abentàu , agt Definitzione nau de unu, chi no est giaendho atentzione, chi est totu pigau pentzandho in àteru Sinònimos e contràrios allabentau, illabentau, isagherau, sbeliau | ctr. atentu.
abentíre , vrb Sinònimos e contràrios arrepentire, ibentie, impudare, penentire* Frases si Maria mi cheret, zeo za dha cherzo e no si ndhe piat mancu abentire! (M.Deiana)◊ no ndhe dh'aio fata abentire: sa sennora dh'aio fatu fàere!
abentuài , vrb: bentulai*,
ventulare Definitzione
fàere bentu, aera, pesare in artu cosa a manera de pigare bentu; mòvere o fàere che bentu
Sinònimos e contràrios
ibentulai,
ispagiare
/
isperditziai,
sparessi
Frases
fiat abentuendusí cun su ventàgliu ◊ custa est s'ora de abentuai! ◊ su trigu beniat trebau e abentuau
2.
e cantu atrautzadas de febi sena de bentu as dépiu abentuai!
Tradutziones
Frantzesu
aérer
Ingresu
to air
Ispagnolu
aventar,
airear
Italianu
aereare
Tedescu
lüften.
abentuliàda , nf Definitzione trubbada o nue de bentu, puburedha de bentu Sinònimos e contràrios bentulada, irfrusada, isulvilada.
abentuliàe , vrb Sinònimos e contràrios abentuai.
abèrbus abbrébius
aberènza , nf Definitzione
genia de erruca (e calagasu) chi si papat sa chera de s'abe in is casidhos
Sinònimos e contràrios
arrenze,
ramedha,
tanzolu
Terminologia iscientìfica
crp, galleria mellonella
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fausse teigne de la cire
Ingresu
greater wax moth
Ispagnolu
tiña,
polilla de la cera
Italianu
tignòla dell'àrnia,
càmola del miele
Tedescu
große Wachsmotte
aberguàre abberguàre
abericúngia, aberigúngia abbericúngia
abèrrere, abèrri abbèrrere
aberrigúngia, aberrigúnza abbericúngia
abèrriri abbèrrere
abertài , vrb: abetai,
ibertare Definitzione
istare o abbarrare cun s’idea chi ccn. o calecuna cosa bèngiat o acontessat, si averet / abetau siast! = ispeta!
Sinònimos e contràrios
aisetare,
aispetare*,
arreare,
aspeare,
asseare 1,
firmai,
ispetare,
tratèniri
Frases
seus abetendidhu, ma no est lómpiu ◊ chi estus abetau sa essida de su soli si fut tocau de cúrriri! ◊ sciadadedha, s'isposa, tenit ora abetendu!…◊ totus abetamus custa dí po arriciri giogus ca assinunca no si ndi comporànt
2.
abetau siast, no ti ndi andis innantis de s'ora! ◊ ah, balla, immó fusta abetara, lah!…
Tradutziones
Frantzesu
attendre
Ingresu
to wait for
Ispagnolu
esperar
Italianu
aspettare,
attèndere
Tedescu
warten.
abèrtere abbèrtere
abértia , nf: avértia,
avértida Definitzione
cosa chi si narat po avertimentu / istare o abbarrare a s'avértida, andai, ponnirisí a s'avértia = castiendi e aspetendi po ccn. cosa chi podit o depit acontèssiri
Sinònimos e contràrios
abbertimentu
Frases
su babbu l'at fatu totu sas avértidas innantis de si ndhe andhare, a su fizu
2.
bona, cussa cane: istat sempre a s'avértida ◊ abarra a s'avértida, ca cussa tzarpedhera est giai in punta de paradori! ◊ ista a s'avértida ca a tale ora assuprimus e nos depes azuare!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
alerte,
avertissement
Ingresu
warning
Ispagnolu
alarma,
advertencia
Italianu
allérta,
avvertènza
Tedescu
aufgepaßt,
Aufmerksamkeit,
Vorsicht.
abertiméntu abbertimentu
abertíre , vrb: avertire, avertiri Definitzione nàrrere cosa po avertimentu, apretzetandho, o fintzes po fàere ischire ccn. cosa de pònnere in contu; su si acatare de ccn. cosa, cumprèndhere, connòschere ccn. cosa Sinònimos e contràrios abbèrtere, abbisare 1 Frases bos averto una cosa pro chi no bos aturdat su chi at a sutzèdere ◊ si avertit sa populatzione chi a sas tres si serrat s'abba 2. e as avértiu e chini totu dhui est? 3. si avertiat de motores e de machinàrios imbentaos a novu Ètimu itl. avvertire.
abértiu , pps: avértidu,
avértitu,
avértiu Definitzione
de abèrtere, de avèrtere; chi istat o est a s'avértida
Sinònimos e contràrios
abbisadu,
abbistu
Tradutziones
Frantzesu
averti
Ingresu
warned
Ispagnolu
advertido
Italianu
avvertito
Tedescu
gewarnt sein.
abértu abbéltu
abértula , nf: béltula* Definitzione genia de istrégiu téssiu (mescamente de lana), a duos fodhes o busciacas mannas de pònnere in s'àinu (una a cada bandha), in su cuadhu, a codhu, po ingòllere cosa.