A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbussinedhàu , pps Definitzione de abbussinedhare Sinònimos e contràrios aproposiau.

abbussínu , nm Sinònimos e contràrios abburvudhu / abbuscicadu, matibbullosu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enflure, hydropéxie Ingresu hydropsy Ispagnolu hinchazón Italianu gonfióre, ìdrope Tedescu Schwellung, Hydrops.

abbussotài , vrb Definitzione ufrare, fàere a bussa, illargare a bentre Sinònimos e contràrios ufiare / asseredhae Frases sa pulenta mi abbussotat, mi fait sa brenti che una cixigraxa príngia!(A.Simbula)◊ s'erba inciusta abbussotat is cuníglius Ètimu srd.

abbussulài , vrb Definitzione coment'e pònnere in bussa, ammontare Sinònimos e contràrios ammantai, imbussulai Frases abbussulai, duncas, su coru cun sa napa de su siléntziu e sutai is úrtimus disígius?!

abbúsu , nm Definitzione impreu irmodidu o malammodidu de una cosa; aprofitamentu de calecuna cosa o de ccn., cosa chi no si depet fàere, chi no pertocat Sinònimos e contràrios aprofitu Frases no est s'abbusu de su binu ebbia chi a s'ómine truncat su recreu (A.Paba)◊ de mali ndi ant fatu a dónnia genia, però ge ndi dh'eus bogau s’abbusu!◊ deo apo fatu abbusu de fumu e de tabbacu ◊ si aias àpidu ànima e cusséntzia no mi l'aias fatu cussu abbusu! (Farina) Tradutziones Frantzesu abus Ingresu abuse Ispagnolu abuso Italianu abuso Tedescu Missbrauch.

abbúsu 1 , nm Definitzione su abbusare 1, su imbarratzare, pònnere a tréulu o pigare logu cun cosa, su èssere impreau Sinònimos e contràrios isórdulu, tregollu / impiciadu, impitadu 2. no rispondhet: forcis est pesciamentosu o sinducas in abbusu o in viazu (N.Rubanu) Ètimu srd.

abbusuài , vrb Definitzione abbarrare in giru, sèmpere in movimentu andhandho, faendho Sinònimos e contràrios arrogliai, bagamundai, bandhulare, garronai Frases giai de pitica non abarramu firma, fui sempri abbusuendi, dèu non seu nàscia po abarrai allantionara! (A.Simbula)◊ fillu tú at abbusuau totu su merí (S.D'Arco).

abbusucàda , nf Definitzione su abbusucare Ètimu srd.

abbusucadúra , nf Sinònimos e contràrios abbusucada Ètimu srd.

abbusucàre abbuciucài

abbusucàu , pps, agt Definitzione de abbusucare; chi est totu a busciucas, a bumbullas, ufrau o prenu che una busciuca 2. sas crapas ghirabant a titas prenas, abbusucadas dae su late.

abbusudhàda , nf Definitzione su abbusudhare Ètimu srd.

abbusudhàdu , pps, agt Definitzione de abbusudhare Sinònimos e contràrios ufradu / arrennegadu 2. cussu prepotente no si l'at chérfida bajulare, fit sèmpere abbusudhadu e prenu de ódiu ca no che at pótidu ingullire cantu bidiat chin s'ocru.

abbusudhadúra , nf Sinònimos e contràrios ufradura, ufrore Ètimu srd.

abbusudhàre , vrb Definitzione fàere a busudhu, ufrare Sinònimos e contràrios abbrofodhare, abbruvudhare, abbuscinare, ufiare Frases canta gràscia de Deu… bentre, abbusúdhadi! Ètimu srd.

abbutàre , vrb Sinònimos e contràrios betae, imbolare, imperiare Ètimu srd.

abbutegàre abbudagàre

abbutigadòre , nm Definitzione genia de istrégiu po istrecare s'àghina de fàere a binu Sinònimos e contràrios calchera.

abbutillàtu , agt Definitzione nau de pegus de brebè, chi est malàidu a istentinas, a iscurrentziadura, a iscussina.

abbutinadúra , nf Sinònimos e contràrios abbotinada, abbutinamentu, apetigamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piétinement Ingresu trampling Ispagnolu pisoteo Italianu calpestaménto Tedescu Getrampel.