Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arrepédhu , nm Definitzione su arrepedhare, su abbarrare firmos in calecuna cosa o idea chentza de arrexone, chentza motivu giustu Sinònimos e contràrios abbétia, arrepedhonzu, tostorrímine Ètimu srd.

arrepellàda arrempellàda

arrepelladúra , nf Definitzione su si arrepellare Ètimu srd.

arrepellàre arrampedhài

arrepéllu arrempéllu

arrepentaméntu , nm Definitzione carda de prantu, prantu de no pòdere assussegare Sinònimos e contràrios addorógiu.

arrepentàre , vrb Definitzione arrebbentare a prantu, pigare arrebbentu de prantu, prànghere de no arrennèscere a dh'asseliare; fintzes pèrdere sa passiéntzia Frases su pipiu est arrepentannosi ca sa mama no dh'at leau.

arrepènte, arrepènti , agt: repente* Definitzione chi benit o chi si faet totinduna, lestru meda, in d-unu sinnu / avb. de a. = totinduna, de botu, totu a unu corpu Sinònimos e contràrios subbitanu 2. morri de arrepenti ◊ chie morit de arrepente, chie si ochiet issu etotu e chie dh'ochiet àtera zente Tradutziones Frantzesu soudain Ingresu sudden Ispagnolu repentino Italianu improvviso, repentino Tedescu plötzlich.

arrepentiméntu , nm: repentimentu Definitzione su si arrepentire, genia de dispraxere chi si sentit po unu male fatu o po cosa chi no s'iat a bòllere prus Sinònimos e contràrios arrepentu, impudu, penetu Frases como chi est su filu ordidu a bois tocat a tèssere: mizi chi poi tet èssere tardu s'arrepentimentu! (F.I.Mannu) Ètimu srd.

arrepentinísta , nm Definitzione cantadore, poeta chi cantat a repentina Frases giai totus is cantadoris campidanesus funt arrepentinistas puru.

arrepentíre, arrepentíri , vrb rfl: repentire Definitzione su si dispràxere, in su sensu de sentire chi fut méngius a no dhu fàere, de su male fatu, de calecuna cosa chi no si depiat fàere o chi si podiat fàere méngius Sinònimos e contràrios impudare, penètere, penentire Frases no istes a su die últimu, ca no as a tènnere tempus de ti arrepentire ◊ de su male chi as fatu arrepentidindhe! ◊ mi arrepento de totu sos pecados ◊ arrepéntidi, si as ofénniu a Deus! Ètimu spn. arrepentir(se).

arrepéntu , nm Sinònimos e contràrios arrepentimentu, impudu, penetu Frases si dha domandu tengu bregúngia, si no dha domandu tengu arrepentu (A.Cannas) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu repentance, remords Ingresu repentance Ispagnolu arrepentimiento Italianu pentiménto Tedescu Reue.

arrepésiu , agt Frases débbilis pecadoris de disígius arrepésius Tradutziones Frantzesu désiré d'une manière immodérée Ingresu craved Ispagnolu codiciado Italianu bramato Tedescu begehrt.

arrepesúmini , nm Sinònimos e contràrios apédhiu, bràmidu Frases sa pressi? sa debbilesa? s'arrepesúmini? intanti si ghetat su semi e su chi ndi nascit ndi nascit!

arrepiàre , vrb: repiare Definitzione su si pigare un'arrépiu, firmare un'iscuta a pausare, arreare Sinònimos e contràrios tasire / abarrai, aturai Frases s'ómine no arrépiat mai 2. in domo sua isse non bi arrepiaiat prus ca totus lu chircaiant Tradutziones Frantzesu arrêter, faire halte Ingresu to stop, to grant a rest Ispagnolu hacer una pausa Italianu sostare, concèdersi una trégua Tedescu rasten.

arrepiàssu , nm Definitzione cosa de pagu giudu, chi serbit pagu o nudha Sinònimos e contràrios impiastru Frases pogimai s'indepidaus comporendu arrepiassus chi no serbint a nudha.

arrepicàdu , pps, agt: arrepicau Definitzione de arrepicare Sinònimos e contràrios alleputziu.

arrepicàe, arrepicài arrempicài

arrepicài 1 , vrb Sinònimos e contràrios abburinai, picai 1, pichirinare.

arrepicài 2, arrepicàre , vrb rfl: repicare Definitzione su si pònnere bene de bestimentu, cuncordare cun arrepicus Sinònimos e contràrios allaputzai, impompitare Frases ma càstia comenti si arrepicat custa bècia! ◊ est totu bèni arrepicau, oi Ètimu spn. repicarse Tradutziones Frantzesu se pomponner Ingresu to wear frills, to dress elegantly Ispagnolu acicalarse Italianu ornarsi di frónzoli, vestire con eleganza Tedescu sich mit Flitterwerk schmücken, sich mit Eleganz kleiden.