A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abióciu , agt Definitzione chi est in fortza Sinònimos e contràrios biàciu Ètimu srd.

abiòi , nm: abione Definitzione puzoni birdi o rúndini murinisca, genia de pigione, matucu, chi si papat s'abe, s'espu e bobboitedhos deasi; genia de espu mannu cun alas niedhas o de àteru colore Sinònimos e contràrios abeana, abiàrgiu, abiarja, apiaresu, marragau, miàrgiu, moimoi, pranedha / muscone, spioni 2. at a èssi berus ca fintzas un'abioi podit fai de missu de pensamentus? ◊ un'abioi aintru de domu, isceda chi si portat! ◊ abioi froriu, isceda bona, abioi cun is abas niedhas isceda maba! ◊ matialutzas, abiones e tilipirche sunt in bolu Terminologia iscientìfica pzn, merops apiaster, crp Tradutziones Frantzesu guêpier Ingresu bee-eater Ispagnolu abejaruco Italianu gruccióne Tedescu Bienenfresser.

abiói 1 , nm Definitzione erba de abiois, ispígula areste o archimíscia cadhina (o vóina), genia de erba linnosa chi lassat andhare fragu bellu Sinònimos e contràrios alchemissa, erbeule, comissu, ispígula, putzema Terminologia iscientìfica rba, rbc, Lavandula stoechas Tradutziones Frantzesu lavande Ingresu lavender Ispagnolu cantueso Italianu stèca, stècade Tedescu Lavendel.

abiói 2 , nm: arbioi Definitzione folla o menta de limoni, menta de abis, genia de erba chi faet in logu de palassole, in montes, bona coment'e meighina e po acorrare s'abe a su casidhu Sinònimos e contràrios melissa, pológiu Terminologia iscientìfica rba, melissa officinalis Tradutziones Frantzesu mélisse, citronnelle Ingresu lemon verbena Ispagnolu toronjil Italianu melissa, cedronèlla Tedescu Melisse.

abiòla , nf Sinònimos e contràrios abe.

abioladúra , nf Sinònimos e contràrios sbeliamentu.

abiolàe, abiolài , vrb: apiolare Definitzione pònnere pentzamentu, fàere pentzare in àteru, oriolare; fintzes istantariare, imbortighinare Sinònimos e contràrios ilbiliare / apidinare Frases is arriolus mi ant abiolau.

abiolàu , pps, agt Definitzione de abiolae, abiolai; chi tenet o portat pentzamentu Sinònimos e contràrios apensamentau, apinnicadu, impensamentau, orioladu, pistichinzosu Tradutziones Frantzesu pensif Ingresu thoughtful Ispagnolu pensativo Italianu pensieróso Tedescu nachdenklich.

abioligàe , vrb Definitzione ispibisiare, frocare a farinedhos Sinònimos e contràrios frocedhai, solinai.

abiólu , nm: abriolu, apiajolu, apiolu Definitzione puzoni birdi o rúndini murinisca, genia de pigione, matucu, chi si papat s'abe, s'espu e bobboitedhos deasi; genia de espu mannu cun alas niedhas o de àteru colore / pònnere abiolu a ccn. = pònniri pressi, apretai Sinònimos e contràrios abeana, abiàrgiu, abiarja, abioi, apiaresu, marragau, miàrgiu, moimoi, pranedha / muscone, spioni Frases chie est de dente mala est s'abiolu, chi istat in su gialdinu assaza assaza! 2. est ammuinendu che abiolu in frascu Terminologia iscientìfica pzn, crp Ètimu ltn. *apiolu(m).

abiólu 1 , nm Sinònimos e contràrios discóidu, ibéliu, sbeliamentu.

abiòne abiòi

abioràre abbioràre

abiótu , nm: aliotu Definitzione in sa tzamarra, un'oru a inghíriu de is mànigas ue atacant a su codhu; oru, coedha fintzes de àteru bestimentu; genia de telu chi si ponet pendhendho in is imbidros po badrare su sole Sinònimos e contràrios coedha / cortinedha Maneras de nàrrere csn: èssiri o abarrai in aliotu = in camisa; pigai is aliotus = pinnigare sos cosinzos (pro si ndhe andhare) Frases pinnigadí s'aliotu ca ingunis est totu fangu! 2. no bastat ca su soli bintrat a solu dh'as artziau s'aliotu puru! 3. s'est tocau a ndi pinnicai is abiotus e a si fui nosu puru! ◊ toca, piga is aliotus e baidindi! Terminologia iscientìfica ts Ètimu itl. aliotto.

abisèdha , nf: avisedha Sinònimos e contràrios basolu, faiseta, fasolu, pisolu, pisu 1 Terminologia iscientìfica lrs.

abistrússu abbistrússu

abitzàdu , agt Definitzione chi at fatu s'abbitúdine a calecuna cosa Sinònimos e contràrios abesau, abesu, imbitzadu Frases a totu fit abitzadu isse: a abba, a rigore, a sole chi ispacaiat sa codina, a tempus bonu, a tempus malu (N.Fois)◊ su cane fit abitzadu a drommire intro de domo Ètimu srd.

abíu , nm: aviu Definitzione is pigiones papadores de petza Sinònimos e contràrios abuzu, achiladori, avuziu Frases in cussos locos, si morjo, petzi mi acatant sos abios ◊ a isse no l'at croau corvu ne aviu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rapace Ingresu predator Ispagnolu de presa, de rapiña Italianu rapace Tedescu Raubvogel.

àbiu , nm Definitzione àbiu de santu Giuanni, genia de linna chi faet a mata manna Sinònimos e contràrios àlinu, altzu, murabburda Frases cuncodrànt is carrus de s'àbiu cun is bois e is frorimentus de is festas Terminologia iscientìfica mtm, rbc, Alnus glutinosa Tradutziones Frantzesu aune, aulne Ingresu alder Ispagnolu aliso Italianu ontano Tedescu Erle.

abiubbiàncu , nm Definitzione genia de linna chi faet a mata manna, dereta, a corgiolu biancu, pruschetotu in is errios Sinònimos e contràrios àlbaru, cortiarvu, fustarbu, linnabru, sàbaru Terminologia iscientìfica mtm, Populus alba.