A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bidhiàda , nf Definitzione su fàere chilighia, note lègia, notada, sumana de chilighia, chilighia sighia Sinònimos e contràrios chilighiada Frases su tempus sicat totu cun sas bidhiadas ◊ sas bidhiadas brúsiant sos tiriones noos ◊ su cadhu de sa vida cun su fritu mi at postu in coro eterna bidhiada (P.Muresu) Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gelée blanche Ingresu frost Ispagnolu escarcha Italianu brinata Tedescu Reifen.

bidhiàdu , pps, agt Definitzione de bidhiare Sinònimos e contràrios incibixiau 2. s'erba, candho est bidhiada, est chídrina.

bidhiàre , vrb Definitzione betare o fàere chilighia Sinònimos e contràrios chilighiare, incilixiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu geler blanc Ingresu to frost over Ispagnolu escarchar, formarse escarcha Italianu brinare Tedescu reifen.

bidhiàrzu , agt, nm Definitzione coment'e de bidhia, fritu, fridu meda; logu de astrau Sinònimos e contràrios arragorau, astradu, astroradu Frases sa temporada mala est infruschendhe cun súlidos de bentu bidhiarzu ◊ in cudhas dies de ierru candho frúsciat su bentu bidhiarzu rechedit su fogu 2. finamentra sos bidhiarzos de sos montes prus artos sunt miminendhe e bi at perígulu chi benzant a s'agabbu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gelé, glacier Ingresu frozen, glacier Ispagnolu helado Italianu ghiacciato, ghiacciàio Tedescu vereist, Gletscher.

bidhichèdha , nf: bidhighedha, bidhixedha Definitzione vidhedha, bidha pitica de pagas domos; fintzes bidha metzana (nau de logu, de gente) Sinònimos e contràrios bidhiciolu, madau, trechinzu, vidhitzola.

bidhiciólu , nm, nf: bidhitzola, bidhitzolu Definitzione vidhedha, bidhighedha pitica de pagas domos Sinònimos e contràrios bidhalzu, bidhichedha, furriadolzu, madau, trechinzu, vidhichiola.

bidhícu , nm Sinònimos e contràrios bídhigu, imbíliche.

bidhídhiri , nm Definitzione idea maca, istrambeca, badhine Sinònimos e contràrios adhídhiu, bibbirriu, billèlleres, birbillitzu, bremmigorru, crichivellu, muschinada, píspara, treca, tzelevriada, tzintzirilliu, viúscula, zibbírriu Frases ti ndhe benit, a tie, de bidhídhiris a conca!…◊ no ti sunt passados ancora sos bidhídhiris?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu idée bizarre Ingresu odd idea Ispagnolu idea peregrina, extravagante Italianu idèa bizzarra Tedescu wunderliche Idee.

bidhidhiriósu , agt Definitzione chi totu dhi faet ischifu, pullinu meda, coment'e chi portet bidhídhiris Sinònimos e contràrios ghelestiosu, mendhosu, pisigarzu, pullinu, schivinosu.

bidhighitàda , nf Definitzione cropighedhu giau in cunfidàntzia, cun is pódhighes, unu pagu a ispitzuladura a trempas Sinònimos e contràrios bidhighitu, bistínchidu, isbillongu, pillicu, pistónchina, pistóriga, tzinchillitu Ètimu srd.

bidhighítu , nm Definitzione cropighedhu giau in cunfidàntzia, cun is pódhighes, unu pagu a ispitzuladura a trempas Sinònimos e contràrios bidhighitada, bistínchidu, bistonca, isbillongu, pistónchina, pistóriga, spistoncu, tzinchillitu.

bídhigu , nm: bídhiu Definitzione su tanaghe de su cordone chi, fintzes a naschire, mantenet su fedu totu a unu cun sa carena de sa mama e chi, apustis naschios, si ndhe segat e abbarrat coment'e butonedhu e a fossu in mesu de sa bentre; a logos, mallaredhu, macarrone tundhu fatu a manu Sinònimos e contràrios bidhicu, imbíliche / cicione, malladedhu Maneras de nàrrere csn: portai su bídhiu che una petza de tres = èssere mascadu meda, a imbíligu fora de cantu est prena sa bentre; bídhiu de procu = serile Frases chi si fut aturau crocau bídhigu a susu iat fatu mellus! ◊ gei si dh'at a prandi su bídhiu, tanti gei no ingurtit!… Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. *imbillicus.

bidhíncu, bidhínculu , agt, nm Definitzione nau a disprétziu de unu, chi o chie est de is bidhas, chi tenet una manera de fàere e de pentzare che a sa gente de is bidhas Sinònimos e contràrios bidhaju, bidhúnculu Frases ma ses bidhíncula, mih! Ètimu srd.

bidhiríncu , agt Definitzione nau de unu, chi est letranghigurtzu, chentza passiéntzia / peta tosta che b. = tostada meda Sinònimos e contràrios iscontriosu, maleteri.

bidhirítzu bidalíciu

bidhisòne , nm Definitzione crunculleu, pigione trinu, de turra, de palatu, pigione múrinu o murinatzu Sinònimos e contràrios afuràrgiu, brufulàgiu, craculeu, crucúciu, fruferarzu, frufurinu, fúrfure 1, mamegherisi, muntonarjari, pibischirra, poforinu, trinedha, tziria Frases in sas àlvures fozidas chircaias nidu de bidhisones ◊ mi ndhe torrat a ischidare su ciulare de unu bidhisone (G.Branca) Terminologia iscientìfica pzn, passer hispaniolensis.

bidhítzini, bidhítziri , nm Definitzione cagalloni istrantaxu o cardulinu de mari, minca morisca: nau deosi po sa forma e su colore, est una genia de erba o codrolinu longhitu e grussu, in colore de castàngia cotu Sinònimos e contràrios minchemoru, pidhíciu, sedhitzi Terminologia iscientìfica rba, Cynomorium coccineum Ètimu srd.

bidhitzòla bidhiciólu

bidhitzolínu , agt, nm: vidhitzolinu Sinònimos e contràrios bidhaju.

bidhitzólu bidhiciólu