A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbutinàe abbotinàre

abbutinaméntu , nm Definitzione su abbutinare Sinònimos e contràrios abbotinada, abbutinadura, apetigamentu Ètimu srd.

abbutinàre abbotinàre

abbútinu , nm Definitzione su abbutinare; su che andhare a pitzu a cropu, a unu, mescamente cun màchina currendho Sinònimos e contràrios abbotinada, apetigamentu / imbistida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu foulage, collision Ingresu collision Ispagnolu pisoteo, daño Italianu calpestaménto, guasto Tedescu Getrampel, Schaden.

abbutonàda , nf Definitzione su abbutonare Sinònimos e contràrios aggutonada Ètimu srd.

abbutonadórzu , nm Definitzione is butones acapiaos a cadenita in su serenicu o in su capotinu e fintzes trau, tretu de su bestimentu ue si abbutonat Terminologia iscientìfica cst. Ètimu srd.

abbutonadúra , nf Definitzione su abbutonare Sinònimos e contràrios abbutononzu, aggutonadura | ctr. irbutonadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu boutonnage Ingresu buttoning Ispagnolu abrochadura Italianu abbottonatura Tedescu Zuknöpfen.

abbutonài, abbutonàre , vrb Definitzione intrare su butone in su trau in bestimentu; ammadurare is ogos de is cambos, fàere su butone de is linnas candho funt acanta a isparare po bogare linna noa Sinònimos e contràrios abbagare, aggutonare / butonire | ctr. ibbutonare Frases frate tuo si est galu abbutonandhe sa camisa ◊ si ponit is cartzonis e si abbutonat sa bragheta 2. cussa mata tocat a dha mexinai candu est abbutonendi e candu est infroria Tradutziones Frantzesu boutonner Ingresu to button Ispagnolu abrochar Italianu abbottonare Tedescu zuknöpfen.

abbutonèra , nf: butonera Definitzione filera de butones, de prata, in is bratzos de su costúmene de sa fémina Terminologia iscientìfica cst. Ètimu srd.

abbutonídu , agt: butonidu Definitzione nau de is linnas, de s'upighedhu de is frores, chi portat o chi at ammadurau is ogos po isparare e fàere linna noa, po si apèrrere Sinònimos e contràrios cumulatu, ogridu 2. est una rosa bella abbutonida ◊ fiores bellos che rosas butonidas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu riche en bourgeons Ingresu gemmate Ispagnolu con muchas yemas Italianu gemmóso Tedescu knospenreich.

abbutonónzu , nm Sinònimos e contràrios abbutonadura Ètimu srd.

abbuturàre , vrb Definitzione pònnere o ammadurare is butones, is ogos de is cambos, po bogare fògia e linna noa Sinònimos e contràrios aoghire, aportzedhare, butonire Frases s'ispalghent in s'aera sos dulches fiagos de sas méndhulas abbuturendhe ◊ sos isfraones sunt abbuturendhe 2. fiore abbuturadu, su fizu meu caru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pousser des bourgeons Ingresu to gemmate Ispagnolu brotar Italianu gemmare Tedescu knospen.

abbutzàdu , pps, agt Definitzione de abbutzare Sinònimos e contràrios abbrudhatu, annicadu, pirmatu Tradutziones Frantzesu triste, boudeur, maussade Ingresu sad, sulky Ispagnolu enfurruñado, ceñudo Italianu imbronciato, corrucciato Tedescu schmollend, verärgert.

abbutzàre , vrb: abbuzare 1 Sinònimos e contràrios abbujare, annozare, increstare, intristai Frases candho benit s'atunzu deo mi abbuzo! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courroucer Ingresu to worry, to get angry Ispagnolu ensombrecerse Italianu corrucciare Tedescu ärgern.

abbutzàre 1 , vrb Definitzione afundhare sa cosa in s'abba Sinònimos e contràrios aciufae, afoxai, ammodhiae, infoxai Frases abbutzachela bene in s'abba sa birdura, coghindhe! ◊ atentzione a ue pones sos pes, no che los abbutzes in s'abba!

abbuvàre , vrb Definitzione ufrare, imbufare / a. a titas = crèschere in titas (a su tempus de s'irvilupu de sas pitzocas) Sinònimos e contràrios abbrofodhare, atrafudhai Frases custa pitzoca no at galu abbuvau a titas Ètimu srd.

abbuvàta , nf Sinònimos e contràrios abbentrada, abbrentosicada, abbuvudhada, afraschedhada, atatamacada, atatina, isbuserigada Ètimu srd.

abbuvàu , agt Definitzione chi est coment'e ufrau, surbau, artzau coment'e prenu Frases su pede est abbuvau.

abbuvonàre , vrb Definitzione pigare po bovu, pigare cun ingannu Sinònimos e contràrios abbovai, arrebbusai, colovrinare, imbelecare, imbovai, imbuvonare, impastociare, improsae, ingrangugliare, mariolare, piocai, transare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séduire Ingresu to swindle, to seduce Ispagnolu seducir Italianu sedurre Tedescu betrügen, verlocken.

abbuvudhàda , nf Definitzione papada manna, de cosa meda, nau pruschetotu a disprétziu, cun tzacu Sinònimos e contràrios abbentrada, abbrentosicada, abburbudhu, abbuvata, afraschedhada, atatamacada, atatina, imporrada, isbuserigada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gaver Ingresu blow-out Ispagnolu atracón, panzada Italianu scorpacciata Tedescu übermäßige Esserei.