badalciúmine , nm Definitzione remiarzu, muntone de barduletes, de carramatzinas, de istrepos Sinònimos e contràrios bascaràmene Ètimu srd.
badalèdha , nf Definitzione nau de fémina, prus che àteru giòvona, picioca, chi est unu pagu conchilébia, rundhella, istat tropu in giru chentza fàere faina Frases unu zòvanu, po s'irviolare chin cussas badaledhas, est menzus a ch'èssere assecurau chin su cojuviu!
badalocàe, badalocài badabocài
badalocaméntu , nm Definitzione su badalocare; cosa nada a brulla, a giogu, chentza cabu, a s'afaiu Sinònimos e contràrios badalocu Ètimu srd.
badalocàre badabocài
badalochímini , nm Sinònimos e contràrios badalocu Ètimu srd.
badalócu , nm Definitzione cosa nada a brulla, a giogu, chentza cabu, a s'afaiu; persona leada a befa; bacanu e avolotu, boghes e tzarra Sinònimos e contràrios badalocamentu, brúglia / avarioni, dellíriu, ibbarione, istentériu / badharocu, carralzu Frases at lassadu pèrdere sos badalocos de sa bidha 2. boches e prantu prenabant su bichinau: fit unu badalocu mannu! ◊ sas sorres fint totu pranghendhe e isse at artziau sa boche pro fàchere sessare su badalocu ◊ si fint pesaos a una boche fachendhe unu badalocu chi no si cumprendhiat su babbu chin su fizu Ètimu srd.
badalogàre, badalucài, badalucàre badabocài
badangiàre badagnàe
badàngiu badàgnu
badàngiu 1 , nm: balanzu 1,
baràngiu,
guadàngiu 1* Definitzione
linna de ias, genia de linna chi faet a cannàile e si che artzat a is matas: portat is fògias longhitas chi ue essint de su cambu (a duas impare in su matessi nodu) funt betadas a unu e portant sa punta atundhada, is frorighedhos chi faet, a matzitedhos, in is puntas funt finedhedhos e longos, coment'e a tubbu apertu in punta; a logos dhi narant erba cràbina, de cannedhus, de coronas, linna de pipas, ocru malu
Sinònimos e contràrios
bidebbianca,
erbagràbina,
ligadorja 1,
mamaechessa,
mamaesida,
mamasilva,
mammelinna,
sfundhabingiadas
/
cdh. vitiola
Terminologia iscientìfica
rbl, Lonicera implexa
Tradutziones
Frantzesu
chèvrefeuille
Ingresu
honeysuckle
Ispagnolu
madreselva
Italianu
madresélva,
caprifòglio
Tedescu
eine Jelängerjeliebersorte.
badanzàre badagnàe
badànzu badàgnu
badèscia, badèssa , nf Definitzione sa superiora in su cunventu de is mòngias Sinònimos e contràrios abbadessa*.
badhàda , nf Definitzione su badhare; fintzes furriada de istradas, de orrugas Sinònimos e contràrios carronada, furriada Ètimu srd.
badhadòre , nm Definitzione madixedha groga Sinònimos e contràrios coetaggroga Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.
badhadòri , agt, nm: badharoi,
balladore 1,
balladori,
ballatore Definitzione
chi o chie ballat; chi girat (che a chie ballat); chi est in tàntaris o no est bene firmu; spigoni o ferru de porta, o de portone, chi postu in su tacu (o rana) dhos lassat girare e apèrrere cun facilidade / balladore de su lumbu (itl. tèsta del fèmore)= sa conca de s'ossu de sa cossa (su murudhale) ue intrat in s'ossu de su lumbu, e fintzas sa calanca de custu
Sinònimos e contràrios
badharinu,
ballarianu
/
arrodedha 1,
càncara 1,
grifone,
rodighedha,
ruédhula
Frases
is badhadoris formant is cópias apasaus a duus a duus
2.
naradhi chi arrangit s'isprigu balladori!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
danseur,
pivot
Ingresu
dancer,
pin
Ispagnolu
bailarino,
inestable
Italianu
ballerino,
pèrno
Tedescu
wackelnd,
Zapfen.
badhadróxu , nm Definitzione
faendho unu camminu o un'istrada, s'úrtimu tretu, inue si fúrriat po torrare agoa a fàere sa torrada
Sinònimos e contràrios
furriadolzu
Tradutziones
Frantzesu
terminal
Ingresu
terminus
Ispagnolu
terminal
Italianu
capolìnea
Tedescu
Endstation.
badhadrúfa , nf Definitzione
genia de giogu: unu bículu de linna trebballau a bisura de pira, cun sa punta de ferru, chi si faet girare betandhodha in terra (a sa parte de sa punta) ma poderandho su càbudu de una codriola (imbolicantinu) imbodhigada totu a inghíriu e a manera chi s'ispodhichet a cropu (s'àteru càbudu est líbberu)
Sinònimos e contràrios
badharóculu,
badrufa,
baudha,
crócua,
marrócula
Terminologia iscientìfica
ggs
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
toupie
Ingresu
spinning top
Ispagnolu
peonza,
trompo
Italianu
tròttola
Tedescu
Kreisel.
badhài , vrb: badhari,
ballae,
ballai,
ballare Definitzione
mòvere cun crabbu a sonu de sonete o de boghe, a dillu, po divertimentu; nau de s'ària, fàere coment'e a tremidura de su sole forte, o nau de cosa chi iat a dèpere istare firma, mòvere a tremidura, èssere pagu firma, a su move move
Sinònimos e contràrios
dansai,
istripizare,
trinchitare
/
mòere,
trèmere
Maneras de nàrrere
csn:
ballare a sa tzivile = b. su ballu furisteri, chi est a cópias afranzadas (su ballu sardu est ballu tundhu, fintzas si si ballat a cópias puru, sos chi intrant a mesu); badhai che bagadius in festa = a piaghere, a cusséssia; fàghere b. sa perigoldina = donai un surra de si ndi arregordai; ballàresi in punta de agu = no ischire inue ndhe istare de sa cuntentesa; isse si cantat e isse si bàllada = fait totu cussu, scartedhu e cadinu (nadu mescamente de chie si cret unu pagu tropu o no cheret a neune); istare a su balla balla = a su moe moe, pagu frimmu; badhau mesunoti = comente passat mesanote, coladu mesanote
Frases
in sa festa, in pratza, dhoi agatas genti badhendi ◊ fortza, piciocu: andeus a badhai! ◊ comenti fuant ballendi est passau su cummunigae, ma nemus si est imbanugau e sighiu ant a ballae
2.
s'àghera si biet ballandhe: ite calore chi b'at! ◊ li ballat su terrinu in pes, de cantu est bella ◊ de su fritu li ballant sas dentes ◊ custa mesa ballat: depet zúghere unu pè in bóidu ◊ su tauladu ballat unu pagu
Ètimu
ltn.
ballare
Tradutziones
Frantzesu
danser
Ingresu
to dance
Ispagnolu
bailar
Italianu
ballare
Tedescu
tanzen.