A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbroulàdu , agt Definitzione chi est fatu a brodu, guastu Sinònimos e contràrios abbrorau, loguniu, sciaculadori Frases s'ou tzotzidu chen'ànima est abbrouladu e sas duas sustàntzias divàrias (giara e aminedha) no si distinghent, sunt in brou Ètimu srd.

abbrovendhàe, abbrovendhàre, abbrovennàre , vrb: aproendhare, aproennare, aprovendhare, provendai Definitzione giare o pònnere sa brovendha a is animales: in cobertantza si narat de gente puru in su sensu de giare cosa po ndh’àere calecunu acotzu o praxere Sinònimos e contràrios addascare, aescai, afrongiai Frases seo intrau a s'istadha pro abbrovendhare su cuadhu ◊ annada mala, abbrovendhandhe sa robba sero e menzanu! ◊ sos massajos in cussa funtana bi aproendhant sos boes Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affourager Ingresu to forage Ispagnolu dar forraje, subvencionar Italianu abbiadare, foraggiare Tedescu mit Hafer füttern.

abbrovinàre , vrb Definitzione nau de linnàmene, atrotigare Sinònimos e contràrios colembrai, agionedhare, atrotiai Tradutziones Frantzesu bomber, courber Ingresu to bend Ispagnolu pandearse, combarse Italianu imbarcarsi Tedescu sich krümmen.

abbrubuài , vrb Definitzione bulliare, bogare o brinchidare a fora (comente faet s'abba budhindho) Sinònimos e contràrios abbrubudhai Frases abbrubuandedhu a foras, su dinai, toca!

abbrubudhài , vrb: brubudhai Definitzione istidhigare a fora, nau de abba o cosas deasi budhindho; essire a fora, nau de s'abe noa; nau de gente, foedhare in contràriu cun arrennegu Sinònimos e contràrios frofoai, ischigliare, ischiglionare, isprupudhai, sbrufare, sbrufulai Frases lah, lah ca si ndi abbrubudhat sa pingiada! ◊ su cafei si ndi est abbrubudhau ◊ si ndi abbrubudhat su sànguini de cantu est sa tírria!◊ it'ómini travessu, si ndi abbrubudhat che lati in su casidhu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gicler Ingresu to spurt Ispagnolu abantar, rebosar Italianu schizzare Tedescu überlaufen.

abbrubudhàu , pps Definitzione de abbrubudhai / portat su sànguni abbrubudhau = budhindhe (intro de corpus).

abbrudhài, abbrudhàre abbrodhiàre

abbrudhàtu , pps: abbrudhau, abrudhau Definitzione de abbrudhare, abbrudhai Sinònimos e contràrios abbutzadu, acubadu, annicadu, dispiàchiu, pirmatu 2. su pisedhu fit abbrudhadu ca l'aiant leadu pro un'àteru! Tradutziones Frantzesu navré, désolé Ingresu sorry Ispagnolu disgustado Italianu dispiaciuto Tedescu schmollend.

abbrudhiàre abbrodhiàre

abbrufàre , vrb Definitzione inciupire, isciúndhere a meda Frases in su labiolu de sa zota che ruesit e sa zota che at dévidu abbrufare, finamentas a pilos l'at ifustu.

abbrufodhàre, abbrufudhài abbrofodhàre

abbrufuladúra , nf Definitzione su abbrufulai, fintzes bubburuca chi si dhue faet in sa pedhe po abbruxadura Sinònimos e contràrios bollonca, buciuca, ilfiodha Ètimu srd.

abbrufulài , vrb: brofolare* Definitzione si narat de su búdhidu chi pesat sa pulenta, o àtera cosa cagiada posta a budhire, fintzes de bubburuca chi si ndhe pesat in sa pedhe po abbruxadura Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbrubudhai, acrocuai, aggorgotai, atrafudhai, borbogliare, froculare, gurgulliare.

abbrugiài, abbrugiàre , vrb: abbrujae, abbrujare, abbrusai, abbrusare, abbruxai, abbruxare, brugiare Definitzione passare a fogu, calare a chinisu sa cosa; nau de su chi faet su fritu, sicare s’erba, su matedu modhe; pistidhire o ispirtire meda in sa carre; nàrrere male de s'àteru bogandhodhi fama mala a innóriu, fàere andhare male Sinònimos e contràrios abbrajare, abbruscare, abburare, afocazare / infamai, innorare Frases seus babbus sentza fillus, matas abbrugiadas ◊ mi parit ca pigu fragu de afracau: bolis biri ca si est abbrugiada sa cassarola chi tenis in su fogu?! ◊ in su padente abbrusau bi at solu morte e rosura ◊ nci ammancat peti chi s'abbrugit su pràngiu po asseliai is cosas!… 2. su frius abbruxat is matas 3. su soli abbruxat me in s'istadi 4. sa língua tua abbruxat che fogu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûler Ingresu to burn Ispagnolu quemar Italianu bruciare Tedescu verbrennen, brennen.

abbrugiòre, abbrugiòri , nm: abbrujore, abbruxore, abbruxori, brujore* Definitzione su abbruxare, abbruxamentu, fogu, su pàrrere coment’e abbruxandho in sa carre Sinònimos e contràrios budhiorza, spultori Tradutziones Frantzesu brûlure Ingresu soreness Ispagnolu ardor Italianu abbruciaménto, brucióre Tedescu Verbrennung, Brennen.

abbrujàe, abbrujàre abbrugiài

abbrujòre abbrugiòre

abbrumài , vrb Sinònimos e contràrios arnai, azannarare, pipionire, pubujonare 2. sa barca est abbrumada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to be worm eaten Ispagnolu carcomer Italianu tarlare Tedescu wurmstichig machen.

abbrumigiài , vrb Definitzione giare o pònnere su brumígiu Ètimu srd.

abbruncàda , nf Definitzione atumbada o cropu a murros, cun is murros; cosa chi si narat coment’e avertimentu, briga; atumbada de malascigura a calecuna cosa Sinònimos e contràrios irmurrada, irruncada, sbruncada / avertimentu / atumbada 3. dogni abbruncada est a su pódhighe malu… (Z.Zazzu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu claque, heurt Ingresu slap in the face, bump Ispagnolu tortazo, morrada, choque Italianu mostaccióne, urto Tedescu Hieb auf die Schnauze, Aufprall.