A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abburvudhàdu , pps, agt Sinònimos e contràrios abbimisonadu, ufradu Tradutziones Frantzesu tuméfié Ingresu tumid Ispagnolu túmido, hinchado Italianu tùmido Tedescu geschwollen.

abburvudhadúra , nf Sinònimos e contràrios abbimisonadura, atisidhu, ofiadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gonflement Ingresu swelling Ispagnolu hinchazón Italianu gonfiézza Tedescu Angeschwollensein.

abburvudhàre abbruvudhàre

abburvúdhu abburbúdhu

abburvuràdu , pps, agt Definitzione de abburvurare; chi est niedhu de sa népide, nau de su laore, fatu a fungubísinu, a crabone Sinònimos e contràrios afrachilau, allampiau, anneuladu, atitonatu, calinu Ètimu srd.

abburvuràre , vrb Definitzione nau de is laores, guastare po sa népide chi dhus faet a crabone, a fungubísinu o trigu mortu / trigu abburvuradu = abboau Sinònimos e contràrios abboai, achichinare, anneulare Ètimu srd.

abbusàdu , pps Definitzione de abbusare e abbusare 1 Tradutziones Frantzesu abusé Ingresu abused Ispagnolu abusado Italianu abusato Tedescu mißbraucht.

abbusài, abbusàre , vrb Definitzione su si serbire de calecuna cosa prus de su chi si depet, in manera esagerada, a tropu; aprofitare de calecuna cosa o de ccn. Sinònimos e contràrios aprofitai Frases presenteit una lege contra a sos chi abbusaiant de su binu ◊ de sa passiéntzia mia no ti ndhe abbuses ca la perdo puru! 2. no ti abbusis mai de su trabballu de su pòbiru, ca est vilesa! Tradutziones Frantzesu abuser Ingresu to abuse Ispagnolu abusar Italianu abusare Tedescu mißbrauchen.

abbusàre 1 , vrb Definitzione istichire in mesu de is matas, de is tupas (busas); ocupare su logu cun cosa, imbarratzare, e fintzes pònnere a tréulu, betare apare su logu Sinònimos e contràrios abbuare, acuae, afufai, ammagare, ammatare, atupare, cuerrai, imbusare, intupai, istichire 2. no mi abbuses sa domo chin cussa cosa ca no che at locu! Ètimu srd.

abbusàtu , pps, agt Sinònimos e contràrios abbascaramenadu, imbarratzadu | ctr. líchidu 1, límpiu.

abbuscadínu abbruschiadínu

abbuscadúra abbruschiadúra

abbuscài abbruscàre

abbuscàre , vrb Definitzione nau de su logu, prènnere de matas, de linna, de cambos (deosi nau fintzes de unu fundhu, de una mata) Sinònimos e contràrios abbuschire, imbuschire 2. sos montes nostros unu tempus fuint abbuscados ◊ sos funnos de sa bide abbuscados cherent immelmados Ètimu srd.

abbuschídu , pps, agt: abbuschiu Definitzione de abbuschire; nau de su logu, chi est prenu de matas, totu matas Sinònimos e contràrios abbuscadu, buscaritzu 2. custu est logu abbuschiu e sanu Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu boisé Ingresu woody Ispagnolu boscoso Italianu boscóso Tedescu waldig.

abbuschíre , vrb Definitzione nau de su logu, prènnere de matas, de matedu, fàere a buscu, a padente Sinònimos e contràrios abbuscare, alvurare, arburire, imbuschire Ètimu srd.

abbuschíu abbuschídu

abbusciadúra , nf Definitzione genia de ufradura in totu sa carena Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu œdème lymphatique général Ingresu widespread linfoedema Ispagnolu linfedema generalizado Italianu linfèdema generalizzato Tedescu im Körper verbreitetes Lymphödem.

abbusciài, abbusciàre , vrb: abbussare Definitzione ufrare de abba, de umidore, abbare a meda sa terra, tzatzare de abba Sinònimos e contràrios abbisciare, apantamare, impantamare Ètimu srd.

abbuscicadúra , nf Definitzione su èssere totu a busciuruchedhas, ufraduras Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouffissure, boursouflure, enflure Ingresu accentuated swelling Ispagnolu hinchazón, tumefacción Italianu gonfióre accentuato Tedescu starke Schwellung.