A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abratàre , vrb Definitzione arbatare, ma nau po andhare avatu de s'aradore arandho po istrecare is leas, a tzapu ifatu Sinònimos e contràrios irbardulare, ischelviare, sleorai.

abratàre 1 abbalvatàre

abratzédhu abracédhu

abraúci , agt Definitzione sabore areste de arenada pisunisca, unu pagu aghedu e durche Terminologia iscientìfica sbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigre-doux Ingresu bitter-sweet Ispagnolu agridulce Italianu agrodólce Tedescu süßsauer.

abrebuliài abbrabugliài

abrebúliu , nm: abbrébulu Definitzione su abrebuliai, foedhare a murrúngiu de no si cumprèndhere bene totu su chi si narat Sinònimos e contràrios murrúngiu Frases s'intendiat s’abbrébulu chi naràt: Eh, s’ierru no est abarrau totu in celu, ma gei passat! Ètimu srd.

abregàgiu , nm Sinònimos e contràrios alvegalzu, berbecàlgiu*

abrentonadúra , nf Sinònimos e contràrios abbrentadura.

abrèschere abbrèschere

abréu , nm Definitzione capatzidade, idea de si pònnere a fàere Sinònimos e contràrios abbrétiu, grídulu Frases cussu no tenit abreu nudha nudha! ◊ no tenit abreu de si ndi andai Tradutziones Frantzesu initiative Ingresu initiative Ispagnolu iniciativa, decisión Italianu capacità di iniziativa Tedescu Unternehmungsgeist.

abriàre , vrb Definitzione dhu narant de su porcu chi a fortza de arratzare male si che faet coment'e a sirbone, si che arestat de arratza Sinònimos e contràrios aferare, agrestare, arruarzare, eremire, imburdiri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir sauvage Ingresu to grow wild Ispagnolu volverse salvaje el cerdo Italianu inselvatichirsi Tedescu verwildern.

abriàxu abiàlzu

abríbi , nm: albile, abrile, abrili, aprile, arbibi, arbile, arbili, arvili, obribi Definitzione su de bàtoro meses de s'annu / e ite, sa prima die de abrile ch'est torrada?! = e ita funti custas brullas?! Frases abrili at mortu su babbu a frius ◊ teniant contu de si cojuare in su mese de abrile de s’annu furriante ◊ s'annu passadu in su mese de abrile so coladu in montes se Mamujada…◊ su binti otu de abrili de su 1794 is Castedhajus iant arrestau is Piemontesus Sambenados e Provèrbios smb: Aprile / prb: abrili ci torrat su lèpuri a cuili Terminologia iscientìfica tpc Ètimu ltn. aprilis Tradutziones Frantzesu avril Ingresu April Ispagnolu abril Italianu aprile Tedescu April.

abribidhài , vrb Definitzione istare cicios in terra cun is cambas piegadas Sinònimos e contràrios abbibbirinai, abribidhincare, apimpirinare, aprapiedhai, apatai Ètimu srd.

abribidhincàre , vrb Sinònimos e contràrios abbibbirinai, abribidhai, apimpirinare, aprapiedhai, apatai Ètimu srd.

abrídha , nf: arbidha Definitzione chibudha, tziodha marina (o fintzes canina), de cogas, genia de erba chi asuta faet a conca manna che a sa chibudha, in cabidanni bogat una candhelita longa (chi in sa parte prus arta si prennet de frore) e a paris de terra in atóngiu torrat dónni'annu a bogare sa fògia (chi sicat in beranu) Sinònimos e contràrios ambridha, aspidha, scruidha Terminologia iscientìfica rba, Charybdis maritima.

abrigàre abbigàre 1

abríle, abríli abríbi

abrína , nf: alvina, avrina Definitzione bentu fridu cun népide; fintzes una genia de ànima mala Sinònimos e contràrios abra, araghe, atza 1, disàura, frina, fruxone Frases apo bidu sas avrinas de sas dies e sas rochellas Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bise Ingresu very cold air Ispagnolu viento frío Italianu sizza Tedescu eisiger Wind.

abrinàdu , agt Sinònimos e contràrios acicau, alvinadu, sprammau Frases sa pitzinna si ndh'est ischidada a arboradas, pranghendhe abrinada ca fit fachendhe unu sonnu terrorosu ◊ utos de brunzu essint de petorras licucadas e de intragnas abrinadas Ètimu srd.