A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbuvulàdu , agt Definitzione chi est ufrau, abbruvudhadu; nau de ccn., chi est unu pagu coment'e oféndhiu, pirmau Sinònimos e contràrios ufradu / abbutzadu, acubadu, pirmatu 2. su babbu est tristu e abbuvuladu ca a sos fizos no lis abbastat ne birde e ne sicu Ètimu srd.

abbuzàda , nf Definitzione papada manna, de cosa meda Sinònimos e contràrios abbentrada, abbrentosicada, abbrentosichedhada, abbuvudhada, afrascada, atatamacada, atatina, imporrada, irbentrada, isbuserigada Frases ant fatu una bona abbuzada de pane carasadu, saltitza e casu cun binu cannonadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gueuleton Ingresu big-feed Ispagnolu atracón, panzada Italianu scorpacciata Tedescu übermäßige Esserei.

abbuzàre , vrb Definitzione pònnere in sa buza: betare a bentre, papare meda; isciúndhere in calecuna cosa aintru de un’istrégiu Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbrentosicare, abbudhai, abbuselcare, atatamacare, imbrentai, sgagliubbai / ammodhigare 3. su prídiru ne bogat sos botighedhos de s'ozusantu, che abbuzat su pódhighe mannu a intro e dhi sinnat sos chizos Ètimu srd.

abbuzàre 1 abbutzàre

abè àba 2

àbe , nf: abi, àbia, ape Definitzione genia de bobboi (upm) in colore de castàngia, cun is alas, chi faet a chedha manna (pigione) siat a solu, desesi, e siat pesau e contivigiau in is casidhos po su mele, sa chera e àteros produtos; s'abe si distinghet in tres castas: abe fémina (abe maista), sa chi trebballat mescamente cricandho su druche in is frores (e punghet puru, ca portat s'agu – o puntorju àpinu – e in su casidhu podet tènnere s'impreu de sa difesa), abe mascu (abe prus matuca), bonu solu po ingendrare sa cria de s'abe reina, s'abe reina (abiera) chi faet sa cria (abrudhu) e cumandhat totu su pigione; s'abe faet a sola in buidos de matas bècias (casa), ma pruschetotu dha contivígiant in casidhos de ortigu o de linna fatos adatos po arregòllere su mele / sa cria = su fedu nou chi depit nàsciri; abe casidhera = de casidhos; iscussua = puzone de abe chi, si no si bochit s'abe reina (noa o betza, segundhu), candho naschet su puzone nou lassat su casidhu (e puzone primarju) e si fuit a fàghere un'àteru nidu Sinònimos e contràrios cdh. abba Maneras de nàrrere csn: èssere che a s'abe de sos casidhos = triballantes meda; andhare che puzone de abe = abarrai sempri in movimentu; biri s'abi in celu = bídere bene meda; abe mascru (nadu in suspu de unu) = mandronatzu, chie istat ammandronadu ispetendhe chi triballent sos àteros Frases candho s'abe punghet, cun sa puntura bi lassat sa mata ◊ sa mata che a s'abe che li falet! ◊ iscugurrau boliast de una sciurma de abis! ◊ in sos fiores bi est s'abe paschendhe totu impodhinada 2. tengu una múida a conca chi mi parit de portai una scursura de abis ◊ feminas chi si presumint in gradu: bidu conca de soldadu current che abe a su moju! (G.Ruzzone)◊ andhat che puzone de abe ◊ si betat che abe a moju ◊ mandrone, no ses che a s'abe de sos casidhos, no! Sambenados e Provèrbios smb: Abi, Abis / prb: dae s'abe dulcura e salude Terminologia iscientìfica crp, apis mellifica Ètimu ltn. ape(m) Tradutziones Frantzesu abeille Ingresu bee Ispagnolu abeja Italianu ape Tedescu Biene.

abeàna , nf: abiana, apiana, apianu 1, piana Definitzione mérula apiana, puzoni birdi o rúndini murinisca, genia de pigione, mannitu (cantu sa meurra), chi si papat s’abe, s’espu e àteros bobboitedhos deosi: in su gúturu est grogo, in bentre est de colore tra birde e asulu gàrrigu; in Sardigna nidat puru (in trèmenes de errios) e a logos dhi narant cocheàchina ca iscocat s'abe in is bíngias in tempus chi s'àghina est coendho Sinònimos e contràrios abiàrgiu, abiarja, abioi, apiaresu, marragau, miàrgiu, pranedha Frases sa lestra abiana faghet catza in s'abialzu Terminologia iscientìfica pzn, merops apiaster Ètimu ltn. apiana Tradutziones Frantzesu guêpier d’Europe Ingresu european bee-eater Ispagnolu abejaruco europeo Italianu mèrope Tedescu Bienenfresser.

abèdha , avb Sinònimos e contràrios adhadhai, adhae, atesu, indhedha, inella, inello, inidha Frases est locu apertu a sa bisione de sos montes de abedha (A.Satta)◊ b’at zirandhe ideas chi venint dae s’Europa e dae prus abedha (M.Columbu) Ètimu ltn. ab(e)+illac.

abejài , vrb Definitzione pentzare meda o èssere apedhiau a calecuna cosa (giogu, trebbalu, àteru), agiummai maniàticu Frases ma lah ca est abejau cun cussa loredha, lah!… Tradutziones Frantzesu se fixer Ingresu to be a stickler Ispagnolu tener manía Italianu avére una fissazióne Tedescu eine fixe Idee haben.

abejàu , pps, agt Definitzione de abejai; chi pentzat meda a calecuna cosa (giogu, trebballu, àteru), agiummai maniàticu.

abéju , nm Sinònimos e contràrios berinizu, grima, lollória, violu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu obsession, idée fixe Ingresu obsession, fixed idea Ispagnolu manía, obsesión Italianu ossessióne, idèa fissa Tedescu Obsession.

abeliadòri , agt Definitzione chi istat abeliendhe, apedhandho, a boghes (nau prus che àteru de is canes) Ètimu srd.

abeliài , vrb Definitzione naendho de canes, apedhare, guguliare; nau de gente, betare tzérrios po dolore, dispraxere o dannu mannu (e fintzes ammachiadura); disigiare meda, forte, arrabiare Sinònimos e contràrios agruguai, agruinai, aguriai, guguliare, gurruliai, orulare, zarulare / intzunchiai / abbochinare, addorojare, ilvariare / apiliare, spedhiae 2. deo no nci dha fàciu prus, soe abeliandumí: in domu funt pigandusidha contras de mimi! (G.C.Mameli) 3. at abeliau sa filla totu sa noti, mischina, cudha fémina morendisí ◊ at abeliau una fita de síndria 4. ndhe leat is ogros in sàmbene, faet iscarfe e abéliat cun s'infinitzu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hurler, glapir Ingresu to howl Ispagnolu aullar, gañir, quejarse Italianu ululare, guaire Tedescu heulen, klagen.

abeliàri , vrb Definitzione pigare sonnu, dormire Sinònimos e contràrios aggalenare, apisulinare, galare, ingalenare | ctr. ischidare, sbeliai Frases si bit ca fut fadiau meda: si est abeliau sétziu etotu.

abeliàu , pps, agt Definitzione de abeliai; chi no est tanti giustu de conca, chi s'est ammachiau, ammachiandhosi Sinònimos e contràrios irvalioti, machilloto / ilvariadu 2. su piciocu pariat unu pegus de fera, cun is ogros tintus de sàmbani, sa carena tirada che un'abeliau, ma issa no dh'iat tímiu ◊ mellus su piriciolu po moderai sa menti abeliada de tristura! Tradutziones Frantzesu folichon, folâtre Ingresu madcap Ispagnolu chiflado Italianu pazzerèllo Tedescu närrisch.

abélidu, abéliu , nm Definitzione su apedhare o guguliare de is canes; foedhandho de gente, boghes de dolore; idea fissa, violu, oriolu Sinònimos e contràrios agrugu, agúriu, giàngiulu, gruju, gurrúliu, órulu, zàrulu / pedine 3. ndi teneis unu de abéliu po sa binnenna!…(E.Nieddu) Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hurlement Ingresu howl Ispagnolu aullido, queja Italianu ululato, guaito Tedescu Heulen, Klage.

abéliu 1 , nm Sinònimos e contràrios abelleu, mania.

abelléu , nm Sinònimos e contràrios abéliu 1, mania.

abèna , nf: arvena, auena, fena 1, obena, vena 1 Definitzione genia de laore chi si sèmenat prus che àteru a brovendha Sinònimos e contràrios saina Terminologia iscientìfica lrs, Avena sativa Ètimu ltn. avena Tradutziones Frantzesu avoine Ingresu oats Ispagnolu avena Italianu avéna Tedescu Hafer.

abendonài abbandhonàre