A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abburdonàda abbudronàda

abburdonàre abbudronàre

abburdonàu abbudronàdu

abburgadórzu , nm Definitzione loghighedhu a ue partare cosa Sinònimos e contràrios acajolu, apartaditzu, camaritu, colomberi.

abburgàre , vrb Definitzione fàere a burgu, a poju, a paule, nau de abba, de erriu; betare, betaresiche a su burgu a s'isciúndhere, a nadare; fintzes apartare, cuare Sinònimos e contràrios abburrigare, aggurgare 1, apajolare, apojare, giubbare, impojare / cuai Frases sos vortaedie annaimus a abburgare a su rivu ◊ su rivu format metas burgos, pojos e pischinas a umbe sos pitzinnos annant a si abburgare ◊ in abba non b'intro ca no isco abburgare ◊ cusse abburgat che pische, in mare Ètimu srd.

abburgatòre , agt Definitzione chi costumat o dhi praghet o ischit a abburgare, a s'impojare, a nadare Frases cusse est abburgatore che cadhu Ètimu srd.

abburiadróxu , nm Definitzione s'ora chi cumènciat a pònnere riga faendho die Sinònimos e contràrios abbréschida, chentales Ètimu srd.

abburinài , vrb: burinae Definitzione trebballare a burinu Sinònimos e contràrios picai 1 Frases portat sa lepa a màniga ciata abburinada in su follu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ciseler Ingresu to chisel Ispagnolu cincelar Italianu cesellare Tedescu ziselieren.

abburotósu , agt Definitzione chi faet avolotu, carraxu Sinònimos e contràrios abbulotadore, abboloteri, avolotadori, carraxeri Ètimu srd.

abburraciài , vrb rfl Definitzione bufare a tropu cosa cun àrculu Sinònimos e contràrios imbreacare, imburraciai 2. cun su babbu abburraciadu si sunt postos a ciarrare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enivrer Ingresu to get drunk Ispagnolu emborracharse Italianu ubriacarsi Tedescu sich betrinken.

abburràre , vrb rfl Definitzione afundhare in s'abba, in su ludu o fintzes in àteru (es. in su cundhimentu) Sinònimos e contràrios abburgare, infangaciai / abburrigare Frases custa cosa che dh'abburro in su putzu ◊ che apo abburrau sa manu in su lavamanu de s'abba 2. poniant sa panceta in su fumu e abburrànt sa mustela in s'aghedu Ètimu spn. embarrar Tradutziones Frantzesu se crotter Ingresu to muddy Ispagnolu enlodar, enfangar Italianu infangarsi Tedescu sich mit Kot beschmutzen.

abburràre 1 , vrb Definitzione imbodhigare, ammontare cun sa burra Ètimu srd.

abburrèschere, abburrèsciri abborrèschere

abburrésciu abborrésciu

abburricàda abborrigàda

abburricài , vrb Definitzione fàere su burricu, a burricu, àere maneras de fàere de unu chi no atuat, no est cumpriu, pagu atentu a is àteros Sinònimos e contràrios ammolentai Frases fiat abburricau de su trabballu Ètimu srd.

abburrídu , pps, agt Definitzione de abburrire; chi faet ischifu po sa manera de fàere chi tenet Sinònimos e contràrios abborrésciu Tradutziones Frantzesu dégoûtant, répugnant Ingresu repugnant Ispagnolu repugnante, aborrecido Italianu ripugnante Tedescu widerwärtig.

abburrigàda , nf Definitzione su abburrigare, su imbèrghere o fichire a modhe, ammodhigadura Sinònimos e contràrios acabussada, aciuvada, ammodhigadura, imbérghida Ètimu srd.

abburrigadúra , nf Definitzione su abburrigare, su imbèrghere o tzacare a modhe, tzacadura a modhe Sinònimos e contràrios aciuvada, imbérghida Ètimu srd.

abburrigàre , vrb rfl Definitzione afundhare in s'abba, fichire o intrare a modhe, a mesu de s'abba o cosas deasi Sinònimos e contràrios abburgare, abburrare, abburrigonare, ammodhiae, impogiare Frases mi abburrigheit a modhe in s'abba ◊ sas ranas si abbúrrigant in s'abba, timendhe ◊ si devet abburrigare in dogni ludrau s'ànima umana? ◊ si che abburrigheit intro de su pighe ◊ preneit sa tatza abburrighendhechela in su binu Tradutziones Frantzesu couler Ingresu to sink, to plunge Ispagnolu sumergir Italianu immèrgersi Tedescu tauchen.