ispagnolu reprender, regañar Italianu rimproverare Tedescu vorwerfen.

abbucàda , nf Definitzione su abbucare; su serrare calecuna apertura Sinònimos e contràrios serrada | ctr. abberta 2. a su logu li cheret dadu un'abbucada, cherent serrados sos àidos Ètimu srd.

abbucadúra , nf Definitzione su abbucare, nàrrere cosa a unu coment'e a briga, curretzione o àteru deasi; su serrare una buca, un'apertura, un’àidu Sinònimos e contràrios abbucada, abbúchiu / serru Frases pro li fàghere un'abbucadura li at nadu: - Pediu li azes a sa cusséntzia bostra si fachies bene o si fachies male? Ètimu srd.

abbucagiàre abbucaciài

abbucài , vrb: abbucare, abbuchiare 1 Definitzione pònnere istrègios cun sa buca a cara a fundhu, conca a bàsciu, afacaos, o a buca apare (ma fintzes betare cosa a covecadura a un'istrégiu); serrare calecuna cosa, mancari no deunudotu; nàrrere cosa a unu coment’e po dhi tupare sa buca, in su sensu de dhu currègere, de dhi foedhare male, de dhu fàere citire Sinònimos e contràrios abbucaciai, abbufiare, currèzere, irmurrare, iscontroriare / serrai / covecare, inconchinare, rebbucai Maneras de nàrrere csn: abbucai sa porta = tambàrela unu pagu; abbucare un'àidu, un'abbertura = tupai, serraidhus; abbucai su lentzoru = furriàrendhe unu pagu a subra de s'àtera cuguzura, in conca de letu; abbucaisí = rúere a buca a terra, nadu prus che àteru de isterzu; abbucai su sèmini = carrarzare su sèmene betadu in sa terra arada Frases nau ca mi nci abbucu a mari chi m'intendu nai "presoni"! ◊ prima ndi est ampuau e apustis si nci est abbucau a iscabiossu ◊ abbuca totu a su cadhaxu! ◊ dèu dep'iap'ai tocau calancunu mucioni e sa pingiada de su trébini si ndi fut abbucada a terra 2. in su cunzadu bi at àidos de abbucare, no b'intret bestiàmine ◊ abbuchedhu bene cuss'àidu, ca sas albeghes podent repítere! 3. su babbu fiat murrungendi e abbuchendi su fillu ◊ su coronellu si ndh'est fichidu e cun boghe alterada l'at abbucadu ◊ dego no ndhe aio cosas de mi nàrrere tue, e mancu commo as de mi abbucare! ◊ si istat bona dh'aiat abbucada canno dh'at intesa faedhanne male! ◊ sa sorre si est posta a fàere sa maca e su frade dh’at abbuchiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tancer, rabrouer Ingresu to reproach Ispagnolu colmar, caerse de cabeza, reprochar Italianu abboccare, cadére a tèsta in giù, rimbrottare Tedescu umkippen, mit dem Munde fassen, anlehnen, ausschimpfen.

abbucalàu , agt Sinònimos e contràrios abbocalotau, ammammalucadu Frases fio tropu abbucalau po dhi domandhare su lúmene…

abbucallotàdu abbocalotàu

abbucallotàre , vrb: bucallotare Definitzione fàere su bucalloto, a bucalloto, istare o abbarrare che bucallotos, ammammalucaos, incantaos Sinònimos e contràrios abbabballocai, abbambanai, abbarballai, abbaucare, abbrabbalucai, ammammalucare, atontai, indormiscai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abrutir Ingresu to stun Ispagnolu aturdir, entontecer Italianu intontire Tedescu betäuben.

abbucalotaméntu , nm Definitzione su abbucallotare, su istare abbucallotaos Ètimu srd.

abbucaméntu , nm Sinònimos e contràrios abbruncadura, abbrúnchidu, abbrúnciu, abbruncu, bria, certu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.